(Alta Ribagorça) Ruta 1354 el 16/06/2021; 8 km; +203 -203; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Taüll, barranc de la Comamaria, mirador Ribaneres, riu de Sant Martí, Pla de l’Ermita, ermita de Sant Quirc, les Feixanes, camí de la Santeta, Santa Maria de Taüll i Sant Vicens de Taüll. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 38.
FA ANYS: L’any 1123 es va consagrar l’església de Sant Climent de Taüll.
He estat al càmping Taüll, molt tranquil i còmode, des d’on he sortit caminant en direcció al poble. Fins a l'any 806 el comte de Tolosa alliberà aquesta regió de la submissió dels musulmans i dels tributs que els havien de pagar. Més tard, la vall de Boí va ser donada al comtat de Pallars i la seva església depenia de la diòcesi d'Urgell. El 911 es va establir el bisbat de Roda, de vida efímera, en el qual estaven inclosos els comtats de Ribagorça i Pallars.
Taüll queda damunt, per carrers costeruts a una altitud de 1510 metres, als vessants meridionals de la Serra de Llats. Segons Joan Coromines, l’autor de la gran obra ‘Onomasticon Cataloniae’, el nom de Taüll prové d’arrels iberobasques, (a)ta-uri, amb el significat del poble de la portella. Potser fa referència a la Portella Negra, situada a l’extrem occidental de la serra de Llats; el nom de “llats” prové del llatí ‘latus, -eris’ amb el sentit de lateral, per la situació geogràfica, respecte de Taüll.
Aviat s’arriba a l’església romànica de Sant Climent de Taüll, de la que en parlaré millor al final d’aquesta crònica. Bastida sobre un anterior temple del segle XI, va ser consagrada el 10 de desembre de 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre; el bisbe, dos anys després, va acompanyar el rei Alfons a la campanya de reconquesta a Andalusia, amb la intenció de conquerir Granada. La campanya va afectar la seva salut i en tornar ja venia malalt i va morir el 21 de juny de 1126, ara fa quasi 895 anys exactes.
Deixo les cases i segueixo al sud per una pista que s’endinsa al bosc. La importància de la vall de Taüll rau en les esglésies romàniques. Les esglésies de la Vall de Boí van ser objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva muller Valença de Tost, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
Paso el barranc de Comamarja. L’entorn és fresc i humit, amb trams per on hi entra el sol. Trobo un bonic grup d’orquis o orquídia tacada dels pantans (“Dactylorhiza maculata ssp.meyeri”); l’etimologia del nom de gènere, ‘Dactylo’ significa dit i ‘rhiza’ arrel, indica el caràcter del seu parell de tubercles digitats.
Aviat passo per un pont sobre el riu de Sant Martí, on el camí gira a ponent. Aquest riu de la Vall de Boí neix al vessant de ponent del Port de Rus. El seu nom és degut a l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, quines restes s’han trobat fa poc.
El bosc s’acaba, les vistes s’obren i trobo unes grans i denses plantes de roser silvestre (“Rosa canina L”), que també es coneix com roser bord o gavarrera. Sembla que serveix per a la prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir símptomes gripals, però cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca i si es mengen produeixen coïssor, d’on li ve també el nom de grataculs.
Arribo al mirador de Ribaneres. Per damunt meu, al sud, hi ha el cim de de la Roca de la Feixa (2093m) i de cara a nord es veu Taüll i a ponent Boí, a baix del tot quasi a tocar la Noguera de Tor.
Faig una foto de Taüll i després torno pel mateix camí que he vingut fins al pont que he passat abans. Potser cal que afegim que, a més de les dues esglésies de Taüll, encara n’hi havia una tercera: Sant Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia. Taüll, doncs, arribà a disposar, en el mateix nucli urbà, de tres esglésies, cosa que parla per si sola de la importància del poblament a la vall en aquells temps.
He tornat al pont i un cop traspassat he girat a la dreta pel camí que condueix al Pla de l’Ermita. A la baixa edat mitjana, i pel fet de pertànyer al comte de Pallars, la Vall de Boí va passar al bisbat d'Urgell, on va gaudir d'un règim especial ja que el conjunt de parròquies era regit per un conjunt de co-rectors, que arribaren a ser vuit en algunes èpoques. Aquests co-rectors havien de ser fills de la Vall de Boí; el santuari de Caldes de Boí exercia de centre coordinador de les parròquies de la vall.
Pel camí trobo a la dreta aquest curiós pont penjant. Per sota hi corren les aigües del riu de Sant Martí. Després pujo a l’esquerra cap a les cases que ja es veuen i que formen la urbanització del Pla de l’Ermita.
Entre les cases, encara trobo una mata de trepó candeler (“Verbascum lychnitis”), o també coneguda com blenera o candelera. El nom comú català deriva de la forma del revers de les seves fulles que recorda la “tripa” de l'interior dels animals remugants.
Segueixo el bonic camí que em porta fins a l’ermita de Sant Quirc. Es tracta d’una ermita d'una sola nau i un absis, molt pobra en decoració i molt senzilla. Està al costat d’un ampli espai pensat perquè la gent hi vingui a descansar o menjar alguna cosa. La llegenda conta que des de la Ribera baixaven a la zona de Sant Quirc les encantaires, que eren personatges de la tradició popular màgica catalana, a mig camí entre les fades i les bruixes.
Ja he fet uns quatre quilòmetres de l’excursió d’avui i arribo a un mirador, a l’esquerra, sota una glorieta. Tenim Taüll al vessant de la dreta i al davant el Pic d’Erill (2519m), darrera del qual s’endevina el Pic de Comaminyana (2625m).
Toca fer uns 500 metres per la carretera fins que girem a l’esquerra per camí perfectament indicat que anirà baixant per les Feixanes.
Entrem per la part de dalt de Taüll i ens dirigim a ponent per trobar el Camí de la Santeta. Un tram de sender on la gent hi passeja i fa de balcó de la vall i del poble de Boí.
Després de passar pel costat d’un oratori dedicat a Sant Antoni, arribem a un altre oratori dedicat a la Mare de Déu; és el conegut com la Santeta. Recordem que el passat 4 de maig, el diari nord-americà The New York Times va entrevistar el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. “El rotatiu, que presentava el tema en portada, repassava la tardor del 2017 a Catalunya i es feia ressò de la repressió que viuen tots els presos i preses polítiques per defensar les seves idees i organitzar un referèndum d'autodeterminació a l'estat espanyol. El diari recorda que Cuixart només era un activista que va intentar intervenir amb els agents policials durant una protesta, relata la brutalitat de la resposta policial espanyola davant el moviment independentista i afirma que tots els líders han rebut condemnes ‘draconianes’ que han sorprès al món” (‘elnacional.cat’). Ara, aquests dies, s’han alguns dictat indults, però amb condicions. Algun polític diu que Espanya és una ‘democràcia plena’.
Cal refer el camí de tornada al poble i s’arriba a la plaça on hi ha Santa Maria de Taüll. Va ser erigida i consagrada al mateix temps que la de Sant Climent, però es veu que aquesta ho va ser un dia més tard l'any 1123. A partir del segle XVIII va ser l'única parròquia del municipi de Taüll, mentre que la de Sant Climent exercia de capella del cementiri modern.
Si és oberta, s’hi pot entrar. El 30 de novembre de l’any 2000 el Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco va aprovar la inscripció de les “Esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí” a la llista del Patrimoni Mundial. Són nou esglésies de la Vall, entre les quals hi ha aquesta de Santa Maria i també la que visitaré després, la de Sant Climent. Després seguim cap a l’avinguda de les Feixes per arribar a la vista extraordinària d’una de les joies de la Vall de Boí: Sant Climent de Taüll.
Arribem a la més rellevant pel seu alt campanar: Sant Climent de Taüll. És el prototip d'església romànica de planta basilical amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dues aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre (‘centreromanic.com’).
A l’església s´ha realitzat una innovadora actualització integral del seu interior centrada en dos punts principals: la recuperació de la pintura original romànica i un projecte de musealització que inclou la projecció mitjançant vídeo mapping de les pintures de l´absis major. Aquest es un mitjà completament innovador de restitució pictòrica que aprofita les possibilitats tècniques de reproducció virtual del vídeo mapping per mostrar-nos com seria l´església de Sant Climent de Taüll al segle XII, presentant les pintures integrades en la pròpia arquitectura de l´edifici. Personalment he de dir que m’ha semblat un treball magnífic.
El Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll ha estat la imatge emblemàtica més utilitzada per representar el romànic català. L’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Es pot veure com és ara l’absis, com es va pintar i com va acabar un cop s’havien fet totes les imatges. Les esglésies van ser decorades (en els absis, als murs i a les columnes) amb pintures murals que van anar resistint en part el pas del temps. A principis del segle XX, el 1907, Sant Climent i Santa Maria de Taüll, van ser dels llocs per on va passar la ‘Missió arqueològico-jurídica’, organitzada per l'IEC (Institut d’Estudis Catalans) amb la missió de protegir el patrimoni artístic de Catalunya. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Uns anys després, els erudits van decidir desenganxar aquestes pintures del seu lloc d'origen i portar-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on resten protegides. Cal dir que corrien perill de ser venudes i exportades als Estats Units i de fet, una talla de Maria es conserva des de 1925 al Fogg Art Museum de la Universitat Harvard (‘wikipedia’).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/taull-ermita-de-sant-quirc-la-santeta-santa-maria-de-taull-sant-vicens-de-taull-75988782