(Garraf) Ruta 1726 el 11/06/2026; 7 km; +189 -189; 2,3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castell de Canyelles, església Sta Magdalena, Mas Rossell, Pla del Bosc, Cal Domingo, El Pinar. Participants: Paquita i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1478 el rei Joan II, es va refugiar i va dormir al castell de Canyelles.
Avui una excursió curta i començant a caminar a les 8 per evitar la calor a partir de les onze. Comencem al poble de Canyelles. El Garraf és una autèntica mola de pedra que històricament feia de frontera natural, però Canyelles tenia un pas natural estratègic que connectava la costa (Vilanova i Sitges) amb la vila reial de l'interior (Vilafranca i el Penedès).
Pugem pel carrer que va cap el castell. Pel camí una bonica olivera. Aquesta espècie botànica acostuma a formar uns troncs artísticament recargolats o en formes estranyes i diferents: un arbre de sentiment lliure!
Ens dirigim al castell, encara que tot aquest turó ho és i que no es pot visitar. Però sí que podem explicar que tot i que les primeres referències documentals del lloc són del segle X (any 964), la fortificació original neix com una torre de defensa subsidiària del gran bastió militar d'Olèrdola.
Al costat mateix hi ha l’església. L'església parroquial de Santa Magdalena està adossada al castell i en destaca la seva façana rústica de pedra amb un campanar de torre de planta quadrada. El temple actual és d'estil barroc popular, reconstruït al segle XVII sobre una antiga capella medieval del segle XIV.
Un pas porta a l’entrada del castell. El castell ja no és privat: va passar oficialment a mans de l'Ajuntament de Canyelles el 3 d'octubre de 2025. El 2024, la coneguda ginecòloga Dra. Marisa López-Teijón (una de les especialistes en reproducció assistida més prestigioses de Catalunya) va comprar el castell, que feia dècades que pertanyia a la família Salinas i Bofill.
Davallem el carrer i passem pel costat de la font. Està dedicada a un personatge històric nascut al poble i es coneix formalment com la Font del frare Pere de Canyelles. Aquest frare va viatjar a Tunis i a València durant el segle XIII.
Baixem en aquesta ruta que serà en sentit de les agulles del rellotge i faig aquesta fotografia al·legòrica de la fira de Nadal que es realitza cada any. El nom del poble és d'origen toponímic i prové del llatí (Cannes o Cannellas), que és el diminutiu de canya. Literalment, significaria "les canyetes". Això ens indica que en els seus orígens primitius, la zona de la riera on es va assentar el primer nucli estava plena de canyars.
El carrer ara gira, però seguim endavant, recte, pel senderó que s’endevina estret i va al bosc. L’any 1478 el rei Joan II de Catalunya, amb 82 anys, va voler anar de cacera per la comarca del Garraf, buscant el senglar. Però un canvi de temps i la pròpia edat el rei el van obligar a fer nit i recuperar-se al castell de Canyelles. En qualsevol cas, el rei va empitjorar, va ser traslladat a Vilafranca primer i després a Barcelona, on va morir el 19 de gener de 1479.
Tindrem la sort que avui hi haurà molta ombra dels arbres i que l’aire es mantindrà tota l’estona molt fresc. De Canyelles, la paremiologia, ens diu: “Les de Canyelles, les més belles. / Les de Vilanova, bastant. / Les de Sitges, les més boniques. / Les de Ribes, la flor del camp”. Clarament una dita favorable creada pels mateixos dels pobles. Generalment quan una dita sorgeix d’un altre poble en competència acostumen a ser més àcides o crítiques.
Pel camí va bé llegir els rètols indicadors que anem trobant. Durant la Guerra Civil, com que era un municipi d'interior i de muntanya relativament protegit, Canyelles (juntament amb pobles veïns com Olivella) va acollir nombrosos refugiats civils que fugien de Madrid, d'Aragó o de zones on el front de guerra cremava. Moltes de les cases i masies de Canyelles van haver de redistribuir el menjar (que ja escassejava a causa del racionament) per atendre aquestes famílies.
El mas Ginesta, actualment reconvertit en casa rural i que presenta una imatge de bon gust destacada, formava part del gran Mas Rossell, del segle XVIII. Sé (però de fet no és més que un tram de prat) que hi ha detectat un Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Apià. Es tracta d'un jaciment petit amb pocs materials. He trobat una informació que diu: “...seguint la seqüència estratigràfica de la part més baixa a la part més alta és la següent: 20 m de micrites de gra fi amb abundants miliòlids...” Aquí ara em falta l’amic Alfred, expert que segur m’il·lustraria.
Seguim caminant i, com sempre, xerrant d’unes coses i altres. A l’esquerra es veu el cim del Puig de l’Àliga de 465 metres, el més alt del poble. Forma part de la Serra Cogullada.
Caminar (fer excursionisme) és observar l’entorn, aprendre a llegir els detalls i posar atenció: és conèixer el territori. N’hi ha molts que caminen molt però no comprenen res. Aquí deixem, a la dreta, un arbre protegir: una figuera.
Estem al Pla del Bosc. És una plana agrícola situada a ponent del nucli urbà, al peu de la serra del Pic de l'Àliga. Aquí es concentren la major part de masies del terme, a poca distància les unes de les altres. Són edificis relativament moderns, alguns d'ells adaptats com a segona residència o per a turisme rural: Cal Fort, Cal Simó, Cal Vidal o Mas Rosell són algunes d'elles. Aquesta de la foto és Cal Domingo.
Un tram asfaltat i tenim a l’esquerra l’entrada de la urbanització La Cogullada. Què és una cogullada? La cogullada (de nom científic “Galerida cristata”) és un ocell de la família dels alàudids (parents de les aloses i les calàndries). És de mida petita-mitjana, de colors marronosos que li permeten camuflar-se perfectament a terra. Sembla que ni devia haver moltes per aquí en el passat. Cal dir que a causa de l'abandonament de moltes terres de cultiu tradicional (que s'han acabat convertit en bosc tancat) i de la pressió del creixement urbà (com el sector residencial que porta el seu nom), aquesta espècie ha vist reduït el seu hàbitat preferit i n’hi ha menys.
Però en pocs metres ja tornem a seguir camí de bosc, sempre molt més agradable que l’asfalt. Val a dir que més enllà dels orígens medievals, Canyelles té un títol popular molt curiós. El 14 de maig de 1861 hi va caure un meteorit. El terrabastall va ser monumental i els fragments de la roca espacial es van repartir per museus de tot el món. Per tant estem al “Poble del meteorit”.
Estem arribant al final. A l’esquerra hi ha una casa de colònies: El Pinar. De fet, per a molts nens i nenes de la comarca (i de fora), aquest racó de Canyelles és sinònim de rutes de natura, nits mirant els estels i rutes pel Garraf. La foto és de l’observatori.
No és un observatori professional privat, sinó que forma part del complex de la mateixa casa de colònies El Pinar. Tenen un projecte educatiu molt potent anomenat "L'Univers a l'abast", i fan servir aquest observatori per ensenyar astronomia als nens i escoles que s'hi allotgen.
Ja som a baix, a tocar del poble i topo amb un altre element d’art urbà, força complicat de pintar ja que els canalons de la construcció li devien fer molt difícil a l’artista.
Finalment amb aquesta fotografia d’un dels murs perimetrals del castell, acabem aquesta excursió. Ara tocarà fer un bon esmorzar quan just comença a notar-se una mica la calor. Per cert, potser puc afegir que en lloc de quedar-se'l com a residència privada, la doctora Marisa López-Teijón va decidir fer una donació altruista i sense condicions a l'Ajuntament com a mostra d'agraïment i amor cap a Canyelles, el poble on s'ha instal·lat a viure.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1726canyellesgarraf-268868667
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/1260-1490-sant-pere-de-ribes-ruta-urbana-i-rodals