(Alta Savoia) Ruta 1729 el 21/06/2025; 5,27 km; +56 -57; 2,5 hores. Tipus de visita: travessa; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Abans del 1860 Savoia encara no era francesa.
He arribat amb el bus numero 2 des de Les Bossoms. Certament el sistema de transport en tota la vall és perfecte. La regió de Chamonix es troba al sud-est de França, als Alps francesos. El sistema administratiu francès li ofereix la assignació al departament de l’Alta Savoia.
Pocs minuts després passo pel davant de la gran estació del telefèric que permet accedir a l’Aiguille de Midí, del qual en parlaré més en una crònica posterior. Cal afegir, de la història, que l'Alta Savoia, a diferència de la majoria de regions franceses, no va ser oficialment francesa fins fa relativament poc, l'any 1860. Abans d'això, va tenir una identitat pròpia molt lligada a un dels llinatges més antics d'Europa.
Giro a l’esquerra, pel carrer que va a nord i passo pel pont de l’Arve (del qual ja n’he parlat en la crònica anterior) envoltat de botigues de roba, de souvenirs, d’activitats esportives, de cafeteries i de restaurants.
Una mica més amunt giro pel carrer del Doctor Paccard. Aquest és realment el carrer comercial per excel·lència.
De seguida crida l’atenció una façana amb pintures. L'obra va ser encarregada per l'ajuntament (i inaugurada el juliol de 2010) al reconegut muralista francès Patrick Commecy. El mural té un significat històric profund: ret homenatge als 20 personatges més importants que han marcat la història de l'alpinisme al Mont Blanc des del 1760 fins a l'actualitat, barrejant èpoques com si tots visquessin en una mateixa comunitat de veïns.
Per no allargar-ho em centraré en el segle XX: al balcó del 1r pis hi ha els grans escaladors d’aquest segle on destaca el cèlebre escriptor i guia Roger Frison-Roche (autor de la novel·la clàssica “El Primer de cordada”) i Louis Lachenal i Lionel Terray, que van formar part de la llegendària expedició francesa que va conquerir l'Annapurna l'any 1950 (el primer "vuitmil" de la història).
Segueixo endavant i a la dreta tinc el monument més destacat de Chamonix. Aquesta gran escultura de bronze, inaugurada el 1887 al centre del poble, commemora el naixement de l'alpinisme modern. Aquest grup de bronze de mida real mostra dues figures clau mirant fixament cap al cim del Mont Blanc. Jacques Balmat: El caçador i cercador de vidres local que, juntament amb el doctor Paccard, va aconseguir la gesta de trepitjar el cim del Mont Blanc per primera vegada a la història l'agost de 1786. A la seva estàtua se'l veu en una actitud dramàtica, assenyalant amb el dit índex cap amunt. En un altre monument a tocar hi ha Horace-Bénédict de Saussure: un aristòcrata i prestigiós científic ginebrí, considerat el "pare de l'alpinisme". Saussure no va fer la primera ascensió, però va ser qui, 26 anys abans (el 1760), havia ofert una gran recompensa econòmica a qui trobés una ruta viable per coronar el cim.
L'església principal del poble és l'Església de Saint-Michel de Chamonix. Situada al bell mig del centre històric, és un dels edificis més antics de la vall. Els primers orígens es remunten al segle XII, quan els monjos benedictins es van instal·lar a la zona i van fundar el Priorat de Chamonix. Es va reconstruir entre el 1707 i 1709, ja que un incendi l’havia destruït. Això explica que l'element exterior més destacat és, sens dubte, el seu campanar d'estil barroc savoià.
Si l'exterior sembla sobri i integrat en el paisatge d'alta muntanya, l'interior sorprèn per la seva riquesa decorativa ja que el retaule major és una joia de l'art barroc i per les pintures del sostre, on les voltes interiors estan decorades amb frescos de colors vius de l'estil pictòric del segle XIX, que aporten molta lluminositat a la nau.
Molt a prop, entre entorn herbat, hi un monument amb un medalló de Jaques Balmat. El setembre de 1834, Balmat (amb 72 anys) va marxar cap a la vall de Sixt (al nord de Chamonix) acompanyat d'un caçador local. Es va enfilar sol per les geleres i els penya-segats del Mont Ruan (una muntanya molt escarpada entre França i Suïssa) buscant una veta d'or que es deia que hi havia. Mentre s’enfilava per una zona molt exposada va patir una caiguda fatal al buit. El seu cos mai no va ser recuperat.
Just al costat del monument hi ha la famosa Maison de la Montagne, és a dir el Bureau des Guides. La Compagnie des Guides de Chamonix és oficialment la primera i més antiga organització de guies de muntanya del món, i també una de les més grans. Es va fundar el 24 de juliol de 1821 i el seu naixement va marcar un abans i un després, inventant pràcticament la professió de guia tal com la coneixem avui dia.
Jo hi entro una estona i pujo al pis de dalt. Realment tots són portes que s’obren per espais dedicats a reunions i per l’administració de l’entitat.
Perquè no quedi curt el que hi ha en aquesta plaça, trobem en la cantonada de més avall l’edifici de l’Oficina de Turisme, força gran i que sempre rep molts visitants i turistes.
El que faig és anar girant una mica al meu aire. Estic per un dels carrers alts, el del Rector Payot. Des d’aquí faig una fotografia al massís del Mont Blanc que sobresurt per damunt de les teulades de l’hotel Mont Blanc. Inaugurat l'any 1849, va viure l'anomenada "Edat d'Or de l'Alpinisme". L'Hôtel Mont-Blanc es va construir precisament per rebre la primera gran onada de turistes rics, intel·lectuals i aristòcrates (especialment britànics) que viatjaven als Alps no només per escalar, sinó per veure les glaceres.
Girant per aquí i per allà, em trobo algun racó o camí de jardí arbrat. Per cert, en termes històrics, recordem que l’any 1003 Humbert I "Mans Blanques" va fundar el Comtat de Savoia. Gràcies a la seva situació estratègica controlant els passos dels Alps (com el coll del Mont Cenis), la dinastia va créixer en riquesa i poder, passant a ser un Ducat el 1416. La regió mai va formar part de França a l'edat mitjana, sinó que estava vinculada al Sacre Imperi Romanogermànic.
Aquesta escala m’ha portat a veure un altre hotel històric: el Majestic. Aquest representa el zenit del luxe, l'extravagància i els diners de principis del segle XX. Inaugurat el 1913, el Majestic es va construir amb una missió molt clara: competir amb els grans hotels de la Costa Blava, la Riviera italiana i Sankt Moritz i el resultat va ser un colós d'estil Belle Époque i Art Déco de vuit plantes i milers de metres quadrats, envoltat d'un parc privat enorme.
Tal com estava pensat va allotjar els personatges més rics del planeta, des de magnats americans fins a reis de l'Europa de l'Est.
Després de passar pel “glamur” dels hotels, vull mirar de visitar un parell de museus. Al primer vaig, i que tinc a prop, és el Museu dels Cristalls. És molt interessant i ja l’havia visitat en una altra oportunitat, però ara resulta que està tancat. Després volia anar a visitar l’altre museu d’interès el Museu Alpí, que ara és conegut com Casa de la Memòria i del Patrimoni, però resulta que està temporalment tancat. Així que no puc deixar cap fotografia aquí, però si la recomanació que algun dia els visiteu.
Ara faig com qui va voltant i segueixo el carrer Jacques Vallot, amb alguns edificis curiosos. I seguint amb la història cal saber que al segle XVIII la Casa de Savoia va anar guanyant territoris cap al sud i l'est, heretant el Regne de Sardenya i Piemont. La capital del seu estat va passar de Chambéry (a Savoia) a Torí (a l'actual Itàlia). Els savoians originals parlaven francoprovençal o francès, però els seus governants miraven cada cop més cap a Itàlia.
Trobo un edifici que estèticament és molt interessant, però també compta que allotja el restaurant Malabar Princess. I aquest nom ens parla de la tràgica i fascinant història que és una llegenda absoluta a la vall de Chamonix: és el nom d’un avió comercial de la companyia Air Índia (un Lockheed L-749 Constellation) que feia la ruta Bombai-Londres i que el 3 de novembre de 1950 quan, a causa del mal temps, el pilot va calcular malament l'altitud i l'avió es va estavellar directament a la glacera de Bossoms, prop del cim del Mont Blanc. Hi van morir les 48 persones que anaven a bord. Amb els anys, el moviment natural del gel ha anat "tornant" restes de l'avió a la vall. El 2013, un jove alpinista va trobar una caixa a la glacera amb rubís, safirs i maragdes, que es van valorar en 240.000 €, que pertanyien a un passatger d'aquell vol. El tresor es va repartir a parts iguals entre el muntanyenc i l'ajuntament de Chamonix.
Cal anar mirant el cel, ja que per sobre nostre ens passen els hi volen en parapent. El punt més famós des d'on es llencen damunt de Chamonix és la zona de les Aiguilles Rouges o el Brévent, oferint una de les postals més conegudes de la vall. Se’n veuen molts. És sorprenent.
A la vora de l'Arve, es troba el monument de bronze dedicat a Michel-Gabriel Paccard (inaugurat el 1986 pel bicentenari de la conquesta del Mont Blanc). L'estàtua el mostra assegut, mirant fixament amb uns prismàtics cap al cim de la muntanya que es va coronar per primer cop a la història i que després ha estat un objectiu força desitjat.
Molt a prop del monument esmentat, hi ha el pont de vianants on es pengen els milers de candaus d'amor. És conegut històricament com el Pont de Cour. Està situat exactament a l'Avenue Michel Croz. Durant segles, aquest va ser l'únic pont de fusta que permetia creuar el riu Arve en aquesta zona. Com que les riuades de l'Arve se l'emportaven sovint, l'any 1880 es va construir l'estructura de ferro forjat actual
Ara he anat en direcció a l’estació del tren. Molt a prop hi ha aquest petit temple de l’Església Reformada. A mitjans del segle XIX, Chamonix va començar a rebre una gran quantitat de turistes i escaladors d'origen britànic i suís, molts dels quals eren protestants (anglicans i calvinistes). El temple es va construir precisament per donar servei religiós a aquests visitants que venien a conquerir els cims del massís del Mont-Blanc.
Té una arquitectura senzilla, acollidora i molt integrada en l'estil de l'alta Savoia, amb línies sòbries que conviden al recolliment. Avui dia, a part de la comunitat reformada local (que forma part de l'Església Protestant Unida de França), l'espai s'ha fet servir sovint de manera ecumènica, acollint de vegades serveis en anglès per a la comunitat internacional i els muntanyencs. De vegades, per desconeixement o per qüestions de vocabulari, es tendeix a confondre "cristià" amb "catòlic", com si fossin sinònims, quan en realitat el cristianisme és una gran família. Les esglésies reformades (protestants) són, de fet, una de les branques principals del cristianisme, juntament amb el catolicisme i l'ortodòxia.
Ja quasi a la porta de l’estació, tenim al davant la vista de la plaça frontal. Diguem que fins a finals del segle XIX, arribar a Chamonix era una petita odissea, però amb el tren la petita vila alpina es va transformar en l’objectiu europeu del turisme de neu i d’escalada.
I aquest és l’accés a l’estació de tren. La línia que connecta Le Fayet amb Chamonix va ser inaugurada el 25 de juliol de 1901. L'edifici de viatgers que veiem avui dia es va construir per a la inauguració de 1901. Pocs anys després, la línia es va estendre cap a Vallorcine i Martigny (Suïssa), completant l'actual línia internacional coneguda com el Mont-Blanc Express.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1352-1592-chamonix-les-praz-teleferic-flegere-telecadira-index-llac-blanc