(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)
(Noruega) Ruta 1733 el 7/08/2026; 4 km; +10 -10; 1,5 hores. Visita al Cap Nord. Viatge en autocar i curta volta pel Nordkapp. Participants: Grup del viatge a Noruega i Cap Nord; 19 viatgers més el guia Jaume Saladrigas. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Va ser el 1978 quan es va instal·lar l’escultura del globus terraqui.
Estic fent el viatge organitzat per visitar el Cap Nord i navegar la ruta per tota la costa occidental noruega fins a Bergen. Des de Oslo vam volar a Kirkenes, on ens hem embarcat a l’Express del Litoral de la companyia Hurtigruten.
El vaixell és el Richard With, construït el 1993 i restaurat el 2023, compta amb capacitat per a 450 passatgers i mesura 122 metres de longitud. Duu el nom del fundador de la companyia naval.
Amb un autocar viatjarem en una hora fins al Cap Nord, que és el punt més al nord de la Terra que el pot creuar en vaixell. És completament dins del Cercle Polar Àrtic.
En ruta al nord, travessem l’illa de Mageroya, on està el port on hem desembarcat i gaudim de territori que a causa de la seva ubicació tan septentrional (molt per sobre del Cercle Polar Àrtic) i el clima extrem, la vegetació dominant està formada per molses, líquens, herba i petits matolls baixos. Diversos llacs, són punts de descans per furgonetes i autocaravanes. Tundra àrtica en estat pur!
Cinquanta minuts després veiem com sobresurt per damunt de la nostra vista el radar que hi ha al Cap Nord. Mentre, vinc pensant que a Noruega, amb unes senzilles normes de sentit comú de responsabilitat social, és perfectament possible circular i pernoctar amb autocaravanes, fet que contrasta amb alguns estúpids polítics europeus que hi posen limitacions a tot arreu... així sí, sorprèn que no ataquin els milers de cotxes que ho saturen tot.
Arribem a l’extens altiplà que es forma al Cap Nord (Nordkapp). Estic a la latitud 71° 10′ 21″ N. Aquí, malgrat ser un indret extrem i aïllat, hi ha un complex de visitants molt complet construït en gran part sota terra per no trencar l'impacte visual del paisatge de tundra i protegir-se del clima àrtic.
A l’entrada ens hi esperen una parella de trols. Els trols són criatures llegendàries del folklore escandinau i de la mitologia nòrdica que formen una part molt arrelada de la cultura de països com Noruega, Suècia i Islàndia.
I allà, entre la boira matinera que ve i se’n va com una onada lleugera i indecisa, s’hi veu l’esfera. És un moment emocionant.
Prenem un cafè i alguna pasta i després sortim. Ja no hi ha boira i les figures humanes es retallen al voltant del “punt” mític. Aquesta és la famosa escultura de ferro instal·lada a la vora del penya-segat (a 307 metres sobre l'Oceà Àrtic). És la icona oficial del Cap Nord i el punt on tothom es fa la foto.
Després d’una volta admirant l’entorn i quan es buida una mica de gent hi anem i ens hi fem la nostra foto de grup.
La famosa escultura del Globus Terraqui (Nordkapp-globusen) va ser instal·lada l'any 1978. El disseny el va encarregar la direcció del Cap Nord (Nordkapp Vel) per crear un símbol clar i recognoscible del punt d'unió de l'Oceà Àrtic i Atlàntic. Es va fabricar a Noruega en estructura de ferro forjat per resistir els vents d'alta velocitat i les fortes tempestes de l'Àrtic. Aquest monument representa la línia de latitud i longitud de la Terra, alineant precisament l'eix del planeta amb l'eix real de la posició del Cap Nord.
Tot i que el Cap Nord és mundialment conegut i visitat com el "punt més septentrional d'Europa", a la mateixa illa de Magerøya hi ha una petita península veïna anomenada Knivskjellodden que s'estén encara un poc més al nord, exactament a 71° 11′ 08″ N (uns 1.500 metres més al nord que el mateix Cap Nord).
Una estructura estranya que em crida l’atenció. És l'entrada a un túnel subterrani i escala d'emergència i manteniment que connecta la superfície directament amb l'interior del complex Nordkapphallen.
Més enllà s’hi observa el monument "Nens del Món" (Barn av Jorden). És un conjunt de set grans medallons de bronze dissenyats per nens de set països diferents el 1988, que simbolitzen la pau, l'amistat i la cooperació internacional.
Va ser un projecte d'unió global: l'escriptor i periodista noruec Simon Flem Devold va convidar l'any 1988 set nens i nenes de diferents racons del planeta (Tanzània, Brasil, Estats Units, Japó, Tailàndia, Itàlia i la Unió Soviètica/Rússia) a trobar-se al Cap Nord. Van conviure durant una setmana a l'illa de Magerøya com a símbol d'amistat, pau i cooperació sense fronteres ni barreres d'idioma. Durant aquesta setmana, cada nen va modelar un disseny de argila amb la seva pròpia visió de la vida, l'amistat o la pau. Posteriorment, aquests dibuixos es van fondre en set grans relleus de bronze
Enfront dels set medallons hi ha una escultura de bronze creada per l'artista Eva Rybakken que mostra una mare amb el seu fill, el qual assenyala amb el braç cap als relleus dels nens. Arran d'aquest projecte es va crear la fundació del mateix nom. Cada any, al juny, s'atorga al mateix Cap Nord el Premi "Barn av Jorden", dotat amb fons per a projectes benèfics que ajuden infants necessitats o en situació de vulnerabilitat arreu del món.
Des de la posició de la dona i el nen, tinc una vista general del conjunt. Personalment em sembla extraordinària l’existència de fundacions que dediquen els seus esforços i recursos a ajudar, nens, ancians, malalts i desvalguts pel món. Una existència que posa en entredit el trist nivell d’humanitat de governs i governants.
Aquesta fita de pedra amb el pal i la fletxa a la part superior és un monument històric geodèsic i de navegació. En concret, es tracta de la fita del meridià i punt de referència geogràfic de Magerøya. Abans que existís el GPS, les estructures de pedres (anomenades en noruec varde) amb un pal indicador servien com a elements d’orientació visuals fonamentals des del mar per als mariners que navegaven per l'Oceà Àrtic.
Al complex hi ha també el Cinema Panorama, un cinema amb pantalla de 120° on es projecta un curtmetratge espectacular sobre les quatre estacions al Cap Nord i la vida a la regió. També, i sempre sota terra, hi ha l’Exposició històrica i cova de la llum; un museu subterrani que explica la història de les primeres expedicions al Cap Nord (com la del rei Òscar II o el monjo italià Francesco Negri).
Quan acabem la visita, que a mi m’ha semblat espectacular, tornem a pujar a l’autocar per desplaçar-nos a Hammerfest. Mentre estàvem aquí el vaixell ja havia salpat i ens el trobarem al sud de la costa oest de l’illa.
En la ruta per carretera, entre revolts i revolts, ens aturem uns moments, em sembla que per la zona de Kavalsund o Skaidi i aquí s’hi pot observar unes curioses meduses rosades o de color taronja o morat.
És tracta de la “Cyanea capillata”, coneguda popularment com la medusa melena de lleó (“lion's mane jellyfish”), és una de les espècies de medusa més grans i fascinants del món. És habitual veure-les a les aigües fredes i subàrtiques dels oceans Atlàntic i Pacífic, així com a l'Oceà Àrtic.
Per cert, de la medusa cal afegir que els individus més grans registrats poden tenir una ombrel·la de fins a 2 metres de diàmetre i destaca per la seva massa de tentacles llargs i fins que recorden una melena de lleó i per la seva coloració.
Ara bé, atenció! Té milers de cèl·lules urticants (cnidocits) als tentacles. Per als humans, la seva picada sol ser molt dolorosa i pot causar erupcions o inflamació, però no és mortal excepte en casos molt rars d'al·lèrgies greus.
Aquí estant, recordo que aquest passat mes de març vaig tenir l’oportunitat de baixar, amb llanxa pneumàtica, fins als peus de l’illa del Cap d’Hornos i camí amunt vaig arribar al monument i després al far. Aquell mateix dia jo complia 77 anys. Així que avui puc dir que aquest mateix any he estat als dos caps, navegables, més extrems de la Terra.
Aquest és el mapa, en planisferi, dels dos punts esmentats. Ara ja només ens queda tornar a pujar al vaixell, amb les nostres il·lusions i el somriure als ulls.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1733-cap-nord-nordkapp-noruega-279858783
Aquí, una altra crònica anterior (Cap Hornos): https://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/argentina/1454-1717-expedicio-patagonia-magallanes-cap-d-hornos-segon-dia