Nou llibre: Un excursionista per l'Himàlaia. (Asturies) Ruta 1744 del 3/11/2026; 8,7 km, desnivell m+109, m-109; Itinerari: Port de Ribadesella, ermita de la Guia, ruta dels Mites, església Santa Maria Magdalena, Cova Tito Bustillo. Dificultat: fàcil; Ruta circular.
 |
 |
FA ANYS: La carta de Pobla prové de l’any 1270.
Aviat, al matí, surto de Llanes en direcció a Ribadesella. Cau una pluja suau, quasi imperceptible. Des de l’est, entre els núvols, el sol ha trobat un curt camí que aconsegueix formar, davant meu, un bonic arc de Sant Martí.
Aparco als afores, a l’estació del tren i començo a caminar. L'any 1270, va obtenir la Carta Pobla, unificant diversos poblaments de la vall del Sella en una vila fortificada per protegir el port.
En pocs minuts ja estic entre les cases. De fet ara i per aquí entra el Camí de Santiago del Nord. Després de passar per Ribadesella i arribar a prop de Villaviciosa, els pelegrins hauran de triar entre dues opcions: continuar per la Costa cap a Gijón i Avilés; o bé prendre la variant per l'Interior cap a Oviedo on es connecta directament amb el Camí Primitiu.
Arribo al davant mateix del meandre que fa la desembocadura del riu Sella. Neix a la província de Lleó, a la Fuente del Infierno, dins de la Vall de Valdeón, a la serralada Cantàbrica / Picos de Europa, a uns 1.100 metres d'altitud i la seva longitud és de 66 quilòmetres.
Trobo el monument a la sardinera: Representa les dones tradicionals de la vila marinera que es dedicaven a la venda de peix. Carregaven al cap la paxera (la cistella de vímet plena de sardines o peix fresc pescat), equilibrant-la sobre un rodet de roba anomenat rodiella.
Segueixo pel passeig Argüelles, on antigament hi devien atracar les barques tot i que avui se’n veuen poques, igual que ahir vaig observar a Llanes. Durant el segle XVI va ser un port clau per a l'exportació de fusta i sal, probablement vinculat també al de Llanes.
Pujo carrers amunt per passar prop de la Casa de la Atalaia; data del segle XIX (construïda sobre restes medievals anteriors) i servia com a punt de vigilància costanera i fortificació defensiva per protegir l'entrada de la ria i el port contra incursions pirates i naus enemigues.
Des d’aquesta altitud, tinc una millor vista del tota la volta que fa la ciutat a la vora del Sella.
El sender és un magnífic camí empedrat amb grans vistes i com va girant em permet veure les construccions del barri de ponent, a l’altra riba del Sella que forma una llarga platja de sorra oberta al Cantàbric.
Observo unes lloses pel terra curioses. L'efecte geològic responsable d'aquest patró circular i concèntric en la roca (molt habitual en gresos o altres roques sedimentàries poroses) es coneix com a anells de Liesegang. Es produeix durant la formació de les roques a causa d'un procés geoquímic de difusió de líquids rics en minerals (normalment òxids i hidròxids de ferro o manganès) a través dels porus de la roca.
Arribar a l'Ermita de la Virgen de la Guia al cim de la muntanya de Corberu és un dels millors punts d'observació de Ribadesella.
Des d'aquí dalt tenim una panoràmica espectacular de la desembocadura del riu Sella entrant al mar Cantàbric (que és un mar litoral de l'oceà Atlàntic) amb la platja de Santa Marina i les seves cases d'estil indià. A un costat, del turonet de l’ermita, hi ha els tres cànons de ferro apuntant cap al ma, que formaven part de l'antiga fortificació defensiva del segle XVI per protegir la vila dels atacants marítims.
La Virgen de la Guía és la patrona dels mariners de Ribadesella. Tradicionalment, les famílies dels pescadors pujaven fins a aquest promontori per mirar el mar i esperar el retorn de les barques. Per la festa de la Mare de Déu (al juliol), la baixen en processó fins al port i la passegen pel mar en un vaixell de pesca.
Val a dir que abans que existís el far modern a la punta del morro, les dones i famílies dels pescadors pujaven de nit a l'ermita en dies de fort temporal per encendre focs i atiar torxes. Així el cim del promontori servia com a far improvisat per senyalar l'entrada de la barra del riu Sella a les embarcacions que intentaven tornar a port enmig de la foscor. Així el nom de la verge (La Guia) no era només un concepte espiritual, sinó també d’orientació física necessària.
El lloc és un mirador perfecte del cim piramidal i destacat que es veu al fons: el Pico Mofrechu (891 metres). Forma part de la Sierra de la Escapa, serralada litoral situada just al sud del Concejo de Ribadesella.
Ara toca baixar per tal de fer la tornada pel mateix passeig del mar.
Així arribo a baix, on hi ha la llanterna que marca la part esquerra de l’accés als vaixells que entren. Potser convé explicar que aquest riu és un dels rius salmoners més destacats de la península. Cada primavera, els pescadors esperen l'obertura de la veda per aconseguir el famós «Campanu», com s’anomena el primer salmó pescat a la temporada als rius asturians. El nom prové del fet que antigament es repicaven les campanes quan es capturava.
Les roques que sobresurten, de la tipologia del “flysch” formen la que es coneix com Punta del Caballo. Els mariners i pescadors locals batejaven sistemàticament els punts perillosos de la rasa mareal o penya-segats amb noms d'animals o formes reconeixibles. La Punta del Caballo funcionava com una referència visual clara per esquivar els esculls quan s'entrava a la barra de la ria de Ribadesella.
A més de relaxant, el passeig que ressegueix la base del turó Corberu, aporta curiosa informació de la mitologia asturiana, com aquest rètol que parla de la Güestia. La Güestia (l'equivalent asturià de la Santa Compaña gallega) és una de les llegendes més profundament arrelades en el folclore del nord de la península. Segons la tradició, la Güestia s'acosta a un viu que es troba pel camí i li entrega un ciri encès. Si la persona se’l guarda, l'endemà descobreix que el ciri s'ha convertit en un os humà, i queda condemnada a liderar la processó fins a la seva pròpia mort, a no ser que faci un cercle a terra amb una branca de freixe o una creu.
Entre d’altres essers mítics hi ha també el Burgou, la Xana... o el Trasgu. Aquest últim és el follet domèstic més popular d'Astúries. És petit, vesteix amb una capa roja, té la mà esquerra foradada i és una mica coix. Li encanta fer entremaliadures a les cases (canviar les coses de lloc, fer soroll a la nit), però si la família es muda de casa per fugir d'ell, se'n va amb ells.
Giro la cantonada del carrer del Cueto, nom que significa, en asturià, “turó petit”. Aquí hi ha la plaça de l’Església amb el temple dedicat a Santa Maria Magdalena. No és antiga. Es va construir el 1924 i es va reconstruir després de la Guerra Civil del 1936.
Uns metres més endavant hi ha la plaça de la Reina María Cristina. L'edifici de pedra amb les banderes a la façana és l’ajuntament, un palau senyorial d'estil renaixentista del segle XVI, considerat un dels millors exemples d'arquitectura civil de la vila. Això em fa recordar que el terme “ajuntament” va ser el resultat de la influència dels poders castellans que van canviar les denominacions històriques. En aquest cas, a Astúries, eren els “conceyu”, terme provinent del llatí “concilium”, amb el significat d’assemblea o reunió.
Aquest edifici emblemàtic és l'Hotel Marina de Ribadesella, situat a la Gran Via, a tocar de la zona del port. És un magnífic edifici, d’estil indià, construït al voltant de 1913, des de fa dècades funciona com un hotel històric i acollidor.
Decideixo passar el pont sobre el riu Sella. Uneix les dues meitats de la vila: el nucli antic (a l'est) i la zona de la platja de Santa Marina amb les seves mansions indianes (a l'oest). Per sota els seus arcs hi ha la línia de meta de la famosa prova del Descens del Sella, que se celebra cada mes d'agost.
Vaig caminant per fer una part de la volta. Allà al davant, a la dreta, es veu l’edifici d’accés per visitar la de cova de Tito Bustillo, que és un important jaciment paleolític. L’hauria volgut visitar però està tancat. Segueixo una mica més endavant, fins que giro i torno enrere cap el pont.
A la banda est, faig una última fotografia i ja només em quedarà anar fins on he aparcat el vehicle.
(No necessàriament les fotos estan als wp exactes del recorregut).
Track de la ruta: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1744-ribadesella-ruta-urbana-295205092
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/asturias/1481-1743-llanes-ruta-urbana