(Moianès) Ruta 1740 el 00/00/2026; 10,7 km; +242 -242; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Monistrol de Calders, Resclosa de la Païssa, Gorgs Blaus, Palanca de la Coma, Mas de la Coma, Mare de Déu dels Consols, Salt de la Coma, Pedrera del Jornet, Participants: Carles H, Josep C, Vinyet C, Josep Maria PG, Josep S i Miquel G. Tipus de sortida: semi circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’església de Monistrol de Calders està documentada el 1075.
Comencem a Monistrol de Calders, amb una versió reduïda del Grup dels Dimecres, però molt contents de tornar-nos a trobar després d’un estiu de calor que no permetia caminar. Estem a 447 metres d’altitud. L’escultura que es veu no és més que una de les moltes de la vila.
Al davant la placeta del carrer del Doctor Tarrés. Estem a la comarca del Moianès, que històricament formava part del Bages i que se’n va separar l’any 2015. Una curiositat històrica, quan Monistrol era poble actiu, el 1075, Mayrit (Madrid), documentada de finals del segle IX, el X era un “hisn” (fortalesa) amb la seva medina, sota el comandament de l’emir Mahoma I.
Just a la dreta hi ha l’església de Sant Feliu. Encara que avui en dia veiem un temple d'estil barroc (del segle XVIII), l'església està documentada des de l'any 1075. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol de pedra gravat l'any 1640. Aquesta data té un gran valor històric: és exactament l'any en què va esclatar la Guerra dels Segadors a Catalunya, un període molt convuls en què la vida quotidiana dels pobles rurals girava, literalment, entorn de les campanes i l'aixopluc de la parròquia.
Passem el pont de la Riera de Sant Joan, de la qual es pot dir que és la gran protagonista hidrològica del poble. Abans que hi hagués aigua corrent a les cases, les roques planes de la riera al seu pas per sota de l'església de Sant Feliu eren el punt de trobada de les dones del per rentar la roba, intercanviar les novetats i xafarderies del terme i assecar les peces al sol sobre la sorra.
A la banda esquerra s’observa la paret vertical erosionada, durant segles, per la riera en aquest meandre. La roca que forma aquests lloms està disposada en estrats horitzontals de materials que es van anar dipositant al fons d'un mar aquí existent; principalment gresos grisencs (sorra cimentada), llims i conglomerats (còrunds i pedres arrodonides unides per un ciment natural).
Caminem ja per l’esquerra de la Riera que prové de les aigües de la Riera Golarda i de la de Calders. Segons els estudis toponímics locals (com els recollits en la historiografia de Monistrol de Calders i el Moianès), el nom Golarda prové d'una evolució i contracció de Golobarda. La Golobarda era el nom d'un antic mas o explotació agrícola (actualment desaparegut) que dominava les terres del tram final d'aquesta riera.
Cal aturar-se, gaudir i fotografiar la coneguda com Resclosa de la Païssa. El nom de la Païssa ja apareix documentat al segle IX.
Endavant, amb un paisatge agradable de bosc i roca. Als marges de la Resclosa i els gorgs hi creixen la boga (Typha), el canyís (Phragmites australis), el lloreret (Daphne laureola) i la canabassa (Eupatorium cannabinum). Als racons ombrívols de roca humida abunden les falgueres com la falzia de bosc o la falguera comuna. Pels turons tenim pinedes, alzinars i rouredes.
A l’entorn dels Gorgs Blaus, toca seguir per damunt de la Palanca de la Coma, que supera la riera de la Golarda. Aquí, si ha plogut molt, l’aigua la pot superar per damunt. Avui no és el cas. Els Gorgs Blaus, formats pel torrent de la Coma (o de la Golarda), deuen el seu nom al color profund que adquireix l'aigua en les fosses interiors a causa de la composició geològica de les roques i la profunditat del gorg.
Quan ja hem fet 4 quilòmetres (estem a 500 metres d’altitud) arribem al davant del Mas de la Coma. Diguem primer que en geologia, una coma (terme provinent del llatí “cumba”, significa "vall profunda" o "cavitat" i és una depressió del terreny en forma de petita vall, capçalera de vall o replà alterós, generalment envoltada de cingleres o parets escarpades.
Aquest terme és molt comú en la toponímia de les zones muntanyenques de parla catalana. La família Coma d'aquest indret ja apareix documentada als fogatges dels anys 1497 i 1553. L'any 1516 el propietari era Valentí Coma. El volum principal de la masia respon a l'estil renaixentista, construït cap a 1590, tot i que ha rebut ampliacions posteriors durant els segles XVII i XVIII.
Per damunt del mas sobresurt l’ermita particular de la Mare de Déu dels Consols. Aquesta capella, vinculada al Mas de la Coma, tradicionalment, era un punt de pregària i consol per als habitants de les valls aïllades en temps de plagues, males collites o grans sequeres. Antigament, quan es celebrava la festa o aplec en honor a la verge, els veïns de les valls properes hi anaven caminant i se compartia un dinar de germanor als voltants del mas.
A la dreta, uns metres més enllà, entre l’arbrat hi ha una gran construcció amb arcades, amb signes d’abandonament que inicialment ens ha fet pensar en un aqüeducte. No és el cas. Estem davant d’una sorpresa: aquesta gran construcció amb tantes arcades que veiem just a l'altra banda de la pista —i que realment sorprèn per les seves dimensions enmig del bosc— és l'antiga estació del tren de La Coma, un projecte ferroviari privat de principis del segle XX que mai es va arribar a acabar.
Travessem el camp de conreu per seguir. Igual que el gran hivernacle que veiem a tocar, tot està abandonat. Toca passar per on podem.
ATENCIÓ: Haurem fet alguna marrada, però amb una mica d’atenció es va fent el camí atents al track (he deixat al track l’errada que hem comés i és evident).
Seguim ara caminant per un senderó una mica confús que sembla va ser eliminat sota el camp de conreu de la finca. El premi és, però, la gran balma i el seu discret (avui) salt d’aigua, en un entorn magnífic, que acompanya per aturar-nos, beure una mica i menjar la fruita que cadascú porta. Estem al Salt de la Coma.
És un dels salts d'aigua més espectaculars de la zona quan el torrent baixa ple. Tradicionalment, la gent dels masos veïns deia que en èpoques de grans pluges "el torrent cantava", i que el soroll del salt es podia sentir des de la mateixa rectoria del poble com a avís de riuada.
La riera segueix avall, sobre uns lloms erosionats. El paisatge geològic d’aquest tram de la riera (el torrent de la Baga Cerdana) és un dels punts més espectaculars del Moianès i pertany al Geoparc de la Catalunya Central. Tota la roca que trepitgem en aquest sector es va formar durant l'època de l'Eocè (fa entre 36 i 42 milions d'anys). En aquell temps, el Moianès no era un altiplà, sinó que estava inundat per un mar allargat connectat a l'oceà Atlàntic.
Tornem una mica enrere i ens desviem a la dreta per seguir un camí força ben fressat fins que arribem a un arbre caigut que ens obliga a fer estiraments i reptar una mica. Un bon exercici, que ja no recordàvem, per a la nostra edat
Trobem senyals (n’hem vist varis cops) del GR3. ATENCIÓ: uns metres després del senyal, veiem un rètol gran, blanc, que adverteix de “Perill” per la proximitat d’una pedrera. Nosaltres passem, ara el camí és molt ample i pla i uns metres més endavant, sense entrar a la pedrera, el nostre track ens desvia a l’esquerra avall per anar a la riera i un altre cop a la Palanca.
Abans, però, hem seguit una mica més endavant per fer aquesta fotografia de la Pedrera del Jornet que, actualment, es veu molt aturada i sense signes d’estar en funcionament. Monistrol de Calders ha estat històricament un dels punts més importants de la comarca per a l'extracció de pedra. A la pedrera del Jornet encara és possible apreciar les marques dels eines manuals (escarpres i maços) a la roca tallada. Es diu que els picapedrers que hi treballaven tenien una gran reputació a la comarca per la seva resistència física, i molts dels finestrals, portals i dovelles dels masos i esglésies de la regió van sortir precisament de pedreres com aquesta.
Ara seguim avall, planerament, desfent el camí de la pujada. De fet, el track que portem, del company del Wikiloc, Lluis60 (a qui agraïm que l’hagi publicat), seguia per l’altra banda de riu, però ho veiem poc clar i per això hem acabat fent una ruta quasi d’anada i tornada.
Seguim al sud i podem observar entre el bosc el Mas de Païssa, on tenen l’ermita de Sant Narcís. És un dels grans masos senyorials històrics de Monistrol de Calders, amb una trajectòria medieval imponent. És una masia forta documentada des del segle XI. Al llarg de l'Edat Moderna va ser el bressol d'una nissaga molt rica i influent a la comarca, els Planell, dels quals van sortir diversos regidors, batlles i membres de la petita noblesa catalana (ciutadans honrats de Barcelona).
La part més antiga i espectacular de la casa és una gran torre rectangular medieval amb espitlleres. Conté la petita ermita de Sant Narcís que es va acabar de construir l'any 1629. La curiositat és que abans de l'actual capella n'hi havia hagut una de romànica molt antiga. El més curiós és que aquesta primera església fa segles es va acabar convertint en la presó del mas i, posteriorment, en un estable.
Pista avall, caminant i parlant. Les converses són la salsa amb la que es va farcint una caminada entre vells amics. Com en els menjars, sense el condiment, la salsa, a la ruta li faltaria alguna cosa.
Finalment tornem a entrar a Monistrol i ara, al pont damunt la riera on al principi ens hi hem fet una fotografia, a tocar de l’aigua hi ha dos ases catalans. Feia molt temps que no en veia cap.
A l’hora de dinar, al restaurant fonda El Rubell, on hem menjat molt bé, se’ns hi ha afegit l’amic Carles M.
Se m’ha acudit fer una caricatura de la foto del dinar i aquest ha estat el resultat. Amb la IA es poden fer coses sorprenents. Al menys ens sorprenen a nosaltres que ja fa dies hem passat els 70.
I aquest és el posat que se m’ha quedat quan tots em criticaven i se’n reien de mi per la cara de sòmines que m’hi havia sortit a la caricatura.
Per cert, avui m’he fixat que a Wikiloc jo segueixo 102 autors, em segueixen 1600 i que la plataforma m’ha detectat 58 companys de ruta. Dades curioses.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1740-monistrol-de-calders-gorgs-blaus-mas-de-la-coma-mdd-dels-consols-salt-de-la-coma-293677089
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/moianes/1330-1570-moia-cova-del-drac-vilarjoan