Nou llibre: Un excursionista per l'Himàlaia. (La Rioja) Ruta 1742 el 1/11/2026; 7,5 km; +28 -28; 2,5 hores. Caminada urbana amb següent itinerari: Pont de Ferro, església de Santiago, església de Santa Maria de Palacio, església de San Bartolomé, Concatedral Santa Maria De La Redonda, Teatro Breton de los Herreros, Muralla Revellín, El Cubo, Parque del Ebro, Camino Santiago. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El mite de la batalla de Clavijo es situa cap el 844.
En ruta cap Astúries m’he aturat a Logronyo. Hi he arribat aviat des de Saragossa i així que aprofito per fer una ruta urbana. Altres dues vegades que hi he estat, fent el Camí de Sant Jaume de Galícia (Camino de Santiago), mai no l’havia visitat.
Des de l’aparcament camino fins a creuar el riu Ebre. Encara estic molt lluny de la seva desembocadura al Delta, a 470 km en línia quasi recta del tot en direcció sud-est, a tocar de Tortosa i de la mar mediterrània.
Passo pel lateral d’aquest bonic pont de ferro. Logronyo neix precisament com un punt de creuament del riu Ebre per a comerciants i pelegrins. Tot i que avui veiem el Pont de Ferro (inaugurat el 1896 i dissenyat per Fermín Manso de Zúñiga), a pocs metres hi ha les restes del Pont de Pedra original.
A l’altra banda, giro a la dreta i em planto davant de l’església de Santiago. A la façana barroca hi ha una enorme escultura de Santiago a cavall. La llegenda diu que l'església es va fundar després de la mítica Batalla de Clavijo (any 844), on se suposa que l'apòstol es va aparèixer miraculosament en un cavall blanc per ajudar les tropes cristianes.
Tanmateix, he de destacar que la historiografia moderna i els estudis crítics consideren que aquest enfrontament com a tal és una llegenda creada segles més tard (cap al segle XIII) per justificar el Vot de Santiago (un impost religiós).
A l’interior es mostra un temple ampli on destaca el retaule, darrera de l’altar major, força espectacular. Aquí m’hi sembla veure el Santiago Pelegrí, molt més adequat, pels temps presents, que la imatge del “Matamoros” sempre més agressiu. Per perspectiva històrica cal pensar que el segle IX aquesta població devia ser un assentament d'uns pocs habitants (probablement només unes desenes o uns pocs centenars de persones), format per famílies camperoles i pastors.
Trobo la curiositat d’un orgue, caminant per l’esquerra de la nau. Hi ha un orgue que va ser construït, l'any 1897, per al temple d'una comunitat metodista a Newcastle (concretament a Dilston Road, al Regne Unit). Quan la capella metodista anglesa va tancar al culte, la Diòcesi de Calahorra el va adquirir l'any 2012 per instal·lar-lo a l'església de Santiago el Real de Logronyo.
Un cop he sortit, desfaig les passes anteriors i deixo a la meva dreta una bonica font medieval. És la Font dels Pelegrins. Just al terra, un mosaic representa el Joc de l'Oca. La llegenda diu que el Joc de l'Oca és, en realitat, una guia codificada del Camí de Sant Jaume dissenyada pels Ordes del Temple (els Templers), on cada casella representa una etapa o un perill del camí.
De seguida segueixo endavant per la Ruavieja. Val a dir que, amb evidències d'assentaments des del Neolític i l'Edat del Bronze, en aquest entorn estratègic hi van destacar jaciments i poblats diversos, que van ser les primeres comunitats agrícoles i ramaderes dels pobles celtibers (berons) que habitarien la zona abans de l'arribada dels romans.
Al segon carrer, a la cantonada i a terra faig aquesta foto d’una petxina de vieira símbol del Camí de Sant Jaume de Galícia, que jo potser la devia esquivar l’any 2012 quan hi vaig passar en fer el Camí sencer.
L’edifici de la cantonada, amb uns xiprers, és l’alberg municipal de pelegrins, que em porta molts bons records. Al costat hi ha l’església de Sant Maria del Palacio, on no hi puc entrar. És l'església més antiga de la ciutat i conserva la seva estructura original. La seva característica més destacada és la llanterna o agulla octogonal de pedra del segle XIII, coneguda com "La Aguja", que servia de far i referència visual per als pelegrins que s'acostaven a Logronyo a la nit.
Se l’anomena "de Palacio" perquè va ser construïda sobre els terrenys de l'antic palau donat pel rei Alfons VII de Lleó a l'Orde del Sepulcre de Jerusalem.
Torno enrere i segueixo endavant per anar a girar a la dreta pel carrer de las Herrerias, fins a la magnífica Portada de l’església de San Bartolomé. És l'única església romànica que queda a la ciutat.
Per algun carrer amb edificis en mal estat, encara alguna pintura els hi aporta una mica de valor humà i artístic. Afegim, ara, que després de la dominació romana i el pas de visigots i musulmans, Logronyo va ressorgir a l'Edat Mitjana com un punt fronterer clau entre els regnes de Castella i Navarra. El seu gran impuls va arribar amb la concessió del Fuero de Logroño per Alfons VI el 1095 i el desenvolupament del Camí de Sant Jaume.
Acabo arribant al carrer Portales, el més comercial i amb cafeteries que, la majoria, estan tancades, així que no puc aturar-me a fer un cafè.
I segueixo al meu aire, sense cap ordre concret. Arribo a la plaça del Casco Antiguo, on hi ha la Concatedral de Santa Maria de la Redonda. L'edifici actual no és rodó en absolut, però rep aquest nom perquè es va construir sobre una antiga església romànica del segle XII que sí que tenia forma circular o octogonal.
És una gran plaça molt agradable, però com ha passat a tants llocs turístics, el turista compta més que el ciutadà que hi viu. Sembla que tants bars i que potser que tanquen molt tard, amb el soroll corresponent, ha fet que els veïns es comencin a queixar.
A pocs minuts hi ha el teatre principal de la ciutat; és el Teatro Bretón de los Herreros.
Voltant per aquí i per allà, acabo arribant a la muralla de Revellin i la seva antiga porta que encara resisteix el pas del temps. Aquest és el lloc històric més important de la ciutat. L'any 1521, Logronyo va resistir el setge d'un exèrcit francès molt superior comandat per Asparrot.
Durant el setge, els ciutadans bloquejats van sobreviure pescant peixos d'amagat a l'Ebre durant la nit i fabricant pa amb el blat emmagatzemat. Per això, cada 11 de juny (Festa de San Bernabé), els veïns fan una trobada popular repartint peix fregit, pa i vi, al costat de les muralles.
A la mateix cantonada, un vestigi potent de la muralla que es conegut com El Cubo. És una torre de defensa d'artilleria construïda just després de la victòria sobre els francesos per reforçar les defenses de la ciutat.
He seguit el carrer Norte, fins que m’endinso als ben traçats jardins estructurats al costat del riu Ebre. Paso per la curiosa xemeneia de l'antiga fàbrica de tabacs de Logroño. A mitjans del segle XIX, aquesta zona de la ciutat acollia un important complex industrial. L'any 1890 es va instal·lar aquí la Tabacalera. Avui és, doncs, un recordatori del passat industrial de la ciutat a la llera del riu.
És un indret agradable i relaxant on s’hi veu passejar molta gent. I ja veig un tram del pont ferro. Ara, hauré de girar i anar a buscar el punt d’accés que està a un extrem.
Una imatge de color, una imatge de les fulles... una imatge de tardor. Aquest arbre és un tulíper de Virgínia (“Liriodendron tulipifera”), una espècie de fulla caduca originària de l'est d'Amèrica del Nord molt apreciada com a arbre ornamental a parcs i jardins. Així com les fulles acaben el seu procés, jo també acabo la meva caminada i m’oriento un altre cop a l’aparcament.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1742-logrono-ruta-urbana-295204897