(Alt Penedès) Ruta 1749 el 20/11/2026; 12,8 km; +149 -149; 4 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Miquel d’Olerdola, mas Ferreny, capella Santa Magdalena, Casa del Sepulcre, Sant Sepulcre d’Olèrdola, mas Serreta, Convent Mare Ràfols, Vilafranca del Penedès, Moja.   Participants: Anna G i Miquel.    Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

cmapa1749 cperfil1749

FA ANYS:  El poble de Moja està documentat de l’any 981.

01 DSC09780      Comencem a caminar des de Sant Miquel d’Olèrdola.

02 DSC09786      De seguida, passada la rotonda, en dirigim per pista al nord per arribar al davant del mas Ferreny, que ens queda a la dreta. El Mas Ferreny és una històrica masia de grans dimensions situada a prop de Vilafranca del Penedès, envoltada de vinyes i camps de conreu. Documentada ja a l'edat mitjana, l'edifici actual conserva l'estructura típica de les grans cases pairals penedesenques dels segles XVII-XVIII.

03 Mas Farreny DSC09785      Adossada al conjunt hi ha la seva capella particular dedicada a Santa Magdalena, un petit temple d'una sola nau amb campanar d'espadanya que servia per al culte de la família propietària i dels masovers, molt habitual en les grans hisendes rurals del Penedès. Tot el conjunt forma part del patrimoni arquitectònic rural protegit de la zona.

04 revenissa DSC09788      Està tots estès de ravenissa blanca (“Diplotaxis erucoides”). És la reina absoluta dels camps i vinyes del Penedès a la tardor. Quan es veu en massa des de dalt (com a la foto), les puntes de les tiges amb les flors obertes i els poncells formen petits glomèruls blancs molt característics sobre el verd intens. Com altres plantes de la seva família, conté glucosinolats. Consumida amb moderació no és tòxica per a les persones, però en grans quantitats —o si es mengen fulles velles i dures— pot resultar irritant per a l'estómac, provocar gasos o resultar massa forta.

08 DSC09789            Aquesta fotografia correspon a la Casa del Sepulcre.  És una casa senyorial de planta baixa i dos pisos amb aire eclèctic que va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet, el famós alcalde de Barcelona impulsor de l'Exposició Universal de 1888 (i a qui es va atorgar el títol de marquès d'Olèrdola). Hi va passar els seus últims anys de vida.

09 DSC09791     Adossada a la dreta hi ha l'antiga església del Sant Sepulcre d'Olèrdola, un temple romànic del segle XI molt singular perquè té planta circular, inspirat en el Sant Sepulcre de Jerusalem; conserva pintures murals romàniques al seu interior.

10 mas serreta DSC09792      Més endavant hi ha el mas Serreta, una altra de les grans masies històriques d'aquesta ruta entre vinyes. Com la majoria de grans hisendes de la zona, conserva l'estructura pensada per a l'explotació vitivinícola (cellers, cups, estables i pallisses), envoltada d'un paisatge obert de vinyes i algun petit bosquet de pins i alzines.

  12 sota via DSC09795          Deixem enrere la Plana del Rabí i passem per sota de la carretera. En alguns topònims catalans, l'element rabí es vincula a la presència o al record d'algun jueu o família jueva medieval (o a algú que rebia aquest apel·latiu), ja que al Penedès i a viles com Vilafranca hi va haver comunitats i activitat jueva a l'edat mitjana.

12 convent DSC09796      El camí segueix recte i arriba de seguida al Convent de la Mare Ràfols, on hi ha l’església dedicada a la MdD del Pilar. Nom oficial: Convent o Casa Mare de les Germanes de la Caritat de Santa Anna. La Mare Maria Ràfols era filla d'aquestes terres, nascuda al Molí d'en Rovira, a Vilafranca, està situat precisament en aquest paratge.

13 DSC09798      Es va construir per retre homenatge a Maria Ràfols (1781-1853), beatificada el 1994, recordada per la seva tasca heroica assistint malalts i ferits durant els setges de Saragossa a la Guerra del Francès. El conjunt envoltat de vinyes inclou residència de germanes, capella i espais museístics dedicats a la seva vida.

14 placa DSC09797     Continua sent una casa de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, però amb una funció molt centrada en la cura i l'atenció de germanes grans o malaltes de la mateixa congregació, funcionant a la pràctica com una casa de repòs i assistència per a elles. Però una part important de les grans instal·lacions s'ha anat cedint o destinant a usos assistencials i sociosanitaris per a la comarca.

20 Vilafr Creu DSC09801     Aviat entrem per l’est de Vilafranca del Penedés; pel barri de La Girada. Trobem de seguida una creu de terme. És la Creu de Terme de la Girada (o del Molí d'en Rovira), un element històric que tradicionalment marcava l'entrada a Vilafranca des del camí que venia d'Olèrdola i de la costa i com totes les creus de terme, delimitava la jurisdicció de la vila i donava la benvinguda (o protecció espiritual) als viatgers i traginers que arribaven a peu o amb carro.

21 paseig DSC09802              Passem per un tram del la Plaça de la Pau, on seiem en un banc per menjar una fruita.    

22 DSC09804      Després, arribant a l’avinguda Europa, trobem la curiosa i singular façana de l’edifici conegut com el Parque. Té una inscripció de l'any 1922 a la paret. És una construcció d'aire artesanal i d'inspiració modernista. Destaca pel coronament superior recobert de fragments de ceràmica de colors, voltes, cúpules, pinacles, reixes i estructures metàl·liques de formes orgàniques i fantàstiques.

Va ser obra de Rafael Bolet Via (mort el 1983), un florista i artista autodidacte vilafranquí, del qual ve aquest aire tan personal, naïf i fantàstic, on barrejava arquitectura popular amb cúpules d'inspiració oriental, mosaics de trencadís i escultures —una mica a l'estil d'altres creadors singulars com el Facteur Cheval a França

30 DSC09808      Caminem un bon tram fins que passem l’autopista i més enllà se’ns presenta una columna, que crec que vol representar un mil·liari romà en forma de monument recobert de ferro i les indicacions dels llocs per on passava la famosa Via Augusta. A l'època romana, els mil·liaris eren columnes de pedra col·locades cada mil passes (mille passus, uns 1.480 metres) al llarg de les calçades per indicar les distàncies fins a les ciutats principals.

31   Aquest monument fet amb planxes de ferro i metall (d'estètica moderna i rovellada) ret homenatge al pas de la Via Augusta pel Penedès, que era l'eix vertebrador que connectava Roma amb Cadis passant per Barcino i Tarraco.       

35 Moja DSC09811    De seguida entrem a Moja. Moja és el nucli més poblat del municipi d'Olèrdola, documentat ja al segle X (Molia, 981) i crescut històricament al voltant de la seva antiga església romànica de Sant Jaume i la Torre de Moja (una antiga torre de defensa medieval). El seu nom devia fe referència a un lloc humit.

36 DSC09812      A Moja s'hi conserva un conjunt religiós molt interessant on conviuen, una al costat de l'altra, l'antiga església romànica i el temple parroquial modern, tots dos dedicats a Sant Jaume. La nova, parroquial, es va aixecar a finals del segle XIX (cap al 1880-1884) just al costat de l'antiga per donar resposta a l'augment de població de Moja arran de l'expansió vitivinícola. És un edifici molt més ampli, d'estil neoromànic eclèctic.

37 DSC09814    L’església vella està documentada des de l'edat mitjana (segles XI-XII), és un temple petit d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular. Un conjunt ben curiós perquè permet veure d'un sol cop d'ull vuit segles d'evolució arquitectònica i demogràfica del poble!

40 Muntanyeta DSC09816           Arribar a la Muntanyeta significa entrar en un d'aquells espais elevats, recollits i una mica arbrats que contrasten amb la plana oberta de vinyes i camps que hem anat creuant.

41 DSC09819    En aquests petits relleus i zones no conreades solen aparèixer taques de bosc i matollar mediterrani (pins, alzines, romaní, farigola i marges de pedra seca) que donen un respir d'ombra i frescor a la caminada.

42 DSC09820    Passem per davant del camí que porta a un lloc conegut com El Jardí dels Ocells. És un parc zoològic familiar especialitzat en aus exòtiques, amb espais naturals i jardins sostenibles que conviden a descobrir la biodiversitat i la importància de la conservació.

50 DSC09822                 Anem caminant en direcció est i tenim aquesta vista de la serralada de Montserrat.

51 DSC09823                Seguim i a la dreta tenim un destacat turó arbrat conegut com Muntanya de les Planes i a l’esquerra és mostra el que podria ser la paret erosionada per un meandre però que realment és el que queda d’una antiga pedrera, que em sembla era coneguda com de Cal Passeres.

   Al Penedès, les petites pedreres locals (de pedra calcària o sauló/roca sedimentària de la zona) eren fonamentals per proveir material de construcció a les masies, marges de pedra seca, camins i edificacions properes. Amb el temps, el pas dels anys i la vegetació que va colonitzant els fronts tallats fan que la pedrera s'integri de nou en el paisatge com si fos una formació natural més.

Però seguim per la pista. Ja estem acabant una caminada força variada i interessant.  

53 DSC09827    Així que ja arribem a Sant Miquel d’Olèrdola on faig la foto de l’església que presenta un portal rectangular emmarcat per un arc de mig punt motllurat, amb una pintura o relleu al timpà, i per sobre una finestra allargada d'arc de mig punt que dona verticalitat al conjunt. I aquí acabem la caminada.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/1749-st-miquel-dolerdola-vilafranca-del-penedes-moja-297407946

Aquí, una altra crònica anterior:  https://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/627-olerdola-pla-dels-albats-ermita-santa-maria-forns-de-calc-can-castellvi-conjunt-monumental-d-olerdola

Llibre UnExcHimal 01   

 

LIBRE: per a qui interessi, us informo del primer llibre que he publicat (2026) d’una experiència a muntanya, con concretament  el trekking al Camp Base de l’Everest. El títol: UN EXCURSIONISTA PER L’HIMÀLAIA

Entre camins vertiginosos, pobles remots i cims majestuosos, és el  relat dels reptes de l'aclimatació, la incertesa del mal d'altura i les emocions de caminar a milers de metres sobre el nivell del mar. Una experiència en què la muntanya ensenya humilitat, paciència i respecte pels nostres propis límits.

Ves a aquest vincle d’Amazon

 https://www.amazon.es/stores/Miquel-Garriga/author/B0HPSVT3QP?ref=ap_rdr&shoppingPortalEnabled=true