(Solsonès) Ruta 1727 el 14/06/2026; 9,9 km; +214 -110; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellar de Ribera, Ribera Salada, Pont del Clop, Pont de Querol. Participants: Grup dels Xulius, amb xxx participants i en Joan Torrents com a guia. Tipus de sortida: travessa; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Castellar de Ribera es calcula habitada des de fa 5000 anys.
Avui comencem una caminada d’estiu pel Solsonès. Hem deixat Solsona enrere i també el poble de Castellar de la Ribera. Més d’un quilòmetre més enllà, al Pont de Querol comencem a caminar. De Castellar diguem que la seva antiguitat és impressionant, i va molt més enrere que l'edat mitjana. Si per alguna cosa és famós Castellar en el món de l'arqueologia, és pel seu riquíssim patrimoni megalític. Hi ha proves que la zona estava poblada fa uns 5.000 anys.
El Pont de Querol; el pont del Molí de Querol, un edifici de pedra d'origen medieval (les primeres referències són del segle XI). Durant generacions es va utilitzar com a molí fariner aprofitant la força de la Ribera Salada. Avui dia, l'edifici (que no veiem a la foto) ha estat completament restaurat i funciona com a allotjament de turisme rural.
Des del Molí de Querol a la Ginebrosa el paisatge es manté obert, i els geòlegs hi troben materials de l'Oligocè (fa uns 30 milions d'anys).
La roca de conglomerat (com el cas de Montserrat) en aquests trams mitjans i baixos, ens informen que les roques ja no són calcàries pures, sinó còdols cimentats de forma natural. Són els sediments que els antics rius van arrossegar des de l'alta muntanya cap a la gran conca de l'Ebre quan els Pirineus s'estaven aixecant.
Potser hem d’explicar que a Castellar de la Ribera no hi trobarem una plaça major amb l'ajuntament, el bar i un enfilall de carrers. Tot el seu terme (d'uns 60 km2) està format per masies disseminades i camps de cultiu lineals que ressegueixen la vall del riu. De fet, té poc més de 130 habitants.
Seguim una pista ample i còmoda que va direcció a l’est aprofitant l’ombra dels pins. El territori compta amb restes arqueològiques del neolític (cap al 3000 aC), com les necròpolis de Ceuró o de Llor, que demostren que és una zona habitada des de fa mil·lennis.
A l’esquerra tenim el riu de la Ribera Salada; un riu prepirinenc, afluent del Segre, conegut especialment per la puresa de les seves aigües. El seu entorn boscós i, com el seu nom indica, per una curiositat geològica única: té trams d'aigua salada.
Quasi a 2 km després d’haver començat sabem que mirant a la banda nord del riu hi ha l’ermita de Sant Joan de Ginestar (el turó i el bosc ens ho amaguen). Era el lloc on anaven a missa les famílies de les grans masies veïnes, especialment la gent de la Masia de Purgimon i els estadants del Molí de Querol. Com a testimoni d'aquest vincle, al paviment de la nau interior hi ha tres lloses sepulcrals que pertanyen a tres de les grans nissagues de la zona: La família Purgimon (1646), la família Ingla (1704) i la família Querol (1777).
Seguim endavant i la pista sembla orientar-se una mica al nord. A la dreta tenim la Serra de Matamala, una carena on el terreny s'enfila a mesura que s'acosta a les lleres dels torrents i a la Ribera Salada.
Arribem a un punt que el riu fa un ample meandre i s’orienta decidit al nord. A l’esquerra sabem que hi ha els prats verds del club de golf Ribera Salada, en un bonic indret i només 9 forats, que va ser inaugurat l’any 1988, però que també ens queda amagat a la vista.
Tot seguit, a la nostra dreta, hi ha les cases de la urbanització del Pla dels Roures, un grup habitat privat no relacionat amb el camp de golf.
Passem després pel Pont de l'Ingla que és una peça clau d'aquest trencaclosques patrimonial a la Ribera Salada, i està directament lligat a la història del Molí de Querol i de la veïna ermita de Sant Joan de Ginestar. De fet, s'anomena així per la seva vinculació històrica amb la gran masia de l'Ingla (o l'Ingla Gran), una de les finques històriques més importants d'aquest sector de Castellar de la Ribera.
El Pont de l'Ingla no era un simple pont de pas local, sinó que formava part de l'antic camí ral que comunicava Solsona amb Bassella i l'Alt Urgell, resseguint la vall de la Ribera Salada. El pont assegurava el pas dels carros, dels ramats i dels veïns cap al Molí de Querol per moldre el blat, i també facilitava el camí cap a les terres de conreu i les masies de l'altre costat de la riba.
La família Ingla era una de les tres grans nissagues que tenien sepultura pròpia a l'interior del temple de Sant Joan. Això ens demostra el poder econòmic i social que tenia aquesta masia a la contrada entre els segles XVII i XVIII.
Per la dreta ens arriba l’afluent anomenat Rasa de Socarrats, que ve del Serrat de la Trinxera. En la toponímia rural catalana, el terme socarrat (cremat, socarrimat) gairebé mai és casual. Pel que fa al Serrat diguem que ens transporta directament a la història militar que va colpir el Solsonès durant els segles XIX i XX. El Serrat de la Trinxera s'anomena així per la presència de fortificacions defensives excavades a la terra, per efectes de les Guerres Carlines (Segle XIX) i La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El Serrat de la Trinxera és, literalment, un testimoni mut en el paisatge d'aquells soldats que es van amagar dalt de la carena per controlar la vall de la Ribera Salada. A la imatge, segurament la Serra d'Oliana.
Una mica més amunt hi ha el reconegut Pont del Clop. Aquí el riu s'encaixa en un congost de parets verticals de roca calcària. L'aigua ha anat excavant la pedra durant mil·lennis, creant formes capritxoses, petites coves a les parets i, sobretot, uns gorgs profunds d'aigües transparents i fons sorrenc que semblen autèntiques piscines naturals.
A la zona del Solsonès i el Prepirineu, la paraula ‘clop’ és una variant dialectal molt viva per referir-se al pollancre (“Populus nigra”). Per tant, el Pont del Clop és, literalment, el "pont dels pollancres", uns arbres de ribera altíssims que necessiten molta aigua i que flanquegen les lleres del riu.
La geologia de la Ribera Salada al llarg dels trams que hem anat recorrent —des del Pont del Clop fins al Castell de Terrassola— és, literalment, un llibre obert que explica com es va formar el Prepirineu. El riu actua com un bisturí que ha tallat el terreny, deixant al descobert estructures geològiques fascinants.
29 XXX Tot el riu és resultat d’un procés: l'aigua de la pluja es filtra cap al subsol, dissol aquesta sal subterrània i torna a sortir a la superfície a través de fonts salades (com les de Cambrils). Al llarg de tot el seu curs, la Ribera Salada manté aquesta empremta mineral única.
I el contingut mineral és la presència de materials del Triàsic (especialment del període Keuper, de fa uns 200 milions d'anys). En aquella època, la zona estava coberta per mars interiors poc profunds que es van evaporar, deixant grans dipòsits de sals (halita o sal gemma) i guixos.
Acabem dinant al restaurant de la Fonda d’Ogern. Ogern és un nucli de població del municipi de Bassella, a l'Alt Urgell situat a la dreta de la Ribera Salada a 489 m d'alt.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/solsones/654-cambrils-d-oden-coll-de-la-coma-de-turp-cogullo-o-pic-de-turp