(Singapur) Ruta el 7/11/2019; 7 km; +60 -60; 3 hores. Caminada urbana amb el següent itinerari: Thian Hock Keng, Telok Ayer, Siang Cho Keong, Nargore Dargah, Hawker Lau Pa Sat, Ann Siang Hill, Buddha Tooth, Sri Mariamman, catedral Saint Andrews i Good Sheperds Cathedral. Tipus de sortida: travessa lineal. Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1390 Iskandar Shah va donar per nom Singapur a l’assentament de Temasek.
1, Una manera magnífica de desplaçar-se per Singapur és amb la xarxa de metro, eficient, neta, puntual i que arriba a tot arreu. Jo he arribat des de Queenstown fins a l’estació de Tanjong Pagar en pocs minuts. Surto i em quedo mirant cap el cel; estic envoltat de grans edificis, propis del desenvolupament espectacular d’aquest petit estat oriental.
2, Giro els jardins del davant de l’estació, travesso Maxwell Road i passo als jardins de Telok Ayer Park. Iskandar Shah, esmentat al principi, esta envoltat de llegenda però en qualsevol cas se’l considera qui va donar el nom de Singapura a l’Estat actual. El nom prové de ‘simha’ (lleó) i ‘pura’ (ciutat).
3, Durant la Segona Guerra Mundial, l'Imperi Japonès va envair Singapur i el va ocupar des de 1942 fins a 1945. A l'acabar la guerra, Singapur va tornar a formar part de la colònia britànica, però aquesta vegada se li van concedir alts nivells d'autogovern. El 1963 Singapur es va unir a la Federació de Malàisia, formant Malàisia. No obstant això, aviat es van evidenciar les diferències, pel que Singapur va ser expulsada de Malàisia i es va convertir en una república independent el 9 d'agost de de 1965.
4, Pel carrer Telok Ayer es passa pel davant de l’església metodista (Telok Ayer Chinese Metodist Church). Va ser la primera església metodista fundada l’any 1889 a Singapur, és a dir ja fa 130 anys, pel metge metodista Benjamin F. West que havia arribat a la ciutat per muntar un dispensari on atenia la població hokkien que vivien al barri i on molts eren addictes al opi. L’edifici actual del temple va ser construït el 1924.
5, Giro a l’esquerra pel carrer Amoy i començo a veure els colors i cases més baixes del Chinatown. Diguem que ‘amoy’ és un dialecte de hokkien que es parla a la ciutat de Xiamen (Xina) i és una varietat dialèctica que ha esdevingut de les més normalitzades. Durant l’època de la dinastia xinesa Qing (1644–1911) molts habitants dels pobles de Fujian de parla amoy van emigrar a Taiwan i també a Filipines, Indonèsia, Malàisia i Singapur.
6, El carrer fa un gir just al davant del Siang Cho Keong Temple. El petit temple taoista de Siang Cho Keong va ser construït per la comunitat Hokkien el 1867. A l'esquerra de l'entrada del temple veureu un petit "pou de drac": si hi deixes caure una moneda pots demanar un desig. El temple es troba especialment ocupat a l’hora de dinar quan els fidels s’incorporaven per oferir encens i oracions.
7, L’interior és brillant i saturat d’objectes i imatges com és habitual. Als occidentals ens sembla sempre exòtic i no podem evitar estar-hi una estona. Aquest temple va ser construït aquí, just en aquest indret, per la comunitat hokkien perquè es va identificar com el millor punt per les seves bones propietats de feng shui, davant del mar i tenint al darrera el turonet d’Ann Siang Hill.
8, Les cases de planta i pis del carrer Amoy subsisteixen des de l’antiga colònia hokkien, encara que en perfecte estat de conservació. Al fons, però, uns alts edificis semblen vigilar el barri.
9, Més amunt parlàvem de la independència de Singapur el 1965.Es veu que ser colònia anglesa no anava tan malament, ja que la majoria es van acabar independitzant amb pocs conflictes. No va passar el mateix amb les colònies d’altres estats europeus, com el cas d’Espanya, quan les seves colònies (que de fet eren les colònies del regne de Castella, ja que el terme Espanya no es consolida jurídicament fins el segle XVIII) es van anar independitzant però en base a molta guerra i on els rebels eren els mateixos espanyols o descendents d’espanyols que hi vivien, no els pobles originaris.
10, Un rètol que parla del barri inclou aquesta imatge antiga. La barreja actual de petits negocis, habitacles, restaurants i temples configuren una harmonia social que sembla respirar-se pel carrer. Si s’observa un mapa de la ciutat de Singapur es factible comprendre que el barri de Chinatown estava a tocar de la badia. Els rius que arriben: el Singapore, el Kallang i el Geylang, des de tres punt cardinals, és evident que havien de formar uns aiguamolls d’un delta antic. Sobre aquests antics aiguamolls, a sud-est, s’ha anat ampliant el terra i construint una ciutat nova d’alts edificis, així com també l’espectacular parc i jardins de Marina, el Marina Bay Golf Course i el National Stadium.
11, L’edifici de persianes verdes que es veu havia estat originalment l’escola anglo xinesa. Va ser fundada pel reverend William Fitzjames Oldham, un missioner de l’església metodista, en una època en que hi havia molt poques escoles a Singapur. El dia 1 de març de 1886 van començar les primeres classes amb només 13 alumnes. Oferia classe d’anglès i de xinès i ràpidament es va omplir de més alumnes. Actualment i en una altra ubicació compta amb 150 estudiants i manté l’educació bilingüe.
12, S’arriba a una placeta, a la dreta, amb diverses figures de bronze. Aquest jardí forma extrem amb el carrer Telok Ayer. El significat del terme vol dir, en llengua malai, ‘aigua de la badia’ i és que aquest carrer era la ruta costanera al llarg de la badia. El 1822, el carrer Telok Ayer era la principal zona reservada per Sir Stamford Raffles per a la comunitat xinesa. La placeta i les seves figures són un homenatge a aquells primers immigrants xinesos. El carrer Telok Ayer es va convertir en el punt central inicial de l' assentament a Chinatown i va formar l’eix vertebrador del desenvolupament de la comunitat xinesa en la formació de Singapur.
13, Stamford Raffles, durant el relativament breu domini britànic a Java, va negociar la pau, però també va organitzar expedicions militars contra els prínceps javanesos locals per sotmetre'ls al domini britànic. Mentre que, a Singapur, Raffles va establir escoles i esglésies en els idiomes nadius. Va permetre que els missioners i les empreses locals florissin. Però també val a dir que es van mantenir alguns aspectes colonials: es va construir ràpidament una ciutat europea per segregar la població, separada per un riu; es van construir carreteres de carruatges i es van construir casernes per als soldats. A diferència de molts altres aventurers europeus, Raffles no va imposar als colonitzats la llengua o cultura aliena del colonitzador. També es va preocupar de protegir la fauna i la flora, així com la llibertat religiosa, que era especialment important ja que els estats malais eren en gran part musulmans. Tot i amb això el pla encara estava segregat racialment, donant la millor terra als europeus. Raffles finalment va tornar a Anglaterra el 22 d'agost de 1824 i tot i que la seva estada a Singapur no va ser molt prolongada se’l considera el fundador de Singapur.
14, A tocar està l’important temple de Thian Hock Keng, nom que significa literalment ‘Palau de la Felicitat Celestial’. És el temple més antic i important de la comunitat kokkien del país. El temple es va originar com una petita caseta construïda per primera vegada el 1821, a la vora del mar, on mariners i immigrants podrien agrair la deessa marinera Mazu (o Mah Cho, o Matzu) la navegació segura a la seva arribada a Singapur. Com que el temple es troba al carrer Telok Ayer, originalment tenia vistes al mar.
15, Entro tranquil·lament al recinte. El lloc, amb els aromes d’encens, aporta gran sensació de pau; sembla que has entrat en un altre món. Aquell antic temple petit es va reconstruir l’any 1839 amb recursos obtinguts, durant aquells anys, per part de la comunitat i amb l’aportació definitiva de Thian Tock Seng, un empresari hokkien, que feia la funció de Cap de la comunitat xinesa.
16, Thian Kock Keng forma un recinte quadrat de disseny tradicional xinès, on diversos edificis envolten el pati principal. Des del pati mateix em quedo admirant els diversos dracs als terrats de la sala d’entrada i la sala principal, sempre en sostres de teulades corbes amb ràfecs amples. Les entrades laterals estan decorades amb rajoles de colors amb paons, roses i l’esvàstica budista. L’antiga esvàstica simbolitza la bona sort i la immortalitat. És per tant una icona espiritual que al món occidental es va identificar com de bona sort. Però al convertir-se en una característica nazi, per la majoria dels europeus s’associa al nazisme i a l’antisemitisme.
17, Un altre santuari al darrere és el budista dedicat a Guanyin, el budista Mahayana Bodhisattva de misericòrdia. Els dos monestirs es comuniquen. Alguns budistes creuen que quan un dels seus adeptes se’n va d’aquest món, Guanyin els col·loca al cor d’un lotus, i després són enviats a la Terra Pura occidental de Sukhavati. Guanyin es coneix sovint com la "Divinitat budista més estimada" amb poders miraculosos per ajudar a tots els que li resen. Les representacions del Bodhisattva a la Xina abans de la dinastia Song (960–1279) eren masculines. Es creu que les imatges que després van mostrar els atributs d’ambdós gèneres s’ajusten al Lotus Sutra, on Avalokitesvara té el poder sobrenatural d’assumir qualsevol forma necessària per alleujar el patiment, i també té el poder d’atorgar els fills. Com que aquesta Bodhisattva es considera la personificació de la compassió i la bondat, la deessa mare i patrona de mares i marins es va interpretar de forma totalment femenina cap al segle XII.
18, El 1952, un grup de metges voluntaris xinesos de l'Associació de metges xinesos de Singapur van establir la clínica gratuïta Chung Hwa. Tot i que existien clíniques governamentals, el nombre de pobres i malalts superava àmpliament la capacitat de les clíniques, i hi havia una necessitat desesperada d’organitzacions mèdiques de beneficència com Chung Hwa. La clínica assistia cada dia a cues de pacients de totes les comunitats ètniques. Assotats per tuberculosi, malària, tifus, malnutrició o altres dolències habituals en aquell moment, van omplir les sales d’espera i passadissos. Sé que aquesta clínica estava a Telok Ayer, però no he pogut identificar el lloc concret.
19, A la cantonada a tocar dels jardinets de Telok Ayer, hi ha un edifici de construcció diferent: és el Nargore Dargah. És el temple que van construir els musulmans indis el 1830 i que originalment era conegut com Shahul Hamid Dargha. Aquell any el carrer Telok Ayer era la platja de sorra plena d’embarcacions de transport a vela. La imatge del temple actual és la mateixa que devia tenia després de la seva construcció i presenta una barreja de motius musulmans i indis. A l’interior, les sales de pregàries i dos santuaris estan pintats i decorats de colors vius, però un cop hi he entrat l’accés només permet veure una petita sala, a modus de sala rebedor, amb fotografies i textos. Per tant, no he pogut visitar la sala d’oració, que acostuma a ser el més interessant de les mesquites.
20, He girat per Boon Street (antic carrer Japó) i un altre cop a l’esquerra per Amoy Street, per anar a pujar al turonet d’Ann Siang Hill on hi ha un petit i bonic parc. Rep el nom d’un ric empresari que comercialitzava recursos naturals: espècies, coco, tabac, estany, te i seda i que tenia el seu habitatge a la part superior del turó. Per cert al mur de la façana posterior del temple de Telok Ayer hi ha aquest mural que vol representar aquell carrer abans de formar-se els barris nous guanyats al mar.
21, He traspassat el turó i he baixat pel carrer Ann Siang Hill fins a l’avinguda South Bridge Road. Trobo aquí els carrers plenament comercials de Chinatown, als quals, amb els seus colors i profusió de banderes i fanals, faig una fotografia abans d’anar al principal temple budista de la ciutat.
22, El majestuós temple Buddha Tooth va ser construït el 2007 i rep el nom del que els budistes consideren una de les seves relíquies: l’ullal esquerra de Buda, que suposadament hauria estat recuperta de la seva pira funerària a Kushinagar (Índia). Aquest temple budista és d’estil Tang i va ser dissenyat pel venerable Shi Fa Zhao que es va inspirar en el mandala budista, un símbol que representa l’univers.
23, Avui s’hi celebra una multitudinària cerimònia. Cants i música que ofereixen un lloc de relax entre els bulliciosos carrers que envolten el temple.
24, En unes taules que envolten tota la sala s’hi ha anat acumulant gran quantitat de plats amb ofrenes de menjar i fruites. El Buda de Shakyamuni es creia que havia obtingut una visió de la veritable naturalesa de l'ésser i va perfeccionar les qualitats de saviesa i compassió fa més de 2.500 anys. Avui, el temple de la relíquia de Buddha Tooth segueix el llegat de les seves ensenyances a través del taller "Descobrint el budisme". Els viatgers poden seguir el curset o també afegir-se a les visites guiades (gratuïtes) setmanals. Jo avui no puc fer la visita guiada.
25, Diverses deïtats es poden trobar en altres sales del monestir. Aquesta imatge és de Manjushri Bodhisattva, considerat el protector de les persones nascudes l’any del Conill. L’origen d’aquesta pràctica està basada en els signes del Zodíac i cada animal de l’astronomia té el seu corresponent Buddha o Bodhisattva que té un vincle especial amb les persones nascudes sota el seu particular signe.
26, L’astrologia xinesa va unir-se amb altres tradicions. Seguint l'òrbita de Júpiter al voltant del Sol, els astrònoms xinesos van dividir el cercle celestial en dotze seccions, i ho varen arrodonir en 12 anys (d'11,86). Júpiter està associat amb la constel·lació Sheti. A cada any li correspon un animal, tot i que no és exacte ja que a més de l'animal principal anual, existeix l'animal intern i un altre de secret tenint cada persona, per tant, tres animals. De manera que, quan una persona pot semblar ser un Drac, en realitat aquest pot ser en el seu interior una Serp i un Bou de manera secreta. L'animal anual representa el que els altres perceben sobre la manera de ser d'un subjecte. L'animal intern és assignat pel mes de naixement i dicta sobre la vida amorosa i la personalitat interna i és un factor crític a tenir en compte en buscar la compatibilitat amb altres signes. Aquest pot dictar el que un individu vol arribar a ser o pensa que hauria de ser. L'animal secret està determinat per l'hora exacta de naixement i és el signe real en el qual la personalitat està basada.
27, Aquesta és la imatge de Samantabhadra quines qualitats són prolongar la vida, ajudar en els desitjos, dissipar els desastres i purificar el karma negatiu. Persones nascudes sota els signes del Drac o de la Serp poden triar Samantabhadra.
28, Aquesta altra imatge, una mica ferotge, és la d’Acala Vidyaraja. Especialment dedicat a les persones nascudes l’any del Gall, que poden obtenir en tot moment ajut per pacificar les seves actituds negatives i a seguir el camí de la puresa. Probablement totes aquestes tradicions històriques de comptar amb déus i deesses dedicades a ajudar els humans amb unes coses o altres, serien les que conduirien el pensament dels segles posteriors. Ja en època cristiana es va tendir a disposar, a més del Déu sobirà, altres sants o santes amb finalitats més pràctiques i concretes.
29, Girant pels carrers estrets de Smith Street, l’entorn ofereix la varietat dels indrets comercials xinesos, combinat amb la cultura de Singapur, on tot és net i ben posat. Aquí un mural ben agradable, on fa pocs segons (m’ha marxat just quan ho he vist) hi havia un home assegut i que semblava formar part del quadre.
30, Botigues i sorpreses. Hi venen de tot: platets, quimonos, pinzells per pintar, fanalets de colors, dracs de mides diferents, paraigües i tota mena d’objectes de regal i fins i tot aquestes camises empaquetades. Les botigues intercalades entre restaurants i cafeteries que acaben d’omplir l’espai i sovint carrers sencers.
31, Un fort aroma a peix m’obliga a apropar-me a una botiga o tot són peixos assecats. Però més tard aniré a dinar amb el meu fill al Hauwer Lau Pa Sat, el vell mercat, que hauria de ser una cosa obligada per conèixer l'atmosfera dels hawkers populars de Singapur. Es tracta d’un espai generalment senzill amb diversos mini restaurants o cuines, que ofereixen menjars i begudes, i que estan voltats de taules i cadires.
32, Segueixo el carrer South Bridge i arribo al davant de Sri Mariamman. El temple amb el nom ‘Mare de Déu’ data del 1827 i és el temple hindú més antic de Singapur. Establerta per la pionera índia Naraina Pillai, l'estructura original de fusta va ser construïda per immigrants dels districtes de Nagapatnam i Cuddalore del sud de l'Índia. Està dedicada a la deessa Mariamman, coneguda pel seu poder per curar malalties. El majestuós ‘gopuram’ (entrada de la torre) és una fita per a generacions de veneradors hindús i de Singapur. Els seus sis nivells estan coberts d’escultures de divinitats i figures mitològiques.
33, M’endinso una mica a fer una fotografia de l’interior, on s’hi veuen fidels en les seves oracions. Quan va ser establert, el 1827, hi havia una comunitat d’indis habitant en aquesta part de la ciutat, però posteriorment van ser transferits a al barri de Little India dins de la política de segregació racial implantada pel govern colonial britànic.
34, Tenim al davant la part final del Singapore River. Originalment abocava al mar, ara no. Ara tot l’espai que formen les aigües dels rius Singapore, Kallang i Geylang, omplen la Marina Reservoir que està tancada al mar amb grans dics. És en definitiva un embassament d’aigua dolça que proveeix el 10% de les necessitats hídriques de l’illa. Va ser el 30 d’octubre de 2008 quan va finalitzar el Port de la Marina i allà on hi havia principalment aigua salada es va convertir en aigua dolça que va començar a utilitzar-se a partir del novembre del 2010, després que s’havia produït un procés de dessalinització natural.
35, Singapur és una ciutat que ha apostat per l’art i per les obres de potent interès artístic. Això va des d’obres com el parc de superarbres, dins del Gardens By the Bay, a la zona de Marina fins a diverses obres que et vas trobant per tota la ciutat. Un exemple és aquest Ocell de Botero, el famós artista colombià. Les escultures de Botero destaquen per les seves formes grasses i arrodonides. A Barcelona hi ha un Gat de Botero a la Rambla del Raval. I a l’aeroport de Barcelona hi ha un Cavall del mateix autor.
36, Passo el Elgin Bridge i segueixo fins a la catedral de Saint Andrews. Es tracta de la catedral anglicana de Singapur, que és la més gran del país. Sir Stamford Raffles va assignar un tros de terreny entre Hill Street i North Bridge Road en el seu pla urbanístic de 1822 per a l'emplaçament d'una església anglicana. La construcció de l'església va començar el 1834, quan la comunitat havia recaptat fons per fer-ho. Va rebre el nom de Sant Andreu, patró d’Escòcia, en honor a la comunitat escocesa que havia donat bona part dels recursos per l’edificació. Aquest any està tancada fins el 13 de desembre per manteniment.
37, Continuo una mica més amunt i a l’esquerra, cap a Victoria Street, on hi ha la Good Sheperds Cathedral. Aquesta església, del Bon Pastor, és la catòlica més antiga de Singapur. El 1832, es va iniciar la construcció de la primera casa de culte romana permanent a Singapur. Finançada a través de subscripcions públiques, la capella, completada el 1833, era una petita estructura de fusta. La capella, sense torre, es trobava al lloc dels edificis de l'antiga Institució de Sant Josep , ara ocupada pel Museu d'Art de Singapur.
38, En aquest moment s’hi celebra un ofici i faig una foto general abans de marxar. El 6 de juny de 1847, l'església on ara es pot veure va ser beneïda i oberta als fidels. Durant la invasió de Singapur durant la Segona Guerra Mundial, la Catedral va ser utilitzada com a hospital d'emergència. La catedral del Bon Pastor alberga dos òrgans de pipa: l’orgue de la galeria del segon pis i l’orgue del cor en una caixa elevada al transsepte nord. És destacable que la catedral del Bon Pastor és l’única església de Singapur que té dos òrgans que poden sonar dins d’un mateix espai.
39, Per perspectiva històrica cal dir que l’any 1390 a Europa, Itàlia no existia; França comptava amb un territori menys extens. I Espanya tampoc existia, de fet la península Ibèrica estava formada per diversos estats o regnes independents. Al Principat de Catalunya el sobirà era Joan I; també era rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega. A la resta de la península hi havia altres sobirans de Navarra, de Lleó i de Castella. Però cada un d’aquests estats o nacions eren independents dels uns al altres.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/singapur-chinatown-43497511