{jcomments off}(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)      (Himalaia) Ruta 1469 el 21/10/2022; 6 km; +700 -700; 0,0 hores.     Ruta dins del Trekking al Camp Base de l’Everest. Participants: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Rafa V, Hanny, Elisa, Jordi G i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil (es pot reduir, baixant abans).

 cmapaet07 cperfilet07 

FA ANYS: El Lhotse va ser escalat per primer cop l’any 1956.

DSC08717 Lodge Dingboche   Avui és un altre dia d'aclimatació. Pujarem en direcció al cim del Nangkar Tshang (5616m), però no cal arribar dalt del tot. L'objectiu és guanyar metres d'altura i tornar a baixar. Poc a poc, amb això millora el procés d'aclimatació.

DSC08718 Carrer amunt   Seguim carrer amunt, direcció nord-est. El carrer mostra tant cases de gent que hi viu com establiments (lodges, cafès i alguna botiga) pels trekkers.

DSC08720 Cami de pujada   Al final del carrer trobem, a l'esquerra, el sender que s'anirà enfilant fins a unes estupes i després seguirà, amb curtes ziga-zagues, dret amunt. A sota es veuen els lodges i les cases que van quedant a baix.

DSC08722 Seguim pujant estupa

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim pujant. Les petites estupes i les banderes son fites que ens indiquen la ruta a seguir, amb les banderes d’oració. Potser cal dir que el mantra Om Mani Pädme Hum és fàcil de dir però molt poderós, perquè conté l'essència de tots els ensenyaments. Quan dius la primera síl·laba ‘Om’ t’ajuda a aconseguir la perfecció a la pràctica de la generositat. ‘Ma’ serveix per afirmar la pràctica de l'ètica pura, i ‘Ni’ ajuda a aconseguir la perfecció a la pràctica de la tolerància i paciència. ‘Pad’, la quarta síl·laba, t'ajuda a aconseguir la perfecció a la perseverança. ‘Me’ ajuda a aconseguir la perfecció en la pràctica de la concentració. La sisena i última síl·laba ‘Hum’ t'ajuda a aconseguir la perfecció a la pràctica de la saviesa. (Patrul Rimboche).

DSC08723 vistes fons de la vall   Vista del fons de la vall, amb el Island Peak (Imja Tse, pels xerpes) al centre, baixet. A l'esquerra tenim el gran Lhotse, la quarta muntanya més alta de la Terra, només superada per l'Everest, el K2 i el Kangchenjunga. L’Island Peak és un clàssic pels que volen practicar més amunt dels trekkings; amb 6189 metres se’l considera una escalada fàcil d’escassa dificultat tècnica.

DSC08724 LhotseEl Lhotse, el gegant visible des de la vall i es que tenim unes vistes excepcionals. El cim principal del Lhotse va ser escalat amb èxit, per primera vegada, el 18 de maig de 1956 per un equip suís liderat per Ernst Reiss i Fritz Luchsinger. Molt temps després, el 1979, es va realitzar la segona ascensió amb èxit per part del gran escalador Jerzy Kukuczka. Per cert, Kukuczka va morir al Lhotse l’octubre de 1989 mentre escalava la cara sud en trencar-se una corda de segona ma.

DSC08725 Makalu

 

 

 

 

 

 

         A un extrem i allunyat, encara ens és possible veure (vista de zoom) el Makalu, la cinquena muntanya més alta de la Terra amb una altitud de 8463 metres. Makalu prové del sànscrit, que significa Muntanya Negra. El Makalu va ser escalat definitivament per primera vegada el 15 de maig de 1955 pels francesos Lionel Terray i Jean Couzy. Diguem també que el 9 de febrer de 2009, el Makalu va ser escalat per primera vegada a l'hivern, en una gran proesa alpinística, per l'italià Simone Moro i el gran escalador kazakh Denis Urubko. Va ser l'últim vuitmil del Nepal a ser escalat en condicions hivernals, faltant encara l'escalada del Nanga Parbat i del K2.

DSC08728 Dingboche i Tamserku      Arribem a un replà. Al fons, a la vall, les construccions de Dingboche. Gaudir del paisatge magnífic, respirar a fons, un glop d’aigua i una tableta energètica. Seguir caminant. Per perspectiva històrica, podem esmentar que aquell any de 1956, mentre s’escalava el Lhotse, feia 5 anys que el President de la Generalitat de Catalunya va ser afusellat a Montjuic pel règim del cap d’estat espanyol, el general Franco. És trist observar com 10 dels últims 12 presidents de Catalunya han estat represaliats; segons Enric Pujol són els que s’ha jutjat, destituït, exiliat, empresonat, condemnat o executat. Potser és difícil demanar, als catalans, estimació pels sistemes polítics que Espanya aplica a Catalunya.

DSC08730 Sempre part del grup   El grup s’ha anat separant en funció de les seves forces. Una foto, ara, d’una part del grup, entre banderes, colors i el blau intens del cel. Seguint el fil anterior, cal afegir que encara dura la situació i precisament un article del diari ‘publico.es’ del mes d’agost d’aquest any porta el següent títol “L'ONU dictamina que l'Estat espanyol va violar els drets polítics de Junqueras, Romeva, Rull i Turull”. Això passa ara. I així anem. Així no estranya que algú, com Santiago Espot (i potser molta gent més, encara que altres opinen al contrari), pensi que “l'Estat espanyol tracta Catalunya com una colònia" (‘política e-noticies.cat’).

DSC08731 El Jordi i Ama DablamEl Jordi i l'Ama Dablam al darrera. Aquests dies l'amic Xavi Arias, amb uns clientes, deu estar al camp base per intentar fer el cim. En un article a ‘desnivel’ l’escalador Carlos Soria deia, el 2015, que “l’ascensió al Ama Dablam era més dura del que pensava”. L’activitat a aquestes altituds porta riscos. Fa ja temps, el 2010, ‘lavanguardia.com’ publicava un article que deia que “al menys 23 muntanyencs espanyols, inclòs el mallorquí Tolo Calafat, que ha mort les últimes hores quan baixava l'Annapurna, han perdut la vida des de l'any 2000 a les muntanyes de les serralades de l'Himàlaia, Karakorum i Hindu Kush”.

El 19 d'agost del 2004 el català Manel de la Matta va morir a conseqüència d'una peritonitis, durant el descens del K-2 (8.611 metres). L'any 2008 un altre muntanyenc, el navarrès Iñaki Ochoa d'Olza, va morir també a l'Annapurna després d'estar cinc dies a 7.400 metres d'altitud afectat per una lesió cerebral complicada per una altra pulmonar.

DSC730bMaster   Ara es veu complet l'Ama Dabalam. A ‘outsideonline.com’ expliquen que “Hi ha moltes maneres de morir a les muntanyes. Als cims de 6.000 metres o més a l'Himàlaia del Nepal, la mort es produeix més sovint per caiguda (39%), allau (28%) o mal agut de muntanya (7,6%). Entre 1959 i 2018, 32 persones han mort intentant l'ascens a l'Ama Dablam, segons la base de dades de l'Himàlaia, que fa un seguiment d'aquestes coses”.

Al matí esta amb lectura ‘c.o.s.’ er de 83 i al final del dia a 84%, amb pulsacions de 73. Compto que estic prou bé.

Hem sortit de 4410 metres.

Tornem a dormir a 4410 metres.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpset07acl3dingbochenangkar-118842114

Aquí, la crònica posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1209-et08-ebc-trek-dingboche-a-lobuche