(Islandia) Ruta 1609 el 13/09/2024; 7 km; +280 -280; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Volta per la zona de laves, Hvammstangi, Sydri Hvammsa. Participants: Hanny, Isabel i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La primera ocupació estable va ser a l’any 930.
Estem al càmping d’Hvammstangi, potser un dels que més ens van agradar. Absolutament tranquil i molt agradable. Potser, per aquesta tranquil·litat, he dedicat més estona a llegir aspectes de la història d’Islàndia. Personalment penso que només podem dir que hem visitat una terra si ens hem preocupat de comprendre la seva història i la seva vida; encara que sigui una mica.
Just al costat, quasi formant part de l’àrea d’acampada, hi ha el cementiri. Islàndia posseeix una societat desenvolupada i tecnològicament avançada, la cultura de la qual està basada en l'herència nòrdica. La major part de la població és d'origen cèltic i escandinau.
Lògicament el cementiri compta amb una capella funerària. L'idioma oficial és l'islandès, una llengua nòrdica molt relacionada amb el feroès i amb els dialectes occidentals del noruec.
El càmping està format per petits edificis separats, com aquest lavabo que està servit amb una gerreta d’aromes i flors.
Avui, aquí fem una curta caminada pels voltants, prenent un camí senyalitzat. Tal com comencem, a més, hi trobem aquesta curiosa cistella que investiguem i es tracta d’un esport que en diuen ‘discomania’, que sembla que juguem amb discos però del qual no he trobat informació.
Anem pujant i ja podem veure el fiord. Els fiords d’Islàndia sorprenen ja que tenim l’idea dels de Noruega, tant estrets i de parets altres i verticals. Aquí són amples i amb terres planeres i suaus a dreta i esquerra.
Endavant per un camí d’herba i entre arbres. Aquí ens anem dividint seguint sentits diferents, La pau i la tranquil·litat ens ofereixen un espai per als pensaments personals.
Les muntanyes, més enllà, encara conserven neu als cims. Afegim una dada històrica important: el 930, s'havia ocupat la major part del terreny cultivable i es va fundar l'Alpingi, un parlament legislatiu i judicial, com a centre polític de la Mancomunitat Islandesa. Està situat a l’entorn de Pingvellir, precisament on anirem demà.
La Hanny s’enfila en un pas sobre tancat d’un camp. És el que els mallorquins en diuen un ‘botador’. Des de dalt es veu uns pastors moderns aplegant les ovelles amb l’ús d’uns quads.
Aquest és el riu Sydri Hvammsa. No ho sé, però potser els rius i els volcans fossin alguns dels déus de les antigues creences dels primers habitants. El culte original (que les esglésies monoteistes en diuen, amb males intencions, pagà) va començar a abandonar-se cap a l'any 1000 amb la cristianització de l'illa. La Mancomunitat va durar només fins a 1262, quan el sistema polític ideat pels colons originals es va mostrar incapaç d'afrontar el creixent poder dels cacics islandesos sobre la població camperola. (He de informar que moltes d’aquestes notes les he obtingut de la magnífica feina que fan a ‘wikipedia’, amb els quals convé col·laborar anualment pel seu finançament).
Vista del càmping i de l’església. I ja que veig el temple cristià, cal dir que el culte pagà va començar a abandonar-se cap a l'any 1000 amb la cristianització de l'illa.
El riu baixa per diversos saltants. La Mancomunitat va durar només fins a 1262, quan el sistema polític ideat pels colons originals es va mostrar incapaç d'afrontar el creixent poder dels cacics islandesos sobre la població camperola. Com sempre, en el moment que hi ha algú amb poder econòmic ja comença a veure la manera d’explotar els seus veïns. Amb els temps els poderosos nomenaran un sobirà i aquí ja serà molt difícil pel poble superar la seva força. No oblidem que les monarquies sempre han tingut exèrcits per defensar la monarquia i sovint, quan calia, contra la mateixa població.
Finalment s’arriba fins a un salt d’aigua. Per cert, tal com escriu Yuval Noah Harari “Els dos mil anys de rentat de cervell monoteista han fet que la major part dels occidentals vegin el politeisme com una forma d’idolatria ignorant i infantil. Això és un estereotip equivocat”. I és que, ens explica, que el politeisme no pretén disposar d’una llei única per governar l’univers. De fet, ens diu, que la majoria de les religions politeistes accepten un poder superior per sobre dels déus pràctics. La diferència és que aquell poder superior no adopta un criteri emocional i no es preocupa dels fets terrenals. És la diferència amb el déu únic.
La serra nevada em sembla que es diu Karaborg i té una altitud de 481 metres. Aquest cim esta a latitud 66 graus. Per tant quasi a poc de ser dins del Cercle Polar Àrtic, que està a 66 graus 33’. Aquest fet pot explicar el clima i la neu.
Realment es tracta d’un entorn força agradable.
Comencem a baixar de tornada d’aquesta còmoda caminada.
Finalment tornem a ser al càmping on trobem, una mica abans del cementiri, un indret que sembla que havia estat un punt de reunió primitiu, però segurament que és una construcció moderna ja que no consta que s’hagin trobat restes dels pobladors inicials.
Després segueixo cap al poble que està als nostres peus i a tocar del fiord. A mitjan el segle XVI, Cristià III de Dinamarca va començar a imposar el luteranisme a tots els seus súbdits. L'últim bisbe catòlic del país (abans del 1968), Jón Arason, va ser decapitat el 1550 juntament amb dos dels seus fills. Posteriorment, el país es va convertir (per força) totalment al luteranisme, que des de llavors és la confessió dominant. Evidentment, podríem acceptar que Cristià III era un salvatge assassí.
I fins al port que es veu amb molt poca activitat i vida. Durant el segle XIX, el clima del país va continuar empitjorant, cosa que va provocar una emigració en massa cap al Nou Món. Tot i això, enmig de la migració va sorgir un nou moviment nacionalista, inspirat en les idees romàntiques i nacionalistes de l'Europa continental. D'aquesta manera va néixer el moviment d'independència d'Islàndia sota el lideratge de Jón Sigurðsson. El 1874, Dinamarca li va concedir una Constitució i un govern limitat, que va ser ampliat el 1904.
El vespre, o millor dit la nit, ens ofereix un altre impagable espectacle d’aurores. Fa goig trobar-se aquí, amb aquesta tranquil·litat i gaudir d’aquest fet natural tan interesant.
Una altra foto i a dormir. Per cert, com que no ha vingut ningú a cobrar l’estada i tenen a la caseta de recepció (que està tancada) una nota amb els preus i a sota una bústia amb el rètol “Honesty Box”, pagarem deixant els diners dins de la bústia. Això ens parla d’un país de gent honesta i d’uns visitants que també ho són. No puc evitar imaginar-me què passaria a les costes espanyoles si els hotels cobressin a través d’una honesty box. El que jo penso, i no escric, també em fa tenir la seguretat del nivell d’honestedat general que imagino de la població.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1609hvammstangi3-187242626