(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Ribagorza) Ruta 1234 el 7/07/2020; 9 km; +600 -730; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Besurta, casa Cabellut, Portillo de Benasc, Hospital de Benasque, Llanos del Hospital. Participants: Josep C, Carles H, Àngels, Nàstia, Jan, Carles M, Miquel A i Miquel G. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada. (NOTA: el track no fa la pujada i baixada des de Portilló al Salvaguarda, uns 300 metres).
FA ANYS: L’any 1660 un fort terratrèmol va afectar la vall de l’Ésera i tots els cims que l’envolten.
Aquesta excursió va ser pensada per l’amic Carles Hervas amb la finalitat de pujar al Salvaguarda. És una excursió magnífica en que hem tingut un dia extraordinari. D’entrada he de dir que no m’he trobat prou bé per fer el tram final des del Portilló fins al cim del Salvaguarda (els 315m més de desnivell); per tant el track no contempla el tram de sender fressat que puja i baixa del Portillón fins al cim.
El grup comencem a pujar. És interessant saber que 15 anys abans d’aquell 1660 (el del terratrèmol), es van celebrar Corts d’Aragó, on Felipe IV va reclamar i obtenir 2000 homes d’armes per participar en la Guerra dels Segadors a Catalunya. La Guerra dels Segadors va ser protagonitzada per camperols i segadors que es van revoltar a causa dels abusos comesos per l'exèrcit reial (el qual estava format per mercenaris de diverses procedències) desplegat al Principat a causa de la guerra amb la Monarquia de França. Davant la invasió de forces de Castella a Catalunya, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya proclamà la República Catalana.
Mirant cap a llevant, destaca la forca del Malh des Pois o La Forcanada, límit entre l’Aragó i l’Aran. Fa pocs dies hi vam estar caminant pel vessant oriental de Pois, quan vam anar als Uelhs de Joeus.
La pujada és constant, però les llaçades que fa el sender permeten pujar amb comoditat.
M’aturo un moment i amb el zoom puc fer una fotografia del refugi de la Renclusa, a l’altre vessant de la vall de l’Ésera. El 1660 la Vall va partir un fort terratrèmol i els anys 1727, 1834 i 1925 es van produir grans avingudes del riu Éssera que van causar nombrosos danys, entre ells la destrucció dels ponts de la vila de Benasc. Per cert, abans parlàvem de les Corts d’Aragó del 1645, diguem que encara n’hi van haver més. A Catalunya les últimes Corts celebrades d’acord amb les constitucions catalanes van ser l’any 1705-1706. Aragó i Catalunya eren estats (o nacions) independents.
Anem pujant i l’Aneto ja treu el cap. Nosaltres estem com en un balcó que, mirant, a sud, ens ofereix l’espectacle de roca i neu.
En canvi, si mirem cap a ponent el que veiem són els cims del Posets i del Perdiguero, amb les seves glaceres que aquest any van plenes de neu.
El Carles Hervàs, l’Àngels i els dos néts en una breu aturada. Per perspectiva històrica i ara que hi ha tants problemes sanitaris amb manca de personal, cal recordar l’article de fa uns 4 anys de ‘redaccionmedica.com’ que concretava: “Els enregistraments de les converses entre Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior en funcions i cap de llista de PP al Congrés per Barcelona, i Daniel de Alfonso, cap de l'Oficina Antifrau catalana, que està publicant aquests dies el diari Público en exclusiva inclouen també els plans del govern central d'asfixiar la sanitat catalana per atacar l'independentisme”. Asfixiar la sanitat! Quina barbaritat, oi? On són els patriotes espanyols, i els fiscals i els jutges? No han fet res, oi? M’agradaria que es fes un referèndum pel tema Catalunya.
Aturar-se ens permet gaudir del paisatge: aquesta és la magnífica vista de la Tuca de l’Aneto (3404m) i la seva glacera. A la dreta el coll de Coronas i després el Pico Maldito (3350m) o Maleïda. La primera ascensió a l'Aneto va ser en 1842 per part d’un militar rus (Plató de Tchihatchchieff) i un botànic aristòcrata francès (Albert de Franqueville), acompanyats per quatre persones més, contractades com a guies i portadors.
La pujada arriba a un replà des d’on es veu perfectament el Salvaguarda (2738m). Al costat tenim un petit estany que em sembla que no té nom. Una mica més endavant hi ha les restes d’una cabana que era coneguda com Casa Cabellut, on hi havia (em diuen) un home que deia que aquest pas era seu i cobrava als que hi passaven.
No em canso de girar-me i omplir els meus ulls amb el panorama de l’Aneto i la Maladeta.
Arribem així a l’enforcadura que forma el Portilló de Benasc. Estem a 2444 metres d’altura i hem començat a 1850m més o menys. Es veu una part de l’estany Boums del Port, al costat del qual sabem que hi ha el refugi francès de Venasque. Fa tres dies, en Miquel A i jo ens ho miràvem des del vessant nord, quan vam fer la ruta per anar a al circ de la Glère.
Ara, aquesta vista és de cara al sud, a la Maladeta. Cal recordar que per aquest coll van passar, en condicions molt dures, els components d’una divisió de l’exèrcit republicà (com ho s’explica molt be el company Carles Hervas al treball ‘De l’aula al front’ del 2012; amb dos investigadors més) perseguits per les tropes que s’havia aixecat contra l’estat de dret existent el 18 de juliol de 1936. Avui dia 18 de juliol de 2020 estic escrivint aquesta crònica.
A l'inici de l'alçament es va produir un fet poc conegut i molt important (Antonio Alonso, ‘elpais.com’, 1980): Franco, comandant militar de les illes Canàries, es va dirigir als generals de l'exèrcit reclamant el seu suport. Com va reaccionar l'Exèrcit davant aquella crida? Del total de vint-oficials generals de major graduació dins de l'Exèrcit, disset van romandre fidels al Govern de la República i tan sols quatre es van sumar a l'alçament. Els sis generals de la Guàrdia Civil es van mantenir també fidels a el Govern legítim republicà. Segueix l’article dient que “Franco va fer afusellar setze generals que no van poder abandonar a temps el territori que ell controlava”. També afegeix: “Ara bé, ¿que va ocórrer en realitat el dia 18 de juliol del 1936? Un grup de militars, recolzat per falangistes, carlins i monàrquics, va atacar les residències dels oficials superiors de l'Exèrcit, i els capitans generals van ser destituïts o afusellats”. Per tant les primeres víctimes del cop d’estat van ser els mateixos militars. No he sentit dir que el govern hagi fet cap mena d’acte de reconeixement aquest caps militars que respectaven el jurament que havien fet a la bandera de la República d’Espanya.
Mentre part dels companys segueixen amunt cap el cim del Salvaguarda, pel camí evident i fresat, jo començo la baixada cap a l’Hospital de Benasc. Les llaçades són molt amples per aquest vessant que és més vertical, però que es baixa sense cap problema.
Un tram de roca, excavat a pic i pala fa molts anys, devia ser el que van fer servir els membres de la divisió republicana.
Finalment arribem a l’Hospital de Benasc on podrem prendre una cervesa abans de fer el curt tram que queda fins a l’aparcament on hi ha els cotxes. Al final a l’aparcament he tingut l’oportunitat de conèixer un altre caminador impenitent, en Sebastià. Fill de Manresa i que viu a Xile on és professor de guies andins, ara es mou pels Pirineus per fer alguns cims que no havia fet abans, de jove. El món i dedicar temps a observar i parlar, ens ofereix moments molt interessants. Espero tornar-lo a trobar un altre cop.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/besurta-casa-cabellut-portillo-de-benasc-salvaguarda-hospital-de-benasque-llanos-del-hospital-52902606