(Navarra) Ruta 1686 el 1/10/2025; 10,5 km; +49 -49; 4 hores. Visita i caminada urbana per Pamplona. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La casa consistorial de Pamplona conserva la façana del 1752.
He entrat a Pamplona a les 10 del matí, arribant des de Mungia (un temps de 2 hores). He aparcat en un gran parking amb espai per AC’s i amb espais lliures. Perfecte.
Hauré de dedicar una estona per arribar al centre així que endavant. Aviat passo per una gran plaça on, a un costat, hi ha una gran edificació circular baixa que resulta ser una parròquia moderna dedicada als sants Cosme i Damià. Externament no té cap mena d’interès i sembla poc utilitzada. Els “Sants Metges” van ser dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Les fonts recullen diverses tradicions diferents, que els fa asiàtics (tradició de Constantinoble, estesa a l'Església ortodoxa), romans (tradició siríaca) o àrabs (tradició romana, estesa a occident).
Segueixo endavant, baixant al meu aire, fins que arribo a una cruïlla on hi ha aquesta església dedicada a Sant Pere. Forma part del convent de la Immaculada, de Caputxines, construït al segle XVII, extramurs de Pamplona.
Entro un moment. L’interior és molt senzill. Durant el segle XIX la comunitat religiosa va patir successives exclaustracions, que van tenir com a conseqüència seriosos deterioraments del convent, per la qual cosa va haver de reconstruir-se en diverses ocasions, l'última el 1879.
En aquest país no es parla gens de les barbaritats de les desamortitzacions fetes. No se’n parla perquè, no ens enganyem, van ser veritables incautacions. Si ho fes un privat, seria un delicte. Expropiacions, a més, que van portar a la desaparició i destrucció de molt patrimoni històric. Les principals desamortitzacions van tenir lloc sota monarquies borbòniques, tot i que van ser promogudes per governs de caràcter liberal, com a part del procés de desmantellament de l'Antic Règim.
Una mica més enllà hi ha un curiós monument o escultura del qual no acabo de descobrir la seva finalitat o què representa. Estic al marge dret del riu Arga, a l'exterior del meandre d'Aranzadi.
Arribo a l’avinguda que té a l’esquerra la densitat d’arbres de les vores del riu Arga. És un riu de Navarra, que neix al coll d'Urkiaga, situat al massís paleozoic de Quinto Real, i desemboca al riu Aragó prop de Funes. Es tracta del més ‘navarrès’ dels grans rius, ja que els seus 145 km de recorregut ho són íntegrament pel territori foral.
La barana que separa l’arbrat i el riu de la carretera conté peces amb un lleó coronat. En morir sense descendència Alfons I el Bataller, rei de Pamplona i Aragó, el 1135, es va produir la restauració del regne de Pamplona per decisió dels seus nobles. Després d'aquesta restauració, les relacions dels tres regnes veïns van ser de constants incursions. En aquest segle XI el regne de Castella i el d'Aragó, de forma reiterada, van pactar repartir-se el regne de Pamplona; com a línia divisòria es marcava el riu Arga.
Ara ja passo el pont del trànsit sobre el riu l’Arga. A partir d’ara ja m’oriento a la ciutat vella.
Cal seguir endavant per arribar al davant de les muralles del castell, edificació històrica situada molt cèntrica a la ciutat. La Ciutadella de Pamplona (en basc Iruñeako Zitadela) és una fortificació renaixentista d'antic ús militar, construïda entre els segles XVI i XVII.
Una altra vista. La ciutadella de Pamplona no ha sofert episodis defensius significatius. Per això poques vegades ha estat assetjada, encara que sí presa. El 16 de febrer de 1808 l'exèrcit francès de Napoleó al comandament del general D'Armagnac, que pel tractat de Fontainebleau amb el rei Carles IV tenia permís per travessar la península Ibèrica per a la invasió de Portugal, la va ocupar amb un senzill parany. El parany va consistir a aprofitar una nevada, el 16 de febrer, que els soldats francesos es van apropar a la ciutadella jugant a tirar-se boles de neu, davant la diversió dels defensors. Quan estaven a prop van treure les armes que portaven amagades entre les robes, aconseguint entrar i prendre la ciutadella.
Així arribo a la rampa que puja fins a la Porta de França. Ara sí que recordo bé les dues vegades que he arribat a Pamplona venint des de Roncesvalles, una l’any 2010 i l’altra l’any 2013.
Ara ja trobem senyals del Camí de Sant Jaume de Galícia (Santiago), entrant pels carrers del barri antic.
També es veuen elements reivindicatius, especialment els que reclamen la tornada dels presos a Euskadi. Realment no sé com està actualment el tema.
Els carrers estan més animats i arribo al davant de la catedral. La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.
Vista de l’interior. Diguem que presenta les edificacions habituals en altres catedrals com església, claustre i sagristies, però a més conserva el rebost, el refetor, la sala capitular i el dormitori, que són més pròpies de la vida comuna a la qual estava subjecte el capítol i que al llarg dels segles s'han anat enderrocant en altres catedrals espanyoles.
També, en lloc molt preferent, hi ha el mausoleu de Carles III de Navarra i Leonor de Trastàmara. Es considera una de les obres més representatives de l'escultura gòtica navarresa i de l'art funerari del segle XV.
Després tinc la possibilitat d’anar al claustre. Els claustres sempre són uns indrets que m’agrada visitar per la pau que aporten.
Hi ha una font (lavatori) en una cantonada del claustre, com també es troba en la tradició dels claustres cistercencs. Però és conegut com Templet de Navas de Tolosa, perquè segons la tradició el reixat que el tancava havia estat construït amb part de les cadenes que envoltaven la tenda del califa Miramamolin Al-Nasir i que van ser trencades pel rei navarrès Sancho VII El Fort en el context de la cèlebre batalla, l’any 1212.
I com cal esperar d’un monestir hi havia la sala Capitular. En aquest cas, llegeixo que va ser transformada com a capella de Barbazán. Al centre hi ha el sepulcre del bisbe Arnaldo de Barbazán del XIV i després de l'altar la talla de la Mare de Déu del Consol. El bisbe va decidir que aquella sala que era de reunió dels monjos, s’havia acabat i que seria només per ell i per sempre.
Fent la volta torno a passar l’accés de l’església. Al damunt, en el timpà, hi ha una escena esculpida que em sembla que és de la Dormició de Maria. El tema de la Dormició representa el trànsit de Maria del seu estat mortal a un estat de glòria, envoltada d'uns apòstols inquiets per la situació.
A fora, al carrer, em trobo un dels més de 20 establiments que dirigeixen el seu interès als pelegrins que fan el Camí de Sant Jaume. Aquest del davant és un dels privats i que admeten el públic en general, a més de pelegrins.
Passo pel carrer Estafeta, just al punt on fa un revolt. El carrer s’ha fet famós per les carreres dels braus cada dia 7 de juliol.
Més endavant hi ha la plaça de l’ajuntament. La Casa Consistorial de Pamplona es troba exactament al lloc indicat per Carles III al Privilegi de la Unió el 1423. L'edifici original, del segle XV, va existir fins al 1752, any en què se'n va construir un de nou, del qual se'n conserva la façana. L'edifici actual es va edificar el 1952. La façana és d'estil barroc del segle XVIII, excepte la rematada que pertany al purisme arquitectònic preludi del neoclassicisme.
Continuo fins a l’extrem de ponent del barri històric. Aquí hi ha l’església de Sant Llorenç. Del seu conjunt medieval dels segles XIII i XIV gairebé no en queden vestigis, presenta una façana recent, del 1901, una nau d'estil neoclàssic i el conjunt arquitectònic més destacat actualment és la Capella de Sant Fermí del segle XVIII.
Vista de l’interior. Tot i això, és una de les antigues parròquies que va arribar a tenir Pamplona.
Després ja vaig tornant, fent algunes voltes. Em crida l’atenció d’aquest rètol enganxat: “El miracle econòmic del turisme: habitatge car i feina precària”, un problema que s’ha anat escampant i que els polítics no són capaços de controlar... o potser no els interessa gaire; total ells ja viuen bé. No sé.
Pel parc ara passo pel pont de Sant Pere (en euskera Done Petri zubia), de factura romànica. Es creu que és d'època romana però va ser transformat a l'Edat Mitjana, prenent l'aspecte que avui conserva. I aquí s’acaba aquesta crònica.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1686-navarra-pamplona-ruta-urbana-234867676
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-santiago-de-compostela-camino-frances/163-cami-frances-a-santiago-de-compostel-la-tram-1