(Eivissa) Ruta 1703 el 30/01/2026; 5,12 km; +150 -150; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Eivissa, Cala d’Hort, Cap Blanc des Vergeró, mirador Es Vedrà. Participants: Candela i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada, travessa; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El nom d’Eivissa prové del segle VII aC.
Aquesta és la primera caminada que fem aquest 2026, durant el viatge a Eivissa. Hem aparcat a tocar de Cala d’Hort. Hi ha un edifici dedicat a serveis de bar i restaurant. Lògicament tancat, ja que la seva existència només es relaciona amb el turisme de sol, platja i el que en diuen passar-ho bé (que aquí vol dir ballar, beure i fer soroll).
Un rètol de trànsit transformat en base per etiquetes com Kük, The Länd, Geer’s, The Boys Club,... Això per si sol ja ho diu tot del personal que hi aterra i del tipus de turisme que agrada als insignes regidors d’aquesta antigament magnífica illa pitiussa.
Unes passes més endavant tenim la platja de la cala, petita, agradable i tranquil·la. Just a sud-oest tenim l’objectiu d’aquesta excursió: Es Vedrà. Hem vingut de viatge una setmana entre gener i febrer, aprofitant que és època en que els turistes de discoteca, bars i alcohol no hi són.
A l’altra costat de la cala, els penya-segats del port Es Boldado; nom que probablement és una deformació del lloc geogràfic. A la zona de Cala d’Hort hi ha topònims relacionats com punta des Boldador, un accident natural de la costa esmentat en la descripció geogràfica de l’indret.
Fem unes passes carretera amunt tot i observant els estrats que el tall ha deixat a la vista. Hi podem “llegir”, observant-los, com queda descrit l’origen geològic, tot compost de roca calcària i sedimentària. En realitat representa el típic llibre natural del conjunt balear.
Girem amunt, a la dreta, per una trencada carretera, estreta i vella (amb pas barrat per cotxes) que havia estat l’antic accés a la cala. Eivissa (amb Formentera) en l'antigor eren anomenades així “Pityūssai” entre els grecs, que les diferenciaven de les que ells anomenaven “Gimnèsies”, perquè no tenien poblament indígena o talaiòtic.
Des de dalt podem admirar tota la volta de la badia, amb l’extrem que hem dit d’Es Boldador. Per cert, tot i no saber una etimologia concreta, puc dir que probablement designa algun tret físic o funcional del paratge (costaner, mariner, etc.), perquè així funcionen la majoria de topònims locals.
Ens hem enfilat a la part alta, potser a 50 metres sobre el mar. Les vistes ara són més extenses i al davant: És Vedra i ´l’illa d’es Vedranell. Quina vista i quin silenci més extraordinàris!
A la dreta del nostre camí es despenja el marge i podem observar com són evidents les esllavissades: l’illa es va escurçant enviant al mar, petits trams de terra ferma. Potser cal dir que els fenicis havien fundat l’assentament cap al segle VII aC, i anomenaren la ciutat o illa “Ibosim” o semblant (associat al déu Bes).
Per la ruta hi ha trams de pineda, que fan agradable el camí amb el verd fosc. És el pi blanc (“Pinus halepensis”), molt adaptat a la sequera i al sol mediterrani, per això domina el paisatge.
A mida que caminem en direcció sud, l’illa d’Es Vedrà adopta una perspectiva diferent. Queda ben evident el seu vessant vertical, al nord, conegut com Es Matar. El seu cim més alt és de 382 metres. L’agulla, el puig destacat, de l’illa veïna (Es Vedranell) té 128 metres.
Cal caminar en compte i no apropar-se gaire als límits del marge. Sovint són balcons que sobresurten sobre el mar i que no veiem, o bé esquerdes ocultes. En aquest cas, ara, tenim una esquerda ben evident.
La pujada, molt dreta s’acaba per damunt del Cap Blanc. Al davant tenim una plana. Hi trobem un rètol que parla del Cap LLentrisca i de l’Espai Protegit Xarxa Natura. Uns pals i una gruixuda corda estan al davant d’un gran i llarg pla. No acabem d’entendre si aquest pla és el protegit o, com que es evident que hi ve una molt ample pista des de l’esquerra, la cosa és a l’inrevés.
Al damunt veiem la torre del Pirata o del Savinar. Es va construir al segle XVIII (cap al 1756) com a part del sistema de torres de vigilància costanera d’Eivissa. La seva funció era detectar incursions de pirates o corsaris barbarescs i avisar la població.
Finalment tenim aquesta extraordinària vista del nostre objectiu: el conjunt d’Es Vedrà. A la dreta de la gran dent d’Es Vedrà hi ha un petit illot dit de Sa Galera i entre l’illa gran i Es Vedranet hi queda un canal de mar conegut com Es Canal Vermei. La roca que forma l’illot és principalment calcària mesozoica formada fa uns 150 milions d’anys. Aquestes calcàries es van formar quan la zona era fons marí durant el Juràssic, amb sediments (és a dir: closques, fang calcari i restes marines) que es compactaven i es convertien en roca.
Voltem per la plana i ara estem mirant de trobar el sender per pujar a la torre. Segons el topogràfic hi ha camins, des de Sa Verguera, que hi porten. Però la vertical que tenim al davant ens fa anar per la pista en direcció nord, vorejant el pla.
Però ens trobem un tancat amb filat i una gran porta que tanca la pista. Suposem que ho van posar per evitar els cotxes a aquest mirador. Però no hi trobem cap pas habilitat per vianants, excepte en un parell de punt on es pots passar per sota. A l’altra banda un rètol sembla indicar que realment el que està tancat és tot el mirador. Una fletxa indica per on es va a la torre... però també estarà barrat. No s’acaba d’entendre. En qualsevol cas he de RECOMANAR que torneu pel mateix punt per on hem pujat, encara que la baixada pot ser relliscosa.
Desfem la caminada, per pista i pel camí, fins al punt del cotxe deixant pels costats tres o quatre cases blanques. A estat una gran excursió panoràmica.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1703-eivissa-cala-dhort-cap-blanc-des-vergero-mirador-des-vedra-249817209
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-eivissa/1113-portinatx-far-moscarter-plana-de-portinatx-sant-joan-de-labritxa