(Tenerife) Ruta 1647 el 14/02/2024; 5 km; +47 -47; 3 hores. Visita d’Icod de los Vinos. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1541 és quan es va ampliar la que era ermita de Sant Marc.
He deixat el cotxe al parking del Drago i he pujat fins a l’església de Sant Marc Evangelista. L'església parroquial de Sant Marc és un dels temples més antics i rellevants del municipi.
Recordem doncs que el primer grup de conqueridors instal·lats a Icod ho va fer al marge dret del barranc conegut com a Riu d'Icod, que passa al costat del conegut Drago Mil·lenari. Van construir cases i una petita ermita on van col·locar la imatge de Sant Marc, com a patró. El 1541, amb l'arribada de nous pobladors, portuguesos majoritàriament, es va haver eixamplar el temple.
En aquesta gran plaça, en una cantonada, hi ha la casa d’Oramas de Sáa. Ho esmento ja que el cognom Oramas és força comú sobretot a l'illa de Tenerife i se sap que deriva del nom Doramas, que va ser l'heroi aborigen grancanari mort per Juan Rejón a la batalla d'Arucas. El cognom Oramas, segons ho explica Carlos Platero al seu llibre sobre els cognoms a les Canàries, va tenir el començament en el fill de l'heroi que es va posar al servei del rei Bencomo de Tenerife en la defensa de l’illa. El fet és que el cognom ha arribat a diversificar-se en dues formes Doramas i Oramas, i se'ls pot assegurar un origen guanxe indubtable.
Des de la mateixa plaça ja es veu l’element més famós d’Icod de los Vinos: el drago mil·lenari. En només un parell de minuts serem a la porta d’accés. Recordo haver visitat aquest arbre l’agost del 2007, quan vam estar a Tenerife de pas a l’illa d’El Hierro, amb el grup del Centre Excursionista de Catalunya. Aquell dia, precisament, em vaig trobar amb en Joan Solà i la seva muller, l’Adelaida, amb qui van venir a visitar Icod. Joan Solà era un gran filòleg amb qui vaig aprendre molt mentre caminàvem. Es feien estimar.
Just acabo d’entrar i la senyoreta de l’entrada em diu que aquest petit drago que hi ha al costat té 25 anys. Va bé saber-ho ja que permet contrastar amb el més vell, l’avi dels dragos. És de l’espècie “dracaena draco”. És un arbre molt emblemàtic de les Canàries per dues raons: només creix a la Macaronèsia, i es creu que el seu origen natural es troba a les illes de Tenerife i Gran Canària.
El drago que veig resulta que, encara que no ho sembli, és buit per dins. El seu tronc no és d’arbre sinó d’arbust i per tant es va construint en base a arrels que baixen enganxades a les arrels inicials... i així va agafant gruix, però les interiors es desfan amb els anys. Quina curiositat, oi? Es calcula que té entre 600 i 800 anys. La seva saba vermella s'utilitzava per a fer tints i verins.
També he llegit que pels antics aborígens i pels romans aquest arbre tenia propietats màgiques; s’entén la possible visió dels pobladors però el que no acabo d’entendre és com va ser que els romans van saber alguna cosa d’un arbre que estava tan lluny del seu imperi.
Actualment el Draco està dins d’un recinte tancat que ocupa tot el torrent adjacent i s’ha organitzat com a parc botànic. Hi ha indicacions per seguir uns camins o altres de visita. Jo començo per un tram agradable de bosc de “fajal”, els faigs propis de la laurisilva. Sabem que la macaronèsia és el nom amb què es designa la regió biogeogràfica que engloba els arxipèlags volcànics dels Açores, Madeira, Canàries i Cap Verd.
També convé saber, doncs, que la laurisilva constitueix un dels relictes supervivents dels boscos que van integrar l'anomenada Geoflora Paleotropical, que es va estendre a les dues ribes del Mar de Tetis, precursor de l'actual Mediterrani, des del Paleogen fins al començament de l'Edat del Gel o Plistocè (José Fernández Palacios, La Laguna).
Ve de gust passejar-hi. Algun petit espai amb aigua, amb els seus reflexos, aporten calma i serenitat. A l'entorn de l'arbre s'ha creat un jardí d'endemismes, especialment didàctic i il·lustratiu per al visitant, amb petits dragos, cardons, tabaibes, etc.
Sembla que l’espai del parc serveix com a viver i s’hi poden veure diversos dragos repartits entre altres espècies, com en aquest cas les palmeres.
Faig una foto d’un espai amb diversos cardons plantats. Ja n’he parlat en alguna altre crònica però potser puc repetir, ara, que Euphorbia canariensis, coneguda com a cardó canari, és una mena d'arbust suculent cactiforme i és endèmica de totes les illes de les Canàries excepte de Lanzarote.
M’apropo al pas del torrent pel camí indicat. Potser cal comentar que per a la part botànica es van dissenyar quatre ambients en funció de la vegetació potencial del territori, que es desenvolupa de manera natural des de la costa, fins a la zona de muntanya, Tabaibales-Cardonales, Bosc Termòfil, Monteverde i Pinar.
Però segueixo amunt per camí suau fins a la Cueva del Guanche. Hi arribo i entro a l'interior de la cova on convé explicar que s'hi han obtingut les cronologies més antigues del poblament de les Canàries, amb datacions al voltant del segle VI aC. A més, la tradició oral assenyala que el lloc era l'estada dels ‘menceyes’ o reis guanxes del bàndol d'Icod.
La cova segueix diversos conductes que es van formar per producció volcànica. En el lloc han estat localitzats nombrosos fragments de ceràmica, material lític d'obsidiana i basalt, punxons d'os, restes òssies de cabres, gossos i porcs, petxines de mol·luscs marins, restes de peixos i una mandíbula inferior humana.
També s’hi va localitzar un enterrament individual de mig cos, cosa que encara fa pensar als experts que intenten reconstruir la vida dels antic pobladors de les illes; històries, les seves, desaparegudes després de la conquesta per part dels espanyols. La figura que ara s’hi veu és una reproducció moderna per facilitar la comprensió.
Un rètol explica com es va formar aquesta cova que, de fet, és un dels processos normals pels que es formen els túnels de lava.
Acabada la visita del Parc del Drago, que ha durat força estona, entro a l’edifici proper al parc del Drago on hi ha el Mariposario del Drago.
Damunt del primer rètol que parla de papallones n’hi veig dues, potser atretes per les fotos que hi ha. La de l’esquerra és una Heliconius Charitonius i la de la dreta, ataronjada, una Dryas Iulia. L’Heliconius va ser declarada la papallona oficial de l'estat de Florida el 1996 i puc dir que té una vida adulta de 3 mesos. De la Dryas puc esmentar la curiositat que en estat larval desprèn substàncies químiques tòxiques per als seus predadors.
Trobo una planta en forma de gerra: evidentment una planta carnívora. És una Nephentes Neglecta. Les espècies de Nepenthes atrapen i maten les seves preses d'una manera passiva, principalment només extraient el nitrogen i el fòsfor del seu cos per alimentar-se i completar la seva nutrició necessària per al seu creixement. Com la majoria de les plantes carnívores utilitzen secrecions de nèctar i colors brillants per atreure insectes de tot tipus. Les seves preses més freqüents són formigues, aranyes o insectes.
M’adono que camino molt a poc a poc. Observo tot. El silenci, que destaca pel fet dels trins dels ocells, ens relaxa el pas i el pensament. Hi ha moltes flors exòtiques que mai no veiem a la meva terra i de les quals no conec el nom.
Una de les papallones que més veig a aquesta hora és aquesta de boniques ales blaves, però de tons marrons quan les plega. És una Morphos Pheleides i es tracta d’una espècie tropical iridescent que es troba a Mèxic, Amèrica Central i el nord d'Amèrica del Sud.
Un pontet i a sota un petit llac tropical i uns peixos que hi neden: els carpins daurats (Carassius auratus). És una espècie de peix cipriniforme de la família dels ciprínids. Són naturals de la Xina i a Catalunya es consideren com espècie invasora.
Noto un cop suau a l’espatlla. És un lloro que s’hi ha posat i s’hi està un parell de minuts mentre camino, feliç. Vola i va a un passamà. Per tant li puc fer aquesta foto. És un lloro Corella, o cacatua nimfa (“Nymphicus hollandicus”), una espècie endèmica d'Austràlia. Mira, m’ha vingut a saludar! I amb el somriure a l’expressió segueixo caminant.
El Mariposari és un jardí tropical de vidre, que alberga més de 800 papallones en llibertat, amb programa de cria i on també hi volen varies espècies d’ocells. La pau que s’hi respira és tal que quasi no sents la veu dels visitants: tothom queda en silenci només atent al vol de les papallones, a la remor de l’aigua i als cants dels ocells.
Més delicades flors ofereixen color i sensibilitat, com aquestes Ionopsis urticularioides; és una mena d'orquídia originària dels Neotròpics. Del nom es pot dir que “utricularioides” és epítet llatí que significa "semblant a bufetes".
Aquí una altra magnífica Phalaenopsis, un exemplar del gènere de les comunament anomenades orquídies papallona que inclou aproximadament 75 espècies d'orquídies de la família Orchidaceae. Són natives de tot el sud-est asiàtic. El nom prové del greg “phalaina”, papallona.
I ara una altra de les flors que he vist i m’han cridat l’atenció. Aquesta Heliconia Augusta és una planta endèmica de Sud Amèrica al Brasil. He de dir que com que no soc botànic m’ha costat una mica trobar els noms de les flors, però em fa l’efecte que no ho he fet gaire malament.
La persona que té cura de l’espai, i crec que és biòloga, ens dóna unes explicacions sobre les papallones i les crisàlides. Mentre ho fa, un lloro de colors magnífics se li posa al cap. Ens explica somrient que se li puja sovint i jo penso que deu ser pel fet que la sent parlar amb el micròfon que ella fa servir. Un bonic moment d’una persona que té una feina que em fa l’efecte que és un luxe. No només se’n deu anar a casa cada dia feliç, sinó que torna amb alegria cada dia. M’explica que alguns dies es queda uns minuts després de tancar per tal de gaudir de l’espai sola, sense ningú més.
En un arbre hi ha arrapades tres grans papallones nocturnes i per això, de dia, no es mouen. Són molt grans i es diuen Samia Ricini. És una papallona nocturna membre d'un gènere amb moltes espècies verinoses per a les aus; és d’origen indi. La papallona pot viure a les plantes verinoses de ricí, d’on li ve el nom.
Me’n ha posat una al braç. La papallona ni es mou; està com adormida. En la índia s’obté seda dels capolls d'aquesta espècie i de Samia cynthia que es coneix com l'endy silk.
Tenen com un aparador on hi posen les crisàlides de les papallones. L’experta ens va explicant el perquè les crisàlides tenen els colors aquests, sempre relacionats amb confondre els depredadors i no se les mengin.
Mirant-les atentament i seguin les observacions de la guia, podem detectar en algunes crisàlides lleugers moviments interns de la papallona que es va movent.
N’hi ha una on podem apreciar que la papallona té mig cos a l’exterior. I es mou... i de cop i volta surt volant... és una curiosa papallona d’ales transparents. La Greta Oto és comunament coneguda com papallona de cristall. La seva envergadura és d'entre 5,5 i 6 cm. El teixit entre les venes de les seves ales sembla de vidre. S'alimenten del nèctar d'una varietat de flors tropicals i és originària d’Amèrica Central, de Mèxic a Panamà.
... i ha anat a parar al braç d’un altre visitant. Ara s’atura, ha de descansar, moure lentament les ales per desentumir-les i agafar calor abans de volar de veritat. Em sembla magnífic haver assistit al primer vol d’una papallona. Quines coses més senzilles poden ser emocionants!
Acabada l’explicació encara dono una volta més a l’espai i després baixo a una planta del soterrani on hi ha diversa informació sobre les papallones, l’interessant procés de la metamorfosi i els riscos i el procés pel qual algunes especies estan desapareixent.
Ja he sortit i de camí a trobar el restaurant passo pel costat de l’ermita de Las Angustias, a prop del mar. Aquesta ermita, sorgida al segle XVIII a la zona urbana més antiga d'Icod, reanomenarà l'antic carrer dels Molins, que abans es deia així per l'existència de diverses d'aquestes construccions que proveïen d'aigua els terrenys de cultiu de canya de sucre del “Adelantado” Alonso Fernández de Lugo.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1647-tenerife-icod-de-los-vinos-parque-del-drago-mariposario-202533823
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/canarias-la-palma/3-la-palma-nacientes-de-marcos