1642, Miravet, Castell de Miravet i església Vella.

(Ribera d’Ebre) Ruta 1642 el 1/02/2025;  4,6 km; +146 -146; 4 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Miravet, Castell de Miravet, església Vella.     Participants: Anna G i Miquel.      Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil.

FA ANYS:  Miravet consta documentat des del 1153, fa doncs quasi 900 anys.

    Comencem des de l’aparcament de les camper. I com sempre, m’agrada veure si trobo dites populars i aquí en tenim una: “Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet”.

    Anem directes a Miravet, tenint  el riu Ebre a l’esquerra. L’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006 se l’anomena també l’Estatut de Miravet perquè va ser aquí on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.

Els representants de CIU i el tripartit: Saura, Carod, De Madre, Mas, Piqué i Pasqual Maragall es van reunir al Molí Vell, al poble antic de Miravet, a la vora del riu.

    Un rètol informa de la Reserva de la Biosfera. El document més antic conegut és la carta de població atorgada per Ramon Berenguer IV als habitants de Tortosa del mes de novembre de 1149, onze mesos després de la conquesta de la ciutat. Uns quants anys més tard, el 24 d'agost de 1153, el mateix dia que es va ocupar el castell sarraí de Miravet, Ramon Berenguer IV va fer donació del castell i de tots els seus termes a I'orde del Temple.

    Davallem una mica per posar el peus damunt l’embarcador del Pas de la Barca. El Pas de Barca de Miravet és el transbordador fluvial que travessa el riu Ebre només amb l'ajuda del corrent de l'aigua, és a dir, sense fer servir cap motor per moure l'embarcació. Els orígens d’aquest pas de barca es remunten al segle XII, lligats a la història del castell de Miravet. En època de Ramon Berenguer IV, el Pas de la Barca estava situat a sota del castell i era un mitjà de comunicació estratègic per tenir sota control l'accés a la fortificació.

    La vista de Miravet i el castell al damunt des d’aquest punt és una icona de la vila.

    Quatre minuts després ja som a la plaça de l’Arenal, on hi ha un parell de cafeteries. És el moment, amb aquest dia magnífic, per fer un cafè, però des de dins del local ja que avui fa un fred que gela, tot i el sol brillant.

    Un timó s’està al costat d’un cartell que recorda els llaguts i els llaguters. Quan no hi havia encara carreteres, l'Ebre era un gran camí d'aigua per on sirgaven els llaguts (que els riberencs anomenem llaüts), amunt i avall, transportant mercaderies i també persones i animals.

    El carreró va pujant amunt. És el carrer del Riu. Diu una llegenda que el darrer Comanador del Castell de Miravet va ser ajusticiat a la plaça de la sang on les rajoles eren roges a causa de la seva sang. Cada dia 28 de Desembre es desperta de la seva tomba i es passeja pel Castell i el poble cridant als seus cavallers i, com que ningú respon a la seva crida, torna a la tomba fins l’any següent.

    Després ve la cruïlla dels carrers de la Palla i de l’Església. A sobre els nostres caps es veuen les muralles del castell. Cal avançar que el castell de Miravet, juntament amb Loarre, són els castells romànics més rellevants de la península Ibèrica; el primer d’estil clàssic cistercenc i el segon d’estil llombard.

    Una mica amunt i una foto de l’església Vella, o de la Nativitat de la Mare de Déu.  És un temple renaixentista construït entre el segle XVI i XVII per l’Ordre de l’Hospital sobre l’espai on es podia ubicar l’antiga mesquita de la població musulmana.

    Trobem una passera de fusta que molt còmodament ens permetrà arribà dalt del tot, al castell. Afegim, de l’església, que l’interior destaca per la seva forma de creu, la bona acústica, la cúpula decorada amb esgrafiats amb el forat d’un impacte d’una bomba durant la Guerra Civil, les restes de pintures barroques i l’altar, una taula de pedra feta pels templers al segle XII i que era l’original del castell, van ser baixades a l’església el 1750.

    Ja hi hem arribat, a punt d’accedir al castell de Miravet. Sobre les restes de l’antiga fortalesa andalusina, els templers van construir un castell romànic de nova planta seguint les tendències dels monestirs cistercencs del sud de França. És el primer castell-convent d’aquest estil a tota la Península, i inspirà les obres militars més importants de Terra Santa. Bona part dels comentaris estan basats en la web ‘miravet.info’ i també en ‘turismemiravet.cat’.

    La torre que tenim al davant es veu que li diuen la Torre del Tresor. El castell de Miravet és una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d’alçada que sembla sorgir de les roques i situada sobre un turó; i així domina el curs de l’Ebre i les terres del voltant. Aquesta posició estratègica ha fet que s’hi succeïssin els assentaments des de la prehistòria i li ha suposat tenir un paper important en diferents conflictes.

    Passem el Portal d’Accés. Aquí al costat hi ha l’oficina d’informació.

    Comencem la visita deixant a la nostra dreta el que havien estat les cavallerisses. Habitualment sempre estan a prop de la porta i també del pati d’exercicis.

    Fa il·lusió apropar-se a les muralles i poder disposar d’aquesta ample vista del meandre de l’Ebre davant de Miravet. L’orde religiosa militar del Temple va ser fundada a Jerusalem l’any 1120 i va prendre com a seu un edifici situat al lloc que antigament havia ocupat el temple de Salomó: d’aquí el seu nom. La seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats.

    Un cartell mostra la distribució dels castell templers. El 1129 va ser reconegut en el Concili de Troyes, en què va tenir com a principal valedor l’influent sant Bernat de Claravall. Innocenci II li va atorgar les butlles i els privilegis més importants i, el 1147, Eugeni III li va concedir l’hàbit distintiu amb la capa blanca i la creu vermella.

    Aquesta plaça havia estat la d’entrenament i també havia fet funcions de cementiri.

    Una mica més baixa hi ha una altra placeta dita de Les Catapultes. Al fons tenim la serra de Cardó i les muntanyes dels Ports amb la Moleta dels Canals (1070m) i L’Espina (1181m). Som terra de serres i muntanyes: dels Ports, de Cardó, de Vandellós, de Montsant, de Prades... i així amunt fins al Pirineu, passant pel Garraf, per Montserrat, per Sant Llorenç o la serra de Marina. Certament tenim moltes platges, però muntanyes encara més. Qui no ha anat a les muntanyes, no pot dir que coneix Catalunya.

    Un gravat del 1650 mostra el castell de Miravet en el context de la Guerra dels Segadors.  Des del 1623 es va viure un període complex entre antics i nous vinguts a Miravet. Un cop superat aquest període d’incertesa amb l’esclat de la Guerra dels Segadors (1640-1652) la població viurà els estralls d’una guerra de gran envergadura, on la posició privilegiada del castell cridarà l’atenció dels exèrcits. El 1643 les tropes castellanes varen assetjar la fortalesa en un famós setge que va ser superat i considerat un gran èxit pels revoltats catalans.

    Anem a l’accés al recinte sobirà. Recordem que en català “sobirà” vol dir alt, damunt. I que “jussà” vol dir baix o a sota. Els templers el van convertir en el centre de la comanda de Miravet i seu de l’Orde a Catalunya i Aragó. L’abolició de l’orde del Temple, a principis del segle XIV, va posar fi a aquesta etapa d’esplendor i el castell va passar a mans de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, fins 1835.

    Ja tenim a la vista el que havien estat les construccions que ocupaven allotjaments, capella, sales i cellers, entre altres funcions.

    A un costat tenim el refetor, el lloc de trobada pels àpats. Per cert, el terrat del refetor, que forma una placeta, és la coneguda com Plaça de la Sang, a la qual ja he fet referència en tractar de la llegenda del Comanador.

    Un cartell mostra com devia ser originalment. Des del principi, l’orde va ser molt ben acollida a Occident, on va instal·lar nombroses comandes per administrar els enormes beneficis rebuts. Fins a la seva dissolució, el 1314 per Climent V, el Temple va crear una estructura d’uns 870 castells, preceptories i cases subsidiàries, els exemples de les quals encara es poden trobar en gairebé tots els països de l’occident cristià i bona part del Pròxim Orient.

    Més enllà, a la part baixa del gran edifici, tenim el magatzem, on també expliquen que s’hi conservaven els elements necessaris per fer pólvora, ja pròpia d’èpoques en que hi va començar a haver artilleria.

    Al costat, més gran, el celler. Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.  Tot es va originar per la mala fe del rei francès Philip IV que devia molts préstecs a l’orde del Temple i quan va veure que Jacques de Molay tornava de Jerusalem carregat d’or i plata va optar per la via directa: el va acusar d’heretgia davant del papa, el qual li va seguir la corda i va fer torturar en Molay , fins que va acceptar horroritzat l’heretgia, al qual van cremar a l’estaca a París el 1314. Ja podeu veure el calat moral d’alguns sobirans i papes. La història és plena de barbaritats.

    Una foto de la capella restaurada. Cal recordar que els templers, a més de cavallers i homes d’armes, eren també monjos que es regien per la Regla de Sant Benet. Cal afegir que els templers seguien els preceptes de sant Benet i feien vots de pobresa, castedat i obediència. Portaven la regla d’austeritat fins a les últimes conseqüències i s’enterraven sense làpida ni taüt. En aquella vida aspre (escriu Lluïsa Montfort) tot plaer estava prohibit: no podien riure i ni tan sols podien mirar una dona a la cara.

     La nostra visita va acabant i ens dirigim a la punta de la torre de Sant Miquel. Em ve al cap que als finals del XIX i inicis del XX l’existència de bruixes i fantasmes era un tema que feia respecte a la gent de Miravet. El temor era tant real que si cap al tard algú del poble començava a cridar «volten bruixes!» tothom es tancava a casa i no es veia ningú pels carrers. La gent estava ben convençuda que el castell era ple de bruixes (‘catalunyasud.net’).

    Ja tornem a baixar en direcció al poble actual. Cal reconèixer que aquestes són unes vistes força interesants i que no s’ofereixen des de cap altre indret de Catalunya.

    A la plaça de l’església (la Vella) sentim música, així que ens atansem a la porta i ens hi trobem, a dins, un quartet que hi toca. Assagen per la propera setmana santa, ens expliquen. Només hi estem nosaltres dos i tenim el privilegi d’escoltar les peces que ressonen dins del temple. Ha estat realment una estona màgica que agraïm vivament. Una joia.

    El temple de la Nativitat de la Mare de Déu, està pendent que hi posin diners per restaurar-la, però ja comprenem que la Generalitat de Catalunya no ho té fàcil això de destinar recursos a funcions que es poden endarrerir, especialment tenint en compte el tracte de colònia que rebem dels que manen des d’Espanya i que cada any no podem utilitzar 20.000 milions d’euros que els catalans paguem en impostos i que el “Gobierno Central” utilitza com li sembla. I mai li sembla bé complir amb els compromisos de finançament i d’infraestructures en la nostra terra, que consideren conquerida com una colònia. 

Realment el que es fa difícil d’entendre és com pot ser que gent que viu aquí i que tenen els fills i néts aquí, encara, en eleccions catalanes, votin partits centralistes. No s’entén, ja que el càstig permanent en infraestructures i finançament, afectarà als seus descendents. Ah, potser excepte per aquells que per la seva pertanyença això els hi dóna recursos i oportunitats especials i exclusives.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1642-miravet-castell-de-miravet-i-esglesia-vella-200535315

Aquí, una altra crònica anterior:  https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/ribera-d-ebre/944-rasquera-sant-domingo-tossalet-canter-observatori-lister-coll-de-pins