(Bages) Ruta el juny de 2016; 5,5 km; +390 -390; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Monestir de Montserrat, Escales dels Pobres, Pas dels Francesos, ermita Sant Benet, ermita Sant Salvador, ermita Trinitat, ermita Sant Dimes. Participants: Biel i Miquel. Tipus de sortida: circular irregular; Dificultat: moderada (l’aproximació a Sant Dimes, pot no ser adequada per nens).
 |
 |
ANYS: El 5 de maig de 1808 el rei espanyol Carlos IV va abdicar i el seu fill Fernando VII va renunciar al tron espanyol en favor de Napoleó Bonaparte, qui va cedir els seus drets al seu germà Joseph Bonaparte, el qual es va transformar en el rei José I.
Comencem a les 9 del matí des de la plaça Abad Oliba al monestir de Montserrat. Hem aparcat al parking del cremallera a Monistrol.
Aquesta és una ruta (per visitar les ermites de Tebaida) que comença seguint la Escala dels Pobres. Una ruta molt utilitzada per gent que passeja, que camina i també per escaladors que van carregats de cordes. Avui, com és dissabte, en veurem molts, més tard, arrapats a les agulles: una activitat magnífica i per la que cal no només molt bon estat físic sinó també molta tècnica i habilitat. Tal com explica Jordi López Camps (www.totmontserrat.cat) la majoria de llibres de viatges antics sempre destacaven que a la muntanya de Montserrat existien diverses ermites situades en llocs privilegiats. Les anotacions dels cronistes, a més de destacar la importància espiritual de l’eremitori montserratí, emfatitza la singularitat del seu entorn.
El monestir es va quedant molt a baix en poca estona de caminar perquè la pujada és dreta. He trobat per internet un pdf extraordinari escrit per Jordi López Camps “Les ermites de Montserrat: espiritualitat i paisatge”, d’on he extret algunes notes que incorporo en aquesta crònica. Té un lloc web d’informació magnífica (que he citat abans) i que recomano visitar.
Una mica més amunt el pas es fa estret i dret: és una canal entre dues agulles petites: és el Pas dels Francesos. Aquest pas rep aquest nom perquè va ser el que van utilitzar les tropes franceses per atacar el monestir, durant la Guerra del Francès. Els noms de Tebaida, Tebas i Tabor formen part de la cultura eremítica montserratina. Aquests mateixos termes foren emprats pels escriptors de les primeres guies d’excursionisme i escalada del massís perquè permetien identificar ràpidament unes regions prou conegudes. Actualment, aquests termes estan en desús i han estat substituïts per topònims més geogràfics. Així Tabor seria la regió de Sant Jeroni; la Tebaida seria la regió de Sant Salvador i Tebes fora la regió de les Gorres.
Dalt del Pas dels Francesos, se’ns obra una àmplia vista de les agulles que hi a la l’altra banda del Torrent de Santa Maria, que tenim a la nostra esquerra. Veiem, d’esquerra a dreta, la Gorra Marinera, les dues Magdalenes (Inferior i Superior), la Gorra Frígia i més a la dreta l’agulla vertical coneguda com El Sentinella.
El camí s’aplana per pocs metres. La vista que tenim al davant és de l’inconfusible Panxa del Bisbe.
Seguim el camí fresat ample i molt evident fins a un indicador de rutes. A la dreta, per sobre de roca, es veu el sender que va cap a Sant Benet. Si seguíssim de cara en tres minuts arribaríem a l’ermita de Santa Anna. Nosaltres no ho fem, ja l’hem visitat en altres excursions que indicaré al final d’aquesta crònica. Quatre o cinc minuts després, per bon camí, arribem al Mirador dels Ermitans amb bona vista sobre el monestir, als nostres peus i sobre la vall del Llobregat, així com una bona part del Vallès Occidental.
Més endavant es troba un pal indicador i una cruïlla de camins. El GR-172 ve per la dreta. Seguim el sender de l’esquerra que comença per unes escales i es dirigeix a l’ermita de Sant Benet, que s’endevina per sobre nostre, entre els arbres. A l’ermita, que fa de refugi guardat i que fan servir sovint els escaladors que volen escalar dos o tres dies, ens aturem per menjar una mica, descansar i admirar el paisatge.
Sant Benet es creu que fou edificada entre 1530 i 1536 per tal de completar un circuit de cinc ermites (Sant Dimes, Santa Creu, Sant Benet, la Trinitat i Sant Salvador) evocadores de les cinc llagues de Jesús. La visita de les cinc ermites concedia les indulgències de les basíliques de Roma. Fou ampliada l’any 1562 per l’Abat Garriga.
Cal seguir un camí que surt una mica abans de Sant Benet i es dirigeix en direcció nord. En algun tram és dret i per sobre de roca, com aquest pas que va pel vessant de llevant d’una agulla que em sembla que no té nom. Crec que el llom de la dreta és el de La Trumfa.
Hem pujat en ziga-zagues, cap a ponent, fins que arribem a un mirador alçat amb bones vistes sobre la zona de Sant Jeroni. Es veu la punta de Sant Jeroni i a la seva dreta les antenes de l’estació Superior. Més a la dreta encara l’agulla d’El Moro.
De tornada, pel mateix camí, veureu uns murs de contenció per sobre nostre, a l’esquerra. És l’indicador que esteu al costat mateix de l’ermita de Sant Salvador. Us heu d’enfilar per un sender que s’endevina a l’esquerra. Cinquanta metres més enllà hi ha l’ermita, encara que tristament amb tot de papers i plàstics. Està oberta i es pot entrar. Emporteu-vos un plàstic, així en pocs dies no en quedarà cap. Al darrera de l’ermita s’endevina el cap de l’agulla coneguda com La Mòmia. L’ermita de Sant Salvador durant una època fou coneguda amb el nom de la Transfiguració.
Seguim el camí un altre cop i a la cruïlla (que ja havíem vist a la pujada amb senyals de PR -groc i blanc-), girem a l’esquerra pel sender evident amb els senyals del PR. Arribem en pocs minuts a un replà des d’on, si ens girem, tindrem aquesta bonica imatge de l’ermita de Sant Benet, mig amagada, al davant de moltes agulles. D’esquerra a dreta: agulla de Sant Benet, El Gat, La Prenyada, La Trumfa, La Trompa d’Elefant, La Mòmia, La Momieta i em sembla que pel darrera surt La Carota.
Una estona després, seguint direcció nord-est arribem a l’ermita de la Trinitat, mig situada sota una balma que formen altres agulles sense nom que estan enganxades a una més gran: El Pebrot. De totes les ermites, sembla que la Santíssima Trinitat és la que tenia més espai. Es pensa que fou reedificada per l’ermità Bernat Boïl (1480-1492) abans d’embarcar-se en el segon viatge de Colon. Donades les seves característiques de major habitabilitat i confortabilitat tenia nombrosos estadants dels monestir: monjos, llecs i escolans, i algun hoste (tal com podeu llegir a la crònica històrica de Jordi López). Això va provocar alguna observació dels visitadors benedictins que criticaven la relaxació de la vida claustral quan es feia estada en aquesta ermita. Laborde (1806) (citat per Jordi López) diu que aquesta ermita es podia comparar, en quan a bellesa, a les belles cases de camp de l’entorn de Florència. Era una ermita molt visitada i apreciada.
La Guerra del Francès va destruir totes les ermites. Després, en un primer moment no es restauraren i la situació particular del monestir i del moment accentuà les tensions entre els monjos del cenobi i els ermitans. Alguns ermitans, després de moltes gestions, aconseguiren reconstruir algunes ermites amb recursos propis. L’any 1817 tornava estar activa l’ermita de la Santíssima Trinitat i a l’any 1820 tornaven a haver-hi cinc solitaris ermitans. A més de la Guerra del Francès, vàries desgràcies contribuïren a acabar definitivament amb l’eremitori montserratí. El 27 d’abril de 1821 uns facinerosos mataren l’ermità de la Santíssima Trinitat.
Des de la Trinitat, seguim el camí en direcció est cap al Pla de la Trinitat, des d’on tenim aquesta vista del llom dalt d’un serrat que permet anar a veure l’ermita de Sant Dimes, que ja s’endevina penjada i encaixada dins d’una escletxa.
Segons les cròniques, entre elles les de l’abat Pedro de Burgos, aquesta ermita també se li donava el nom de Castellper evocació d’un castell que hi havia antigament en aquest indret.
L’abat Pedro de Burgos (1512-36) comenta que durant aquella època uns lladres s’apoderaren del castell on s’hi amagaven després de robar per les contrades i extorquir als monjos. Si aquests no accedien a les peticions dels lladregots, aquells feien caure una pluja de pedres al damunt de les taulades del monestir. Aquesta situació s’acabà quan un grup de joves de Monistrol de Montserrat assaltaren el castell i acabaren amb els lladres. Amb motiu d’aquest fet es va fer destruir el castell i canvià l’advocació de l’ermita que passà a anomenar-se ermita de Sant Dimes en record al bon lladre.
La Guerra del Francès comportà la destrucció de les ermites i la mort de quatre anacoretes. La salvació de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou possible per la diligència de Maur Picanyol, ermità de Sant Dimes. Després de la Guerra del Francés s’intentà recuperar l’eremitori, però no va ser possible.
A partir d’aquest moment el camí és quan es torna “moderat” i on caldrà fer servir una mica les mans i exigeix una mica d’habilitat. Per anar amb nens, potser millor no seguir, per seguretat. En tot cas nosaltres hem seguit baixant, dret, fins a un punt que va fins al davant i fem un parell de fotos. El monestir el tenim als peus sota la nostra vertical. Tornem un altre cop al Pla de la Trinitat i seguim la indicació del Monestir.
Pel camí encara podem fer aquesta fotografia de Sant Dimes. Seguint el sender s’arriba un altre cop a punt de desviació de l’Escala dels Pobres. Tornem al Monestir.
La Guerra del Francès, a Espanya es coneguda com a Guerra de l’Independència, però de fet Espanya no s'havia d'independitzar pas de ningú, ja que tot i tenir un rei que no volien, no havia estat declarada una part de França, però sí que és cert de José I va entrar a la península amb part de l'exèrcit napoleònic. Va ser per tant un cas diferent del de Catalunya, que el 1714 sí que va perdre les seves constitucions sota les armes del borbó Felipe V i va perdre la seva independència al passar a estar sotmesa a les tradicions i sistema de domini de Castella.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13558429
Per si a algú li convé, aquí teniu altres rutes per Monserrat:
1, Volta 6 ermites: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/440-montserrat-volta-6-ermites-sant-miquel-sant-joan-sant-onofre-santa-magdalena-santa-anna-sant-benet
2, Les Agulles: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/61-bruc-agulles-frares-i-canal-del-lloro-montserrat
3, Des de Vinya Nova: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/40-vinya-nova-a-sant-jeroni-montserrat
4, Sant Jeroni: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/39-montserrat-del-monestir-a-sant-jeroni
5, De Collbató: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/38-collbato-coves-salnitre-santa-cova-i-monestir
6, A Sant Pau de la Guàrdia: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/480-cami-santiago-montserrat-a-sant-pau-de-la-guardia-etapa-1