(Bages) Excursió feta el 25 de febrer de 2012, amb la finalitat de gaudir, al final, d’una bona calçotada. Hem fet uns 12 qm, amb un desnivell de + 650 i - 650 metres, en un total d’unes 5 hores. Amb les aturades. NOTA: Encara que Collbató està a la comarca del Baix Llobregat, indico l'excursió com al Bages, ja que bona part del massís de Montserrat hi està ubicat i així consegueixo que totes les excursions en aquesta muntanya estiguin concentrades.

mapa ruta perfil

TAL DIA COM AVUI: el 25 de febrer de 1018 mor Ramon Borrell II de Barcelona, que l’any 1010 havia comandat una expedició contra el Calfat de Còrdova, on també hi anàven els comptes de Besalú i d’Urgell i els bisbes de Barcelona, Girona i Vic.

P1110188 St Corneli  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   De bon matí el punt de trobada és a Collbató. Val a dir que etimològicament el nom prové de “coll” i “Betone” que correspondria, sembla, a un patronímic d’origen germànic. Les dades més allunyades, de l’any 931, fan referència al castell de Collbató, que probablement fou una edificació de protecció i guaita de caràcter secundari al castell de la Guàrdia i protegia el vessant més meridional del massís de Montserrat. A Collbató hi ha l’església parroquial de Sant Corneli, documentada des d’inicis del segle XI que ha estat molt reformada fins esdevenir l’actual edifici barroc de finals del XVIII. Al seu interior s’hi conserva un capitell de marbre que originàriament estava al palau episcopal de Barcelona.

Des de Collbató hi ha diversos camins que s’enfilen cap a la muntanya. Potser el més conegut sigui el Camí de la Vinya Nova que, una mica més cap a ponent, segueix pel que s’anomena Camí Vell de Collbató a Montserrat i que és un dels més tradicionals. També, tot just sortint de Collbató, hi ha la coneguda com a Drecera de Fra Garí i finalment el que nosaltres hem de seguir que va fins a les Coves del Salnitre i segueix pel sud del massís per tal d’anar fins a la Santa Cova.

P1110185 Castell de Collbat  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   A llevant del Poble a la coneguda com a serra de les Obagues i en un contrafort s’alcen les restes del que havia estat el castell. Com es natural, durant una època era conegut com la “Torre del Moro”, denominació aquesta molt generalitzada.

 

P1110182 Forn de cal   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Just al seus peus, a tocar de la carretera, hi ha les instal·lacions d’uns antics forns industrials de calç, d’inicis del segle XX.   

P1110175 Ermita de la Salut 

I més enllà trobem, a l’esquerra de la carretera, l’ermita de la Mare de la Salut, per sota de la Codolosa, per on baixa el torrent de Santa Caterina que neix quasi a sota de l’ermita de Sant Joan. L’origen de l’ermita es medieval i estava dedicada a Santa Maria. L’edifici actual, de construcció neogòtica, va començar l’octubre de 1914 i va ser beneïda, per l’abat de Montserrat, l’abril de 1917, però va ser reconstruïda el 1939.

Els cotxes els deixem a l’aparcament que hi ha sota de les Coves del Salnitre i comencem a caminar pujant, d’entrada, el bon grapat d’esglaons de les escales que hi menen.

P1110191 Escales cap Cova Salnitre  

 

 

 

 

 

 

 

 

  Les coves reben el nom del fet que cap al segle XVI s’hi explotava el salnitre. Les coves, de quasi mil metres de longitud, van ser sistemàticament explorades a mitjans del XIX per Victor Balaguer i Pau Bertran. D’aquells dies ve que a les diferents estances se’ls hi donen els noms actuals: la Catedral, el Pas de les Barricades, la sala de les Columnes o el Temple Gòtic.

Durant la Guerra Civil, les coves van servir de refugi a la gent del poble i ja a finals dels anys 60 del segle passat, van ser utilitzades per a actes reivindicatius, com ara fins i tot concerts de Lluís Llach i Ovidi Montllor. El “salnitre” és el nitrat de potassi i va ser explotat, en aquesta cova, per ser utilitzat per a la producció d’explosius i fertilitzants.

Just al davant de l’entrada de la cova, baixa un caminet que va seguint la paret de les Feixades, quasi recte, en direcció cap a llevant. És el Camí de les Feixades, que gira per sota del Pas de la Barra i segueix a buscar, en direcció nord, el Torrent de la Bellasona. Aquí el camí canvia de nom pel del Forat. Passa pel costat d’unes roques evidents, quasi com una collada, al costat de La Fita i l’Orella de Llebre i ja va seguint fins a les vistes de la Santa Cova.   

P1110194 P1110196
P1110200 P1110202

P1110205 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 La Santa Cova, segons la tradició, és el lloc on es va trobar la imatge de la moreneta, cap a l’any 880. L’ermita es va començar a construir, entre el 1696 i el 1705, amb els recursos de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Es bonic observar la integració del temple en la natura que l’envolta, mig penjada a la paret.

 

 P1020365 Claustre Sta Cova   Compta amb poques dependències com la sala d’exvots, la vivenda del monjo, un petit claustre i la sagristia. El claustre no el podem visitar perquè la porta que hi dóna accés és tancada, però puc posar aquí una foto de fa tres anys.  

P1110209 P1110210
P1110212 El Rosari monumental P1110214

 El camí que porta fins al monestir compta amb diversos grups escultòrics que foren realitzats entre el 1896 i el 1916.

A mig camí hi ha l’estació inferior del funicular de la Santa Cova. El funicular de la Santa Cova va ser inaugurat el 1929 i modernitzat el 1963. L'any 2001 i després dels forts aiguats del 2000, que van destruir el cotxe que estava situat a l'estació inferior, es van instal·lar dos nous moderns vehicles similars als del funicular de Sant Joan, amb sostre panoràmic. La funció d'aquest funicular és comunicar el monestir amb el camí de la Santa Cova, un dels llocs de pelegrinatge de la muntanya.

 Finalment arribem al monestir. Fem un parell de fotografies i tornem a marxar.

P1110215 

   Com a curiositat del monestir de Montserrat, es pot dir amb seguretat que el primer cop que en escriptura pública s’esmenta el nom de Montserrat és el 20 d’abril de l’any 888. Gotmar, bisbe de Vic, acabava de consagrar l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll. El comte Guifré de Barcelona, en el moment de lliurar al seu fill Radulf com a monjo benedictí, dotà esplèndidament el nou cenobi. Tal com afegeix Anselm M. Albareda (a Història de Montserrat), l’any 888 doncs és indicada la presència d’unes “ecclesiae” a la muntanya de Montserrat, reconquerida recentment per Guifré. No és gens inversemblant que aquestes capelles, i concretament l’ermita de Santa Maria, datessin de l’època visigòtica, és a dir, d’abans del 711, any de la invasió àrab.

 

P1110216

   Posteriorment, l’any 982, a sol·licitud de l’abat Seniofred, l’emperador Lotari confirma documentalment les possessions del monestir de Ripoll, on hi consten les “ecclesiae” de Montserrat, tant les que es troben a la part baixa de la muntanya, com les de la part alta. Entre les esglésies o ermites hi ha esmentada la de Sant Pere. Aquesta no es troba esmentada en cap altre document posterior, encara que probablement seria la que més endavant formà part de la població de Monistrol i això devia motivar l’advocació d’aquest poble al cap de tots els apòstols.

 

P1110224  La tornada la fem pujant fins a Sant Miquel i després baixem un altre cop per anar en direcció a la Cova del Salnitre. Un cop a Collbató anem fins a la Vinya Nova, masia que actualment és un gran restaurant on s’hi aplega molta gent, en aquesta època, per fer calçotades. Entre unes coses i les altres, s’acaba fent molt tard i el sol davalla fins a amagar-se darrera dels cims de ponent.

 Si voleu obtenir el track de gps, podeu anar a l’enllaç:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2532715