(Gironès) Ruta 1683 el 24/09/2025; 9,3 km; +169 -169; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Julià de Ramis, Ca l’Arnau, Mas Cavaller, Església del Sants Metges, Poblat Ibèric. Participants: Maria Gui i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’església dels Sants Metges prové de l’aprofitament d’un temple romà del segle II.
Avui visitarem les restes romanes de Castellum Fractum, del poblat ibèric i de l'ermita paleocristiana dels Sants Metges. Tot plegat forma un conjunt visitable i museïtzat al capdamunt d'un turó amb la millor panoràmica sobre el Ter i les Gavarres del terme. L'antic terme de Sant Julià comprèn una sèrie d'elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià i la de Montagut, que se situen davant del congost del Ter i de la serra de Sant Miquel, ja a les Gavarres.
L’església parroquial és moderna, de principis del XX i arquitectònicament no té cap interès. Està dedicada a sant Julià i a santa Basilissa.
Al costat de la moderna església hi ha aquesta font dita “Font Picant”... però no pica gens. Potser cal afegir que Julià i Basilissa (del 304) van ser una parella d'esposos, morts com a màrtirs a Antioquia o, més probablement, en Antinoe (Egipte), durant el regnat de Dioclecià. Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.
Comencem a caminar en direcció sud-est i darrera d’un filat hi ha una bandera de la república catalana inspirada pel 1 d’octubre. Potser cal recordar que agents de la Guàrdia Civil van intervenir al pavelló de Sant Julià de Ramis (que feia de col·legi electoral) per impedir la votació del referèndum, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol. Diríem que un referèndum és una cosa molt democràtica, però es veu que...
La pista planera segueix endavant en aquest dia fresc de tardor i entre boires matineres. Diguem que l'actuació policial va ser especialment contundent, amb càrregues contra les persones concentrades que intentaven protegir l'accés al col·legi. Aquestes escenes de violència van ser àmpliament difoses i van generar una gran polèmica a nivell internacional. Posteriorment sembla que el local va quedar molt malmès per la intervenció ordenada pel govern espanyol.
Deixem a la nostra esquerra el magnífic mas de Ca l’Arnau. Aquesta gran masia, perfectament restaurada, que es fa servir de casa rural, prové de principis del segle XIX o finals dels XVIII.
Arribem al davant del Ter i girem una mica més a llevant pel que es conegut com a Camí del Congost. També hi coincideix el Camí del Ter i el Camí de Sant Jaume de Galícia, segons es pot veure en un rètol que hi ha a la cruïlla.
El Camí té al seu costat un llarg canal; és el Canal de Sant Jordi. Aquest canal, que comença a la resclosa que trobem a Campdorà i Sarrià de Ter, alimenta la central elèctrica i a més rega tots els camps fins a arribar a Colomers. És un canal estret fet de formigó i de no gaire profunditat. La seva construcció va permetre el regadiu de bona part del marge esquerre del Ter entre Sant Julià de Ramis i Colomers.
Per entre la densa arbreda, un forat ens deixa veure un mica del Ter, avui d’aigua fangosa, color derivat de les torrencials pluges de fa una setmana. Recordem que el riu Ter és un dels rius més importants de Catalunya, tant per la seva llargada com per la seva història, economia i significat cultural.
Neix a Ulldeter, un circ glacial situat a uns 2.400 metres d'altitud, al peu del pic del Segre, prop del Bastiments, dins el terme municipal de Setcases (Ripollès, Pirineu Oriental) i desemboca al mar Mediterrani a la Gola del Ter, entre l'Estartit i Pals, al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). La seva longitud és en un recorregut d'aproximadament 208 quilòmetres.
Seguim endavant. El Ter no el veiem, amagat com queda darrera de la vegetació. Passem pel costat del mas Santvicenç.
Una part de l’edificació, és d’una paret de pedra que ens fa l’efecte que podria ser la façana d’una ermita. Efectivament ho és: la capella de Sant Vicenç de les Roquetes és una romànica protegida com a bé cultural d'interès local al terme municipal de Sant Julià de Ramis (el Gironès). Establerta com a canònica agustiniana al segle XII passà a ser usada com a masia.
Una mica més endavant i mirant enrere a un tros, veiem l’església de costat i s’endevina l’absis. Un tub d’alumini que surt pel mur lateral informa que el temple devia ser dessacralitzat en algun moment i va quedar integrat per altres funcions rurals del mas. Per tant, massa protegida sembla que no ho està.
Durant la ruta trobarem diversos antics cartells informatius, com aquest que veiem ara que ens parla dels boscos de ribera, les illes fluvials i els codolars. A l’esquerra ens queda la Muntanya dels Sants Metges, damunt la qual haurem d’arribar.
I així anem fent, sempre per pla, fins que arribem al costat de l’accés del mas d’El Cavaller. Ja només haurem de caminar uns 200 metres més per poder girar a l’esquerra i dirigir-nos cap a la serra. Fins aquí haurem fet uns 2 km. És una masia de planta baixa, pis i golfes amb teulat a una vessant pel davant, i pel darrere a nivell del primer pis.
La ruta ha seguit una pista que ha anat pujant. Al Cavaller estàvem a uns 70 metres sobre nivell de mar. Haurem de pujar fins a uns 190 metres i haurem fet un senzill desnivell net de 120 metres. La reconstrucció primitiva de l’església dels Sants Metges, que data de començaments del segle XI, té influència dels models llombards i de l’arquitectura preromànica. La planta basilical és de tres naus molt estretes i allargassades, cobertes amb volta de canó i capçades a llevant per tres absis.
Està dedicada als màrtirs Sants Cosme i Damià (els Sants Metges). L'església va ser inicialment construïda al voltant d'un temple romà d'època republicana (segle II aC) del que s'ha localitzat restes del podi i blocs de pedra sorrenca que posteriorment es van aprofitar per a la construcció de l'església i el Castellum Fractum.
Fins aquí haurem fet uns 7 km des de l’inici. Per cert potser convé afegir que els sobrenoms havien sorgit al segle X per diferenciar les persones que es deien igual i probablement “Ramis” pot provenir del llatí “ramus” en referència al terme branca, però no és segur. D’altra banda vull afegir que Joan Amades recull una dita que fa així: “Per Sant Julià de Ramis, el diable hi va passar”... no sé pas perquè, però potser va ser així. Anem doncs en compte, que potser s’hi va quedar.
Aprofitem la comoditat d’una de les taules per descansar i menjar una fruita, mentre al davant tenim una bonica vista de Medinyà i de tot el territori que es forma entre Celrà i els aiguamolls de l’Empordà, a nord; també s’endevina el castell de Montgrí.
Al costat mateix de l’església i de l’antiga rectoria (que és una cafeteria, encara que avui és tancada), s’hi veuen els fonaments del senzill nucli del segle V, probablement relacionat amb la presència romana d’aquell segle.
Pugem dalt d’un mirador que ens ofereix una bonica imatge de l’església.
Uns sis-cents metres per la part alta de la serreta, es pot localitzar el ben mantingut espai del Castellum Fractum, el Poblat Ibèric de Sant Julià. El Castellum Fractum (literalment 'castell en runes') és una fortalesa tardoromana situada a l'àrea de la Muntanya dels Sants Metges.
Està molt ben disposat per fer una volta i visitar-lo. La fortalesa fou construïda entre mitjans del segle IV i inicis del segle V dC a sobre d'un poblat ibèric que data del segle VI aC. Està especialment situada per al control de la Via Augusta. El poblat ibèric fou establert al segle V aC i perdurà fins al segle I aC. Posteriorment els romans aprofitaren l'estructura ibèrica i hi establiren un castrum.
Un cartell ens parla de l’evolució del poblat al llarg dels segles. Amb la Maria ara ens ve el record de l’enfrontament de la policia espanyola contra els catalans que el dia 1 d’octubre de 2017 volien votar un referèndum.
I d’aquells pensaments em ve també el record d’una imatge que fa un temps corria per les xarxes. Una article del 2019 a ‘rac1.cat’ explicava els casos dels presidents de la Generalitat de Catalunya a qui, en algun moment, s’ha jutjat, destituït, exiliat, empresonat, executat o condemnat, en els últims 100 anys, per part dels governs espanyols. Els únics sense problemes judicials havien estat, fins aquell moment de l’article, els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla.
Recordo que parlant-ho un dia, fa anys, amb una senyora a Suïssa, a Zermatt, ella deia que semblava clar el perquè els catalans no tenien cap desig de seguir sent sotmesos a Espanya.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1684-sant-julia-de-ramis-esglesia-del-sants-metges-poblat-iberic-i-muralla-romana-233221278
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/girones/352-juia-sant-joan-de-salerm-castell-palagret-santuari-dels-angels