(Savoia) Ruta 1680 el 4/08/2025; 4,3 km; +90 -90; 1,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Volta a llac Ouillette. Tipus de sortida: semi circular; Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: L’ascensió de la Grande Casse va ser el 8 d’agost de 1860
Estic al càmping Les Richardes al final de les cases de Val d’Isère en direcció a Le Fornet. La població de Val d’Isère està a uns 1850 metres d’altitud. Per tant passaré unes bones nits pel que fa a temperatura.
Avui he decidit pujar amb el telecabina fins a Lac de l’Ouillette. Hi ha poca gent per pujar. Aquesta població, tal com ho veig, és molt més d’esquí que no pas de rutes de muntanya i per tant hi ha pocs remuntadors en funcionament; pocs però gratuïts. Juntament amb la veïna localitat de Tignes, Val d'Isère cobreix una vasta àrea amb un terreny important per explorar i per gaudir de les impressionants vistes que ofereixen les dues glaceres de Le Pissaillas i La Grande Motte.
El telecabina està al sud de la vila, on hi ha el Parc des Esports, d’on surten diversos telecabines i telecadires, tot i que ara només funciona l’anomenat Solaise. Mentre es va enfilant, puc veure com el poble va quedant a baix.
Ja he arribat a l’estació superior. Estem a 2570 metres d’altitud. Damunt encara sobresurt un lleuger turó que duu el nom de Tête de la Solaise, uns 30 metres més amunt.
Pujo una mica i de seguida, a sota, tinc la vista sobre el llac L’Oulliette. Una “ouillette” ve a ser una gerra petita amb un broc llarg, que s'utilitza per regar botes apilades. Una curiositat: des de l'any 1680, alguns mapes indicaven una cimera, el mont Iseran, culminant a 4.400 m d'altitud. Aquest cim va interessar l'alpinista anglès William Mathews, així que amb el seu germà van anar a Tignes. Es van posar en marxa per arribar al coll d'Iseran... però des del coll no van trobar cap traça del cim del mapa i es van retre a l'evidència: el mont Iseran no era res més que una llegenda.
De moment prenc el sender que trobo senyalitzat a la meva dreta i que fa la volta al llac. Hauré de comentar que la primera gran escalada documentada és de l'any 1860. Va ser l'ascensió de la Grande Casse pel guia de Chamonix Michel Croz, l'anglès William Mathews i el caçador d'isards, de Pralognan, Étienne Favre. Aquesta prestigiosa cimera va ser conquerida el 8 d'agost, sota els cops de destral que permetran tallar 800 graons al gel, ja que eren èpoques en que encara no s’havia desenvolupat el material tècnic que actualment es fa servir. D’aquella ascensió fa quasi exactament avui uns 165 anys.
Una bonica vista del massís de La Vanoise. Designant primer únicament el coll del mateix nom (del prefix “van”, que seria d'origen precelta), Vanoise ha acabat per aplicar-se a tot el massís de les muntanyes que l'envolten.
M’aturo uns moments per gaudir del paisatge i encara puc fer una altra foto dels reflexos sobre el llac. El massís de la Vanoise té una geologia molt complexa. És format d'una base cristal·lina (micacites, conglomerats de gresos permians metamorfitzats, quarsita, granit, gneis i ofiolites) superat, segons els sectors, per una coberta sedimentària autòctona.
Em crida l’atenció aquest petit aflorament del que em semblen roques calcàries. Probablement part de les cobertes d'empenta formades d'esquistos calcaris i argilosos.
Com és habitual a França és molt fàcil entendre els rètols i les direccions. Tots són fets sempre amb el mateix format, al contrari que passa a la nostra terra on les administracions comarcals, diputacions o altres entitats troben il·luminats que s’inventen rètols estranys, com els que podem veure que semblen de parades d’autobusos.
No hi ha gaire flors, però aquí ara tinc una bonica “Gentianella anisodonta”. El nom del gènere és el diminutiu de Gentiana, que al seu torn està dedicat al rei il·liri Genthios (500 aC). Genthios, segons Plini, va descobrir les propietats medicinals de les gencianes. El nom de l'espècie deriva del grec i significa "amb dents desiguals", referint-se a les dents de mida desigual del calze.
Però també hi aquesta magnífica “Cirsium spinosissimum”. Cirsium és el nom genèric que deriva de la paraula grega: kirsos = varius; d'aquesta arrel deriva el nom kirsion, una paraula que sembla servir per identificar una planta que es fa servir per al tractament d'aquests tipus de malalties. Aquestes plantes són signe de l’existència de nitrogen.
M’assec una estona a menjar una fruita. M’estic movent còmodament per entre 2520 i 2560 metres. Allà, en la llarga serra plena d’agulles i cims, hi ha aquesta punta nevada que em sembla és la Pointe Mean Martin, de 3330 metres. El massís de la Vanoise, que tinc al davant, és una serralada dels Alps Grais, que forma part dels Alps Occidentals. Després del massís del Mont Blanc i del massís dels Écrins, és el tercer massís més alt de França, i arriba als 3.885 m d'alçada al cim de la Grande Casse.
Vaig tornant en direcció al llac. Al darrera es veu la serralada amb cims per damunt dels tres mil metres: Pointe de la Bailletaz (3071m), Pointe de Santel (3463m), Pointe de Calabre (3445m)...
Més a prop, des del vesant est del llac, es veuen els albergs i restaurants amb el teló de fons de la Grande Sassière. Ja només caldrà arribar al telecabina i tornar al poble.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1680-val-disere-lac-douillette-234458271
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/686-gavarnie-hotellerie-du-cirque-circ-de-gavarnie-gran-cascada-cascada-de-l-oule
Comentaris
RESPOSTA Hola, Toni! :-))