Montserrat del Monestir a Sant Jeroni

Montserrat del Monestir a Sant Jeroni

(Bages) Aquesta excursió és del 7 de gener de 2012. Un total de 12 qm, desnivell + 680 i - 680 i una durada de 4 hores. Es tracta d’una de les rutes tradicionals, en format circular. Sortida de la plaça Abat Oliba, al Monestir, pujar per la ruta dels Francesos, que també segueix el GR i arribar a Sant Jeroni. La tornada l’he fet pel camí de Sant Joan, fins al funicular i he baixat pel camí de Sant Miquel.  

TAL DIA COM AVUI: Es celebra a Salses (Rosselló) que el 6 de gener de 1416 l’exèrcit de Felip IV de Castella recuperà la vila, que es trobava en poder dels francesos, després d’un setge molt llarg. Això dins de la Guerra dels Trenta Anys.

 

 El dia ha estat tapat amb alguna ullada de sol vermellós de bon matí. Ha estat la mica de sol que he aprofitat per fotografiar pocs minuts després d’aparcar el cotxe a les 08:30.

    

    És el mateix moment en que he pogut fer la fotografia de l’absis de la basílica. Cal saber que els orígens es situen en una petita esglesiola que es veu que ja existia a la muntanya de temps molt antic. La llegenda diu que seria cap a l’any 880, però és impossible saber l’època de la seva original construcció. Ara bé, la primera notícia documental que esmenta la capella de Santa Maria de Montserrat prové de l’escriptura de donació feta pel comte Guifré de Barcelona, al monestir de Ripoll, l’any 888.

   

   Seguint endavant, es veu a l’esquerra la Santa Cova, que és el lloc on es diu que va ser descoberta la imatge de la Verge, per part d’uns pastorets (com tants cops passa). Es veuen alguns dels revolts que fa el camí que, excavat a la muntanya, hi porta. El camí es veu que fou iniciat entre 1691 i 1704 amb els recursos aportats per Gertrudis de Camporell, marquesa de Tamarit.

 L’inici de l’excursió és a la plaça Abat Oliba, al davant de les fonts que hi ha al peu del torrent de Santa Maria. No hi ha cap dubte que el monestir de Montserrat era una filiació directa de Ripoll i que l’inici de la construcció del cenobi es deu a la decisió de l’abat Oliba. Estem parlant del decenni 1025 al 1035. Em preparo i començo a pujar escales, tot deixant a la meva dreta la figura prima i una mica estranya de l’escultura de l’abat. Recordo que era besnét de Guifré el Pilós, fill del comte de Cerdanya i de Besalú i abat de Ripoll, de Sant Martí del Canigó i de sant Miquel de Cuixà i també era bisbe de Vic.

    

       Vaig pujant amunt, ara per camí ben endreçat, ara per escales. Aquest és el Camí dels Pobres (i el pas estret, El Pas dels Francesos) . Una merla fuig piulant del niu que té a prop del camí, en sentir que un invasor se li apropa. Aquest tram és arbrat i les alzines, farien ombra si avui fes sol. Mirant enrera, es veu el monestir que queda a sota, prou a la vertical. Cal uns quinze minuts per arribar a l’escletxa evident per entre la qual s’enfilen els esglaons.

        Pasada l’escletxa, la vista és més ample i veig a l’altre costat del torrent, que s’ha eixamplat, les quatre roques majestuoses de (sempre d’esquerra a dreta) la Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, la Magdalena Superior i la Gorra Frígia. 

      

    Una mica més d’esforç i es veu a l’esquerra el dit vertical del Trencabarrals i just al seu davant a la nostra dreta, l’inconfusible massa pètria de la Panxa del Bisbe. Això ens indica que som a tocar de l’ermita de Santa Anna. Un rètol ho indica (anys enrera, no hi havia cap indicació i estava el camí molt arbrat). Aquesta ermita era la que estava més a prop del monestir i per això fou considerada com la parròquia de tot l’eremitori, on hi venien els eremites de les diverses ermites escampades per la muntanya. Contava amb diverses dependencies, com un atri i una capella amb 12 cadires, així com també tenia un hort, un jardí i dues cisternes. Aquesta ermita fou destruïda el 1812, durant la guerra del francès.

      El torrent, a mida que guanyem altitud, es va obrint i es comença a veure l’antena de comunicacions de Sant Jeroni, però encara és molt lluny i amunt. Arribo al Pla dels Ocells, on una gralla també fuig volant. Hi ha un monòlit de pedra, amb l’emblema de l’Institut Agrícola Sant Isidre. Cal fixar-s’hi bé, ja que no es veu prou bé l’emblema (la foto que poso, l’he trobat a la web de l’Institut).

 Aquesta corporació va ser fundada el 22 de maig de 1851 a Barcelona.  És, actualment, l’Associació Empresarial Agrària més antiga d’Espanya i, alhora, de les més antigues d’Europa. des del 1851 al 1900, va fundar i dirigir granges-escola que, durant molts anys, van ser les úniques en el seu gènere de tot l’Estat espanyol. A partir del 1856 –en què es va declarar la lliure publicació d’Almanacs a Espanya–, edita l’emblemàtic “Calendari del Pagès”, enterament en català. L’Institut Agrícola posseeix, a més una completa biblioteca d’Història Agrícola d’Espanya –única en el seu gènere- i és dipositària de la FAO, així com d’un Centre de Documentació actualitzat contínuament en les seves bases al servei dels seus tècnics.

     El sender és ara de vegetació densa i més ombrívol. Predomina el boix i també boix grèvol. Sento com els ocells, que nien pels voltants, corren excitats d’aquí cap allà, per la meva presència, ja que avui, divendres, soc l’únic que camina per aquí. El terra es veu sovint força remogut, signe clar de la presència de porcs senglars.

  

    Per la dreta baixa fortament la canal Plana (no és tant plana, doncs) i ja som al que es coneix com el Pla dels Escurçons. A 1125m un rètol que indica el desviament (sud) que va cap a El Bruc i Collbató 2n 2 hores. Coincideix amb el que se’n va a l’esquerra cap a l’estació del funicular de Sant Joan. Després hauré de seguir aquest camí, que està encimentat en aquest tram. Veig que algú ha anat picant i fent malbé els temps de pujada, a Sant Jeroni, indicats en tots els rètols: un brètol, amb problemes emocionals, al qual no haurien de deixar sortir de casa.

 

I arribo a l’ermita de Sant Jeroni. De fet hauria de dir que és la “Nova” ermita de Sant Jeroni, ja que l’original estava bastida més amunt, en el camí que porta al cim. Originàriament va ser construïda sobre la que ja existia i que era coneguda com Santa Maria la Més Alta, ja que es tractava (i encara és així) la que estava situada a major altitud.

 

    

     El que faig és anar primer a veure el que havia estat un dels funiculars aeris més característics d’Europa. Per això vaig pujant cap a la dreta per tal d’arribar al punt on hi ha les antenes. Des d’aquí, es pot arribar a la impressionant vertical, protegida per un passamà, des d’on es desplaçava el vell funicular aeri, que baixava tant vertical com un ascensor. La idea va sorgir el 1913 i es va posar en servei el 29 de juliol de 1929. Calgueren sis anys per construir el que era el funicular aeri més inclinat d’Europa (en el tram final era del 100%). Avui inactiu, l’estació inferior va ser enderrocada el 1985 i els cables van des desmuntats el 1989.

 Les vistes des d’aquí són força espectaculars. A sota, Es veu el monestir de Sant Benet. Si voleu més informació podeu anar a: http://www.benedictinescat.com/Montserrat/indexceramcat.html   Sant Benet és un monestir de Benedictines i és el resultat de la fusió dels convents de Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, de l’any 1952.

                                                                                                                                  

   

   L’edifici de l’estació superior va ser aprofitat per a centre de comunicacions, el 1996 i aplega totes les antenes que estaven repartides pel cim. La torre sempre un animal estrany ple de punxes.

 

    Vaig baixant un altre cop cap a l’ermita, mentre veig al meu davant el cim culminant de Montserrat a l’altre banda. Començo a pujar el camí i escala cap a la punta del massís de Montserrat: Sant Jeroni. A l’esquerra em queda la visió, com d’un mar fet pedra, del Gegant, en primer terme i al darrera, tot el conjunt dels Ecos, les Talaies, la Salamandra i d’altres que no sé dir. 

                                                                                             

  

A la dreta, entre herbes, s’endevina un mur. Aquí hi havia l’originària ermita de Santa Maria la Més Alta. Ara ja no en queda cap resta, només aquest replà mig amagat. Donat que la seva situació estava sotmesa als estralls del fred i del vent, que aquí bufa sovint de valent, es veu que quasi mai no va estar habitada de forma permanent. Ja es veu el cim.

  Una mica més amunt, l’escala, que es fa feixuga de pujar, compte amb un passamà a la dreta i ja es veu el punt superior.  Dalt hi ha dos miradors. El més alt, a la dreta, és Sant Jeroni amb 1.236m. 

       Té una molt ben feta taula d’orientació, donada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages, en col·laboració amb el Monestir, el Patronat de la Muntanya, la Diputació i la Generalitat. Per cert, es veu que el brètol que picava els horaris va arribar fins aquí i va seguir picant, en aquest cas, el nom de la Generalitat. Mira per on, deu tenir idees polítiques, tot i que jo hauria dit que no hi té res al cervell.

Un cable d’acer baixa avall, molt vertical. Penso que es deu tractar del pas final de la via ferrata Teresina, que va ser oberta el 1993 per l’escalador Antonio García Picazo i que sembla que fou el primer itinerari d’aquestes característiques obert a la Península.

     Després de baixar a l’ermita i d’esmorzar una mica, mentre quatre pit-roig van picant les molles que els hi llenço,; com ja sabeu es tracta d’uns ocells que són molt sociables. Me’n torno pel camí d’on he vingut just fins al punt de confluència, on ara he de seguir la pista que va per la dreta del torrent i en direcció al Funicular de Sant Joan, tal com un pal d’informació explica. Per aquest camí, més alçat i aeri, veig molt bé la Panxa del Bisbe, que abans he caminat just als seus peus.

Més endavant veig el Monestir a baix i també ja em trobo més gent, encara que no gaire, si es compara amb la gran quantitat de persones que hi pugen els caps de setmana.

  

   Uns quants revolts més, per aquest camí planer i ja veig l’estació superior del funicular de Sant Joan. Estic, ara, a uns 1000 metres d’altitud. Per a la gent que no pot caminar gaire, li pot ser recomanable pujar al funicular des del Monestir i poder gaudir de les magnífiques vistes que hi ha, així com també del viatge especial que suposa pujar amb aquests trens que s’enfilen per un pendent del 65% amb un recorregut de 503 metres, encara que el desnivell que supera és de uns 300.

  Aquest funicular fou inaugurat el 1918 per tal de comunicar el Monestir amb l’ermita de Sant Joan i també amb un magnífic mirador que jo, precisament, he deixat uns cinc minuts abans. Des del 1997 compta amb uns nous vehicles panoràmics i un nou equipament més modern, tot i que a mi em queda el record dels vells trens. Al darrera hi ha el Pla de les Taràntules, amb un gran rètol que conté un mapa amb les possibilitats de cinc diferents itineraris per caminar. Jo faig una foto a l’ermita de Sant Joan Nou i començo a pujar per la pista que anirà fent tot una volta fins arribar a l’ermita de Sant Miquel.                                                                                                                         

 Com que vaig per la solana, ara la vegetació és ben diferent i trobo estepa blanca i romaní florit. També m’entretinc fent alguna foto dels estrats de la formació geològica de conglomerat.   

 

 La pista comença a baixar fort i cal prendre-s’ho amb calma, però al final arribo al camí que per la dreta em portaria fins a Collbató, pel camí de Les Bateries. Baixant, just a la dreta es pot observar un forat rodó: és un antic forn de calç.

  En pocs minuts passo pel costat de la bassa d’aigua i una mica més enllà ja trobo l’ermita de Sant Miquel. A la muntanya hi havia 13 ermites i cinc capelles. La de Sant Miquel fou una capella i també estava habitada.  

   

     Finalment, torno a ser al Monestir, on volto una mica i faig unes quantes fotos més. Si voleu disposar de bona informació de moltes més rutes per Montserrat, les podeu trobar  al bloc http://posatlesbotes.blogspot.com/

Si voleu accedir al track en gps podeu clicar:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2443070