(Alt Empordà) Ruta 1688 el 10/10/2025; 10 km; +62 -62; 3 hores. Visita i caminada urbana per Figueres. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’església de Sant Pere de Figueres consta del segle XI.
Aparco i em proposo fer una volta per Figueres. La meva idea és fer una caminada urbana però també veure si puc veure algunes de les llambordes en memòria dels qui van morir enfrontats al feixisme.
Plaça Catalunya. La Plaça del Gra és espai de mercat des de 1886, quan es va inaugurar la coberta que encara es conserva avui dia.
Entrada al refugi de la Guerra Civil. Es tracta d’un refugi antiaeri que es pot visitar en les rutes d’història guiades per la ciutat.
A la plaça hi ha aquest conjunt escultòric realitzat en bronze que evoca la llegenda de Sant Jordi i el drac. Va ser inaugurat el 23 d'abril de 2011. És obra de l'escultora Mercè Riba (Barcelona, 1952). Va ser finançada amb l'aportació de 1.841 figuerencs, el nom dels quals està inscrit en un pergamí amagat dins l'espasa de sant Jordi. La curiositat és que aquest drac es presenta com un animal amfibi, fet que no havia vist mai.
Carrer de Sant Cristòfol. Trobo la primera llamborda. Dedicada a Joaquín Masó Iguanet nascut el 1911 a Figueres. Després de la Guerra Civil va anar a parar al camp de concentració de Neuengamme. Finalment va ser deportat i mort. Seguiré anant al meu aire, tot i que voldria seguir algunes de les llambordes que cita, en la ruta publicada a wikiloc, el “El senyor de les pedres” qui va fer el recorregut de les que hi ha per la ciutat. Llegeixo que hi ha un total d’onze llambordes col·locades a Figueres per homenatjar els figuerencs deportats o assassinats en camps de concentració.
El projecte de les llambordes te l’objectiu de ser un pla de memòria descentralitzat, que ha esdevingut el més vast d’Europa. Les llambordes disperses permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia provocada pel nazisme i el feixisme. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms. D’altra banda, és un projecte que relaciona art i memòria.
Passo ara pel Carrer Monturiol. L’11 de maig de 1904 aquí va néixer Salvador Dalí i Domènech. Del que deia de les llambordes puc afegir que Gunter Demnig (Berlín, 1947) és l’artista alemany que va crear el projecte Stolperstein. Va imaginar un projecte, que va començar a Berlín, creant i col·locant llambordes dedicades al poble jueu víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg (Berlín).
A la plaça de la Casa de la Vila n’hi ha d’haver una de les llambordes; aquesta dedicada a Vicenç Gené Llanet, nascut el 1888 a Figueres i del que costa data de defunció el desembre de 1940 al camp de concentració de Mauthausen. La realitat és que no he pogut trobar-la. Potser no he mirat al lloc correcte o bé ha desaparegut.
Passo pel costat de l’església de Sant Pere, on no hi entro perquè ara és l’hora de la missa. Es un edifici religiós d'origen gòtic. La façana és molt simple amb rosassa i timpà contemporani. L'interior presenta una sola nau, amb capelles que ocupen els contraforts laterals, tot i que la primera menció és de 1020 i al seu voltant s'hi va bastir el nucli medieval de Figueres. El segle XIV es va aixecar, sobre l'edifici romànic, el temple gòtic.
Uns metres més endavant, per l’esquerra puja un escala que porta a la plaça del Teatre Gala i Gaudí. Inaugurat el 1974, el Teatre-Museu Dalí va ser concebut i dissenyat pel propi Salvador Dalí. Acull la col·lecció més extensa de la seva obra, oferint el marc ideal per conèixer la seva trajectòria des de les primeres experiències creatives i les icòniques creacions surrealistes fins a les obres dels últims anys de vida.
La plaça està envoltada d’obres i objectes dalinians, com aquest cap que duu inserit al cap un aparell de televisió. Dalí es veu que va ser un precursor en detectar el poder nefast i manipulador de la ment de les persones d’un mitjà de comunicació tan poderós com la TV, quan depèn d’empreses privades, de grups polítics, que sempre condicionen la informació.
Segueixo endavant i passo pel costat del mural dedicat a la Ruta de l’Exili, en memòria dels refugiats que van fugir de les matances dels nacionals franquistes quan ja la guerra estava en la fase final.
Camino per la llarga avinguda, que és el carrer de Perpinyà. Es calcula que al voltant de 440.000 a gairebé 500.000 persones van creuar la frontera cap a França principalment durant les poques setmanes posteriors a la caiguda de Catalunya (gener-febrer de 1939).
Al final del carrer s’enllaça amb la carretera que es dirigeix a La Jonquera. Aquí, ara, giro a l’esquerra i vaig tornant cap al nucli de Figueres.
El castell de Figueres ha anat quedant a la meva dreta, dalt del turó, a l’oest, mentre jo segueixo fins a la Ronda de Jacint Verdaguer des d’on puc veure la Torre amb els característics ous del Museu Dalí, vist des de ponent.
És la Torre Gorgot, modernament anomenada Torre Galatea, en ella es concentren diversos elements clau de l'univers de Salvador Dalí, especialment els ous gegants que coronen la seva estructura. Els ous són un element recurrent i profundament simbòlic en l'obra de Salvador Dalí, i el fet de col·locar-los dalt de la Torre Galatea, la va convertir en un element que corona i destaca a la ciutat.
Ara m’endinso al magnífic parc dit del Bosc, de gran extensió i on s’hi veu gent passejant i grups d’infants amb algunes mestres.
A l’extrem final del parc se surt a la Ronda del Parc on hi ha aquesta escultura en memòria de les víctimes del bombardeig de Figueres. Els bombardejos de Figueres tingueren lloc a finals de gener i principis de febrer de 1939 en el context de l'ofensiva de Catalunya de la Guerra Civil Espanyola. Després de Barcelona, Figueras va ser la localitat catalana que més víctimes va tenir com a conseqüència dels bombardejos. Els historiadors Solé i Sabaté i Villarroya no troben justificació a aquests bombardejos que qualifiquen de «gratuïts i terroristes»
Giro pel carrer Galligans (que pren el nom d’una antiga riera) i passo pel davant de l’Hotel Duran. Té molta història; podem dir que era l’any 1910 quan el matrimoni de Joan Duran i Teresa Camps va decidir llogar el que fins llavors era conegut com fonda Ca la Teta, al mateix centre de Figueres. La parella va mantenir l’esperit del negoci, que va passar a dir-se Casa de Menjars Duran. Amb els canvis dels anys i fins ara que el Duran Hotel és el més emblemàtic de la zona.
Es passa pel davant de la Rambla. Va ser l’any 1831 que es va cobrir la riera de Galligans que marcava el perímetre medieval emmurallat i era lloc d’abocaments. Actualment és àgora i lloc per passejar, amb cafès i comerços. A mitjans del segle XIX les famílies burgeses van construir-hi casals, primer neoclàssics i després modernistes.
Una magnífica façana. Havia estat la Casa Cusí i als baixos de la Casa Cusí es va instal·lar la Banca Cusí. Això passava el 1894 i el 1920 es varen traspassar el banc i el local al Banco Hispano Americano, el qual seria el primer gran banc nacional en instal·lar-se a la ciutat.
Després d’una cruïlla trobo una petita botiga amb material de l’Assembla. Em ve al cap que l’any passat 2024 la balança fiscal negativa per Catalunya va ser de 22.000 milions. I fa anys. Si calculem potser podem arribar a estimar uns 300.000 o 400.000 milions d’euros. Fa poc vaig estar per Pamplona i vaig trobar la següent informació: l’aportació de Navarra i País Basc va ser de 2.564 milions l’any passat.
Aquesta llamborda, que em sembla que estava al carrer Vilafant, es dedicada a Tomàs Marmaneu Gratacós nascut el 1913 a Figueres. La data de defunció el del 2/11/1942. Lloc de defunció al terrorífic camp de concentració de Mauthausen. Cada Stolperstein ret homenatge a una víctima del nacionalsocialisme. D’aquesta manera, es mantenen vives les seves memòries.
Per cert, del que deia abans puc afegir si no us pregunteu, els qui viviu a Catalunya què hauríem pogut fer encara que fos amb la meitat d’aquests diners. Quan hospitals més tindríem? Quantes escoles i instituts? Quan metges i personal sanitari més... i mestres? Quin millor sou podríem donar al mestres i personal sanitari, que certament no sembla pas que cobrin cap meravella? En quants mesos hauríem reduït les llistes d’espera per intervencions mèdiques?
No hi penseu? Ells ja ho saben: s’aprofiten com d’una colònia. L’única solució és la independència? (I si en veieu una altra...) I de les infraestructures què? Què podem dir de carreteres i trens? En fi.
Després trobo el rastre d’una llamborda robada, que busco i no trobo en la meva ruta. He de dir que no n’he pogut trobar gaires, tot i la informació del track esmentat. En un parell de llocs hi he trobat el rastre d'haver estat arrencades, com aquesta. No sé si les ha arrencat un lladre o bé algun desaprensiu del pensament nazi. Però és clar que ha estat mala gent; aquell tipus de gent que fan malbé el sentit de la humanitat.
Però més endavant en trobo aquesta. Una llamborda davant del numero 5 del carrer de La Rosa. Nom i cognoms: José Santaló Recio, nascut el 1914 també a Figueres. D’aquest consta que va ser alliberat el maig de 1945 del camp de concentració de Mauthausen.
Aquest edifici que va ser un centre penitenciari l'any de 1917 fins al 2014. Diu la placa que “en aquesta presó van ser internats molts homes amants de la llibertat i que lluitaren contra el feixisme i entre ells hi havia els evadits de França”.
“Els pobles no deuen esser dominats ni governats sinó per consentiment propi”. Una magnífica frase de Woodrow Wilson. No puc evitar destacar que Felipe V (que era Felip IV de Catalunya) no va pas preguntar el consentiment de les Corts catalanes quan va liquidar per decret les constitucions i institucions catalanes. Clarament va ser un decret il·legal, ja que no podia dictar-lo; com a rei estava obligat per jurament a respectar les constitucions de Catalunya. Hi hauria d’haver un monument (a Barcelona), com està a Xàtiva, com a símbol i record d’aquella il·legalitat.
Una placa al costat: “En homenatge en testimoni d’aquells empordanesos i altres homes dels països catalans que van combatre contra la prepotència que amenaçava pobles i nacions...” Figueres, Empordà, Catalunya, 1914-1918, 11 de novembre de 2006”.
Finalment i per acabar, una dita. Les dites populars sempre són curioses i he trobat aquesta “A Figueres tots són lladres; a Llers fins el pagès; a Terrades de vegades; Sant Llorenç, els carrers plens, i a Lladó fins el rector”. Que fort! Qui la devia inventar segur que no era de cap de les viles esmentades.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1688-figueres-ruta-urbana-museu-dali-memoria-historica-llambordes-stolperstein-236816303
Una altra crònica: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-emporda/1032-empuries-conjunt-arqueologic