(Alps Japonesos) Ruta el 11/05/2017; 15,5 km; +140 -140; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Kamikochi Central Office, Kappa Bashi. Participants: Carme, Conxita, Dolors, Joan, Josep, Miquel A, Miquel G, Remei, Toni, Vinyet i els guies. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt, amb un tram circular; Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: El 1644 es considera que va ser l’inici del Sakoku, o bloqueig total de fronteres del Japó, promogut pel Shogunat de Tokugawa.
Estem al davant de l’hotel Ryokan Kazeya, a la població de Kazeya Tokai. Vam arribar ahir al vespre després d’un llarg trajecte en cotxe. Es tracta d’un ryokan, hotel típic japonès, on hi estarem tres dies molt bé i amb una atenció excel·lent. Hem arribat als coneguts com Alps Japonesos. Tindrem muntanyes de fins a tres mil metres d’altura, valls i congostos profunds. Als Alps conflueixen tres serres de muntanyes: les Hida, les Kiso i les Akaishi.
Les habitacions són amples ( no com els hotels de tipus occidental anteriors) i es dorm en futon sobre tatami. La població de Kazeya Tokai, situada a 1500 metres d’altitud i al cor de les muntanyes, en una estreta vall paral·lela a de Kamikochi. A banda i banda es mostren els cims de la serralada Hakota i Shakujo. El temps està tapat i els núvols ja no ens els traurem del tot fins que marxarem del Japó.
L’hotel ryokan disposa d’un onsen. Tenen tres onsen: un per dones, l’altre per homes i un tercer de tipus privat per a un màxim de quatre persones. Ja el primer dia ens hem habituat a utilitzar-lo i cada dia esperarem el moment de tornar a relaxar-nos dins d’aquesta meravella que és aquest concepte de bany.
En Joan em fa aquesta fotografia després del bany, amb la yukata posada. La tradició dels banys termals japonesos bé de l’antiguitat. Japó sent un país situat en un espaí de molta activitat sísmica, compta amb moltes fonts d’aigües sulfuroses i sempre s’han utilitzat.
El Sakoku, al que m’he referit a l’inici, va ser la resposta del Japó al risc que potencies estrangeres posessin en perill la seguretat interna i l’estabilitat del país. Es van expulsar tots els estrangers europeus, especialment comerciants i missioners catòlics provinents d’Espanya i Portugal.
La influència dels estrangers era temuda especialment pel fet que els portuguesos i els espanyols havien creat importants colònies a Filipines i Macao. Per aquesta raó, un cop realitzada la expulsió es va decretar que qualsevol que entrés al Japó o que volgués sortir estava subjecte a la pena de mort.
A punt de marxar cap a Kamikochi, els dos Miquel’s estem esperant la resta del grup. Ens endinsarem a la gran serralada de muntanyes del Japó; una serra que divideix l’illa d’Honshu. El nom amb el que les designem va ser decidit per l’arqueòleg William Gowland (un enginyer anglès) i posteriorment popularitzat pel missioner, també anglès, Walter Weston que, identificat amb els esports de muntanya, va crear el Club Alpí japonès l’any 1906.
Arribem al Centre d’Informació del parc, on començarem a caminar.
Els mapes mostren la ruta. No hi ha massa rutes possibles. Aquesta vall de Kamikochi, als Alps Japonesos, conté molta aigua i resulta molt difícil moure’s fora dels camins preparats.
En aquell període de temps (que he citat respecte del Sakoku) els Països Baixos estaven sota el domini del sobirà espanyol, tot i que Espanya encara no existia com entitat jurídica, ja que els monarques ho eren dels diversos títols que els hi oferien la capacitat de govern sobre cada el territori, encara que subjecte a les diverses legislacions i Corts de les diverses nacions. El domini de monarques que també ho eren de Castella, Lleó, Aragó, Catalunya, València, etc, va durar des del 1555 fins el 1714. Eren països diferents que compartien un monarca comú.
Per la seva banda, Japó va mantenir tancat el seu espai i el va defensar contra vaixells de guerra espanyols i portuguesos el 1647, quan van intentar introduir-se a Nagasaki. A finals del segle XVIII es van produir intents de trencar l’aïllament per part de Rússia, França, Gran Bretanya i Estats Unit, sempre rebutjats per Japó.
El pont Kappa Bashi. Hem començat mentre plovia una mica i els núvols i la boira no ens deixaven veure les muntanyes nevades que hi ha al final de la vall. Des del pont Kappa, sobre les aigües transparents del Azusa, dos quilòmetres més amunt del llac Taisho, tenim una visió, limitada pels núvols, de Mount Oku-Hotaka que compta amb 3190 metres. El pont amb la vista del cim és la imatge més representativa de la vila.
Ens endinsem en territori de meandres i braços d’aigua que s’escampen per la plana de la vall. Aquest territori em recorda una mica, una part del paisatge planer d’Aigües Tortes al Pallars Sobirà, a Catalunya.
No caminem ràpid perquè cal gaudir dels reflexos. Estem envoltats de bedolls i làrix (també conegut com cedre d’olor). Caminem pel Parc Nacional Chubusangaku, que va ser creat el desembre de 1934, junt amb quatre parcs nacionals més. Aquí hi ha les muntanyes Hida, o Alps del Nord, on s’hi van formar nombrosos barrancs, goles i dramàtics penya-segats. Si no vaig errat, al Japó hi ha més de 25 parcs nacionals.
La pluja és més forta uns moments però després afluixa, mentre deixem a dreta i esquerra un espai d’acampada i alguns edificis, mig ocults darrera dels arbres, que són albergs i algun petit restaurant. Al Japó hi ha l’Alpine Club del Japó (JAC), una entitat que va néixer el 1906.
Per situar-nos i disposar de context, diguem que l’Alpine Club britànic es va fundar l’any 1857. A Espanya, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), amb seu a Barcelona, va ser la institució esportiva més antiga del territori de la Península Ibérica ja que es va fundar el 1876.
L’expedició més famosa del JAC va ser l’ascensió al Manaslu (8163m) el 9 de maig de 1956. El cim el van fer Toshio Imanishi (japonès) i Gyalzen Norbu Sherpà (nepalí), ara fa 61 anys. Recordo bé el Manaslu del trekking en el que vaig participar ara fa tres anys:
Arribem a un establiment de venta de productes i cafeteria; també compta amb habitacions per dormir.
Aquí ens aturem per menjar alguna cosa. Ja fa una hora que caminem.
Com sempre, trobem pals informatius. Per cert no se’n veu cap de pintat, ratllat o trencat, el que explica el caràcter respectuós dels japonesos. A la nostra terra, sovint trobaríem algun senyal on un depredador hauria pintat alguna cosa o bé l’hauria trencat. Quina diferència de cultura!
La sorpresa es produeix més enllà, quan comencem a veure micos i les seves cries que campen pel bosc i caminen al nostre costat. Està prohibit donar-los menjar, cosa que complim i tampoc sembla que ho faci ningú ja que els animals no manifesten cap senyal d’esperar res de nosaltres.
Són els micos del Chubusangaku National Park.
Seguim endavant per aquesta vall de Kamicochi. Molt més amunt hi ha l’estany Taisho, que es va formar fa cent anys, quan el Mount Take (de 2455 metres) va entrar en erupció i la seva lava va bloquejar el flux del riu Azusa, formant-s’hi un embassament.
Ja fa una estona que no plou quan fa dues hores que hem començat. Aquí, però, trobarem un rètol que informa que la ruta queda tallada i no podem seguir per una esllavissada. Si seguíssim amunt arribaríem al refugi Tokusawa-en.
Provo de fer una fotografia de les vistes de les muntanyes, ara que sembla que hi ha menys núvols, per la banda de nord-oest. Suposo que aquesta que veiem és el Mount Hodaka, un tres mil de la serralada que tanca la vall per ponent i que tenim a llevant des de l’hotel on dormim.
Hem tornat avall fins al bar, botiga i hostal on hem parat abans. Passem un pont en direcció nord-oest i més avall, seguint un camí ample, trobem una desviació, que no seguim, que va al Hotaka Temple.
Les passeres es fan convenients per aquest camí tan entollat per corriols d’aigua. Aquest territori recorda el missioner britànic Walter Weston, que va fer l’ascensió de la muntanya Yari i altres cims de la serralada, entre els anys 1888 i el 1894.
Aigua que ens dificulta el pas, però que s’ofereix com un mirall per gaudir de l’entorn màgic que ens envolta.
Finalment tornem a passar el pont que em vist a l’inici de la nostra excursió.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17824894