(Kumano Kodo) Ruta el 7/05/2017; 18 km; +800 -500; 6 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Takijiri, Meshimori Yama, Kirinosato Takahara, Tsugizakura. Participants: Carme, Conxita, Dolors, Joan, Josep, Miquel A, Miquel G, Remei, Toni i Vinyet. Tipus de sortida: lineal; Dificultat: moderat.
![]() |
![]() |
FA ANYS: L’any 1723 mentre un noble de Kishu erigia el monument Mizunomi-oji, es desenvolupava un gran artista en haiku, en Yosa Buson.
A Takijiri hi ha un centre d’informació, on hi entrem una estona. Takijiri, que significa “es va inclinar”, és l’entrada normal a la ruta del Kumano que va des d’aquest centre fins a Chikatsuyu i per tant acostuma a ser l’inici més normal, tot i que nosaltres ahir ja vam fer un tast.
Una estona després descarreguem les motxilles dels cotxes i ens preparem per començar la primera excursió més llarga de les que hem fet fins ara.
Més endavant encara trobem la primera bústia, en forma d’una caseta amb teulat a dues aigües. Té una portella dins la qual s’hi manté un tampó i un segell. Cal imprimir el segell als carnets de ruta que portem.
Una porta sagrada, o torii, vol dir que entrem en espai sagrat. Ens hi fem una foto.
Just al costat hi ha el templet o oratori del Takijiri-oji, on practiquem (si es que ho fem bé) la tradició: primer moure la corda per fer sonar l’esquellot que hi ha al damunt; segon fer una reverència; tercer picar dos cops de mans; i quart tornar a fer una altra reverència. Ah! i pel mig haver pensat un desig que, amb la participació d’algun déu de la naturalesa que ens envolta i una mica de sort es farà realitat.
Diuen que entre els nombrosos boscos del Japó, pocs estan tan marcats pel misteri i per l’espiritualitat com aquest que estem caminant.
Ves a saber si aquesta espectacular roca amb l’espectacular arbre que s’hi arrapa a sobre, no és també algun signe sagrat d’aquesta magnífica natura.
Yosa Buson, nascut prop d’Osaka (1716-1784), pintor i poeta, va esdevenir un dels grans mestres del haiku. L’haiku és una forma tradicional de la poesia japonesa; es tracta d’una poesia basada en la sorpresa i l’expectació que se sent en observar i gaudir plenament de la natura. Els autors d’haiku, s’anomenen haijin i s’acostumen a expressar amb un profund significat filosòfic.
El camí està sovint voltat de molsa i al llarg d’aquest dies trobaren algunes que altres estatuetes dedicades al déu Jinzo. Aprofitem per dir que les molses són unes curioses plantes no vasculars que no desenvolupen flors ni llavors i en alguns moments produeixen càpsules d’espores. La major part de les plantes disposen d’una doble porció de cromosomes, però en les molses no és així i només en tenen un únic joc.
Seguint amb el tema de l’haiku, hem de dir que sovint se’l relaciona amb el zen i el sintoisme, però això no és el seu origen. Realment el zen va utilitzar la mètrica de l’haiku per difondre la seva filosofia, però són dues coses diferents.
L’administració del Kumano Kodo ha situat nombrosos cartells informatius en diversos llocs de la ruta, com aquest que explica la roca que hi ha seu costat.
El que veiem és el Tainai Kuguri que era considerat com una cova sagrada, on i havia una tortuga a la qual hi venien a pregar. Les dones que feien el camí fins aquí hi demanaven infantar amb suavitat i fàcilment. Per aquesta raó hi ha una senzilla i minúscula imatge amb un pitet vermell, que és el símbol de la protecció dels infants.
L’objectiu dels qui fan la ruta per motius religiosos o espirituals és visitar els tres grans santuaris de Kumano: Sanzan Kumano, Kumano Hongu Taisha i Kumano Nachi Taisha. Nosaltres, durant els pocs dies que ens hi estarem, acabarem visitant el Kumano Nachi Taisha i el Houngu Taisha.
Un altre cop el grup s’atura per llegir la informació d’un altre dels rètols.
La ruta ens porta a pujar més i arribem a un turó que he trobat es diu Meshimori, que sembla que vol dir “el perquè del bosc”.
Arribem al oratori de Hari Jizo, on la tradició assegura que si tens mal de queixal aquí el pots curar sempre hi quan hi resis i ho demanis; i també hi deixis alguna ofrena. La formació dels Oji s’atribueix als ascetes de la muntanya de Yamabushi que, històricament, havien servit com a guies pels pelegrins.
A partir d’aquí i durant una estona tindrem la possibilitat de veure més enllà dels arbres.
Passem pel costat del Takahara-jinja, un dels edificis més antics al llarg d’aquesta part de la ruta Kumano. Es tracta d’un pavelló estil Kasuga que conserva a l’interior pintures del període Muromachi (1333 a 1576). L’estil Kasuga té el sostre que sobresurt per cobrir l’escala al davant de la porta del santuari. És el segon estil més popular, després del Nagare.
Quan ens apropem al poble, comencem a veure massissos de flors. Per cert, el sostre de l’estil Kasuga acostuma a estar recobert d’escorça de xiprer japonès, que en diuen Hinoki. D’altra banda, si ens hi hem fixat, els elements decoratius de bronze del sostre del temple volen representar la simbologia sagrada de la construcció, encara que originalment no eren res més que elements de les pròpies tècniques constructives. Tècniques que també van oferir els travessers en forma de X, que en diuen Chigi.
Arribem a Takahara, que es coneix com “Kiri-no-Sato” (amb el significat de Poble de la Boira), encara que avui no n’hi ha i tenim bones vistes sobre la serra Hatenashi. Estem a uns 350 metres i el camí ara guanyarà altura ja que hem d’arribar per sobre dels 700.
Després de menjar una peça de fruita, hem de seguir el camí. He fet una revisió dels hotels que hi ha a Takahara i he pogut observar que la majoria són de tipus japonès tradicional i que mantenen preus per sobre dels 100€ per nit i persona. Per tant, el concepte de pelegrinatge en el Kumano Kodo s’aparta del concepte més popular que pot oferir el Camí de Sant Jaume de Galícia, al nord d’Espanya, amb la seva xarxa d’albergs.
Els camins contenen nombrosos oji, o temples, o senzillament oratoris per descansar o reflexionar. Se’ls denomina, en conjunt, KyujukyuOji (que significa 99 oji), en referència a la dificultat que suposa intentar comptar-los. En l’àmbit espiritual japonès una roca, una cova, un salt d’aigua o un arbre poden ser considerats com deïtats a les quals se’ls poden demanar el compliment de desitjos o necessitats. De manera semblant, a l’Himàlaia es poden veure nombroses “kata” (o mocadors cerimonials de protecció) als ponts penjants o al costat d’alguna font; sempre signifiquen el desig que aquell pont es mantingui ferm o que la font doni aigua saludable.
La caminada es torna a enfilar i ens ho hem de prendre amb calma. Els raigs del sol puntegen el sender amb petites clapes més blanques.
La densitat vegetal no és casualitat. A l’època de pluges hi plou i molt. A l’any 2015, el mes de setembre, va caure un veritable diluvi de varis dies que colpejava amb fúria els vidres dels albergs, hotels i el propi esperit dels caminants. Al final va acabar la pluja però el tifó Talas, que havia caigut durant dies, va desbordar rius, arrabassar pobles i va provocar més de cent víctimes.
Tornem a trobar un altre punt on segellar el carnet de ruta. El zen està inserit dins del budisme i ve a significar “meditació silenciosa”. Originalment, el zen prové d’una variant del budisme, el mahayana, que inicialment s’havia practicat primer a Xina amb el nom de “chán”. Més tard va arribar a Japó de la veu del monjo Eisai, estem parlant de finals del segle XII. D’aquell monjo, es diu que no només va portar el zen de la Xina, sinó també el te. Eisai es va instal·lar a Kyoto, on el van acollir amb entusiasme per l’aplicació del mètode zen a les arts marcials.
Hem deixat el punt més alt de la ruta abans i ara comencem a baixar i passem per un pontet que ens permet superar l’aigua que baixa abundant.
Japó ha estat la tercera economia mundial. Tot i que ha patit guerres i desastres geològics, la seva gent sempre ha tingut lla capacitat de refer-se de les desgràcies i superar-se dia a dia.
Per situar la història del Japó amb el temps i aspectes més propers als que fem aquest viatge, diré que aquells anys en que el poeta Buson escrivia, a Catalunya es vivien moments molt dramàtics: s’havia perdut la guerra contra l’exèrcit aliat dels borbons de Castella i dels francesos. Una bona part de la població havia mort; els nobles catalans havien estat tancats i expropiats de les seves propietats (excepte els que s’havien manifestat al costat de l’enemic); i finalment pel Decret de Nova Planta, signat per Felipe V, Catalunya, Aragó, València i Mallorca, van perdre les seves constitucions, institucions i llibertats. En aquell moment, Catalunya va deixar de ser independent.
Després arribem a Hashiori-toge, amb la col·lecció d’estàtues, on destaca Gyuba-doli que representa l’emperador Kazan (968-1008). L’estàtua presenta un nen muntant a cavall i una vaca al costat. També hi ha una altra estàtua d’Ennogyoja, el llegendari fundador de Shuguendo. El Shuguendo és una religió mixta que té el seu origen en les pràctiques ascètiques a la muntanya.
Hem caminat bastant i arribem al santuari de Tsugizakura-Oki, on el que destaca més són els cedres que l’envolten amb més de 8 metres de diàmetre i 800 anys d’antiguitat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17824268