(Himalaia) Ruta 1477 el 29/10/2022; 8 km; +700 -500. Ruta dins del Trekking al Camp Base de l’Everest. Participants: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Rafa V, Hanny, Elisa, Jordi G i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA POC: Avui 29 d’octubre acabem el trekking que hem fet fins al Camp Base de l’Everest.
Estem a l’última jornada del trekking. Finalment arribarem, avui, a Lukla, primer baixarem uns 100 metres de desnivell i al final en recuperarem 300, en una etapa curta de 8 quilòmetres. Al matí esmorzem al Lodge sense massa pressa ja que la jornada no és llarga.
Acostumo a fer fotografies de paisatge, però avui he pensat fer alguna dels companys que he tingut més a prop, mentre fem l’àpat del matí. Aquí tinc l’amic Jordi que més o menys ha portat la responsabilitat d’estar a prop del guia local (Rakeix) i de procurar que tot anés correctament. Amb en Jordi he compartit les idees inicials i la programació de varis trekkings per l’Himàlaia, així com també l’alegria de portar-los a terme i gaudir d’aquestes terres i aquesta gent tan meravellosos. No crec que volgués fer aquests viatges si l’amic Gual no pogués venir.
El Lodge on hem estat a Phakding està ben be a l’ombra i al matí és molt fred.
Perquè no ho puc evitar li faig una foto al Rafa, amb qui hem compartit habitació i uns farts de riure. Ara, en Rafa, ja sap que sempre s'ha de mirar be que dins la teva bossa no hi hagia el passaport del company de ruta (que t'hagi ficat ell!). Amb el Rafa també vam compartir el viatge a l’Antàrtida el febrer de l’any 2020, així com el trekking del Langtang. Un gran company de viatge, l’amic Rafa.
Aquesta última etapa ja no te gaire secrets per nosaltres, encara que la de pujada ens queda molts dies lluny en la record. Passem pel costat de rodes d’oració antigues, com tantes d’altres que hem vist.
També passem pel costat de moltes banderes d’oració. Ja no ens criden l’atenció, però són com un regal de colors a la vista. Hi ha dos tipus de banderes de pregària: les de tipus horitzontal, denominades ‘lung ta’ (que significa "cavall de vent") en tibetà, i les verticals anomenades ‘darchor’. Els cinc colors representen els elements en la cosmogonia tibetana: blau (simbolitzant cel/espai), blanc (simbolitzant l'aire i el vent), vermell (simbolitzant foc), verd (simbolitzant l'aigua) i groc (simbolitzant la terra). Al centre d'una bandera de pregària generalment es troba un "lung ta" (cavall poderós o fort) que porta tres joies flamejants (específicament ‘ratna’) al seu llom. El ‘ta’ és un símbol de velocitat i de la transformació de la mala sort en bona sort. Les tres joies flamejants simbolitzen a Buda, el Dharma (ensenyaments budistes), i el Sangha (comunitat budista).
I com cada dia, ens aturem una estona a xerrar i fer un cafè, un té o un refresc. El viatge és també un camí social i d’amistat.
També segueix sent un camí d’observació, de detall, d’imatges, com la d’aquest nen. De tots aquests dies, encara que ja ho sabia d’altres viatges, ha destacat el cel blau i el temps formidable. Marxem amb els ulls plens de blau i blanc i la ment carregada de emocions i, com també passa al camí de Sant Jaume de Galícia, alguns haurem netejat coses que portàvem a dintre i altres, potser, hauran posat ordre en altres aspectes de la seva vida que potser ni sabien que calia ordenar. O no? Que això cadascú s’ho sap. Altres haurem observat que el cos no és tant fort com ens pensaven, mentre que algú encara haurà pensat que hauria pujat molt més amunt. Però estic convençut que, uns i altres, ens emportem un gran record.
Ja hem fet la meitat de la ruta d’avui i ara el camí comença a pujar; doncs endavant i amunt que aviat això s’acabarà.
Ja estem quasi al final. Tornem a passar pel control del Parc. Aquí ara segellaran els permisos, anotaran la sortida en el seus registres i en Rakeix ens repartirà els documents.
El trekking s’ha acabat. Ens mirem i quasi no ens ho creiem: hem fet un total de 147 km, amb uns desnivells, aproximadament, de 9600 de pujada i de baixada (total uns 19000 metres de desnivell acumulats) i ens hem mogut set o vuit dies per damunt dels quatre-mil metres (i cinc-mil); Déu n’hi do!
Aquesta foto és de l’endemà quan ja estàvem a l’aeroport de Lukla esperant la sortida de l’avió que, com és natural, s’ha enlairat dues hores després del previst. Després ens han quedat quasi 6 hores molt pesades per anar en cotxe des de l’aeroport de Ramechhap fins a Baktapur. Potser ha estat més pesat això que pujar al Kala Pattar! Per la companyia en aquest trekking tant espectacular, moltes gràcies a tots: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Hanny i Elisa, a més de al Rafa i al Jordi. Us recordaré sovint.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpset15phakdinglukla-118842508
Aquí, anar a la primera crònica (ET01): http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1202-et01-trek-ebc-lukla-a-monjo