(Himalaia) Ruta 1468 el 20/10/2022; 10 km; +890 -270.    Ruta dins del Trekking al Camp Base de l’Everest.   Participants: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Rafa V, Hanny, Elisa, Jordi G i Miquel.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.

 cmapaet06  cperfilet06

FA ANYS: Fins l’any 1979, Xina no va permetre la llibertat religiosa al Tibet.

DSC08669 Monestir dia despres   Marxem al matí. La nit ha estat molt freda (-5º) i he sentit com plovia (potser aigua neu). Tot i amb això he dormit molt bé, com cada dia. A l’exterior el dia és brillant i amb el cel blau intens. Deixem el monestir enrere i enfilem el camí que primer planejarà durant uns 3 km.

DSC08680 MIca de neu de la nit   Anem abrigats, el matí és molt fred. Passem per entre el bosc de nerets (“Rhododendron”) per on queden clapes de la neu de la nit passada. Al Pirineu es troba abundant en forma d’arbust, però a l’Himàlaia pren la forma d’arbre i per tant es poden observar boscos d’aquesta espècie.

DSC08685 barbes

   Els boscos mostren gran quantitat filaments que pengen, com si es tractés de barbes de les branques. Sembla que aquest tipus de vegetació és propi d’indrets amb molt bona qualitat de l'aire. Estem a escassos 15 quilòmetres, en línia recta, de la frontera amb Tibet (Xina). Durant la Revolució Cultural a Xina, el Tibet va patir seriosos desperfectes al seu patrimoni cultural, incloent-hi la seva herència budista. Milers de temples i monestirs budistes van ser destruïts i diversos monjos van ser assassinats. L’any 1979 es va restablir la llibertat religiosa (i milers de temples budistes van tornar a obrir les portes), encara que els condicionants i limitacions són importants com la prohibició als lames que qüestionin el dret de la Xina a governar al Tibet. Típic dels països dictadors: prohibir i empresonar si es qüestiona el poder de l’estat dominant.

DSC08686 Manis   Continuem trobant les característiques grans roques on hi han esculpit el mantra budista.

DSC08688 Pont Cholungche

   Hem deixat enrere Milinggo i passem el pont, per sobre del riu Tauje Khola que baixa del Taboche Peak (6367m), de Cholungche

DSC08690 Omnipresent   L’omnipresent l'Ama Dablam el tenim al davant, a la dreta. Aquest any, un dia d’aquests l’amic Xavi Arias, amb uns clients, estaran provant d’escalar el cim de l’Ama Dablam. El cim principal és de 6812 m, el cim occidental, més baix que el cim principal, arriba als 5.563 m. Els escaladors estableixen normalment tres campaments al llarg de l'aresta; el campament tres queda just a sota i a la dreta de la glacera penjant (Dablam). El gel que es desprèn de la glacera, típicament va cap a l'esquerra, lluny del campament... però algun cop no ho ha fet.

DSC08694  Patatals   Ens apropem als pobles d’Orsho i Syomare i per això podem veure l’aprofitament dels prats planers per al cultiu de patates. Per un Lodge que passem, hem vist un adhesiu amb la bandera de l’estat de Texas i m’explica l’amic Rafa que Texas té reconegut, a la seva constitució estatal, el dret a l’autodeterminació. En aquest sentit, he trobat a internet un article del juny d’aquest any (‘rebelion.org’) que diu explica que “durant la convenció del partit republicà a Texas es va aprovar una resolució per demanar-li a la legislatura de l'estat que aprovi un referèndum per a les eleccions generals del 2023, que inclogui una consulta als texans de si n'han de proclamar la independència”.

DSC08695 Gentiana caelestis

     Durant tot el nostre recorregut anirem trobant aquests flors blaves i blanques de la “Gentiana caelestis”. Sembla que a l’Himàlaia només hi viuen aquestes flors ja que no se’n veu cap d’un altre color, al menys a l’altitud per la qual caminem. Continuo, ara, amb l’article esmentat: és interessant ja que afegeix que “Reclamar la independència i la separació és i no és el mateix”. En tots dos casos, diu, hi ha dret de lliure determinació, però en casos (afegeix) com Crimea, Escòcia, Texas i Catalunya, són accions de secessió (separació) i (segueix dient) l’assumpte requereix el consentiment de l’estat del qual depèn el territori. També comenta que “En el cas de Puerto Rico, així com ho va ser a les Filipines, es tracta de pobles ocupats militarment i per la força. Per tant, no és un despreniment de part del territori de la nació ocupant perquè és una possessió que no forma part de la metròpoli”.

DSC08701 Iacs

  Coincidim amb un constant pas dels iacs carregats amb bombones de gas. Amb tota seguretat provenen dels lodges d'altura i carreguen, ara, les bombones buides després que abans han carregat amunt les plenes. Els iacs són un bon suport pel transport a la vall del Khumbu. Per concloure els comentaris sobre l’autodeterminació, només potser caldria aclarir que l’articulista oblida (o ignora) que en el cas de Catalunya també va ser, a principis del segle XVIII, ocupat militarment pels exèrcits castellà i francès i que després es van liquidar (il·legalment) les Constitucions, Corts i Institucions existents, que no hem d’oblidar mai que provenien del segles XIII i XIV, potser les més antigues d’Europa i quan Espanya encara no existia.

DSC08703 Combustible     La presència de pocs boscos, va portar a les autoritats a prohibir la tala d’arbres per producció de combustible. Per tant el combustible a les cases i als lodges, al menys per calefacció i per cuinar, són aquests “pastissos” que deixen assecar i que provenen de les deposicions dels iacs.

DSC08705 Apropem a Syomare   Estem a prop de Syomare, on ja passarem dels 4000 metres d’altitud. Fa estona que anem pujant de manera sostinguda, però no abrupta.

DSC08707 Dinar   Aturada per dinar. Fem “dal bhat” per tots, per reduir el temps d'espera. Encara ens queda un tram per arribar a Dingboche. El Dal bhat és un àpat tradicional del subcontinent indi, popular a moltes zones del Nepal, Índia, Pakistan, Bangla Desh. Consisteix en arròs al vapor i un guisat de llenties cuites o altres llegums anomenat dal. És un aliment bàsic en aquests països. Bhat o chawal significa "arròs cuit" en diverses llengües indoàries.

DSC08710 Pont cruilla Pheriche Pass 4270    Cal baixar al riu per passar el pont que fa de cruïlla entre la ruta que pujarem i la que marxa a l'esquerra en direcció a Pheriche. Però és una baixada que afegeix poc desnivell a la ruta. Ara ens endinsem a la vall del Imja Khola, que va en direcció llevant en direcció a l’Island Peak (6183m) i també fins al coll Amphulapcha La (5845m) que potser sigui el pas de muntanya més alt de la regió.

DSC08712 Amunt i amunt       Si ens pensàvem que ja estaven a prop, no era veritat. Amunt i amunt, en direcció a la frontera amb el Tibet, però no està al nostre objectiu arribar-hi.

DSC08713 Arribant Dingboche   Finalment arribem al poble, amb molts lodges, de Dinagboche. Estem a 4410 metres d'altitud. Ha estat una etapa no massa llarga. El tram final amb escales i pedregosa una mica pesada, però en conjunt una bona ruta.  

He acabat el dia amb ‘c.o.s.’ de 82%.

Hem sortit de 3860 metres.

Arribem a dormir a 4410 metres.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpset06tengbochedingboche-118842046

Aquí, la crònica posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1208-et07-ebc-trek-dingboche-nangkar-dingboche