(Himalaia) Ruta 1467 el 19/10/2022; 10 km; +870 -420. Ruta dins del Trekking al Camp Base de l’Everest. Participants: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Rafa V, Hanny, Elisa, Jordi G i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal. Dificultat: moderat. (Segueixo ajustant els desnivells del gps).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1916 va ser construït el monestir de Tengboche.
Després de les dues jornades d’aclimatació sortim de Namche. Avui hem d’arribar a 3860 metres. Per cert, vull recordar que els desnivells que indico a dalt estan ajustats. He comparat el resultat al track amb altres rutes publicades, trobo que les lectures són molt disperses, el que significa errors en les lectures dels satèl·lits, varietats de marques de gps o condicions atmosfèriques. Jo n’he comparat varies, he analitzat el desnivell net i l’efecte acumulatiu i al final he optat per posar uns desnivells que em semblen més raonables, d’acord amb l’anàlisi fet.
Pugem un desnivell de 100 metres sortint de Namche i després la pista es planera. El desnivell fort de la ruta vindrà al final.
Tres quilòmetres després, en un revolt hi ha una estupa que és l'objectiu de la majoria de fotògrafs, ja que te unes vistes espectaculars del Lhotse i de l’Everest. En aquesta foto un núvol acompanya el cim del Lhotse i l'Everest queda a la seva esquerra. Dos gegants de l'Himàlaia a la nostra vista. És emocionant.
A la banda dreta de la vall i més a prop nostre, es veu l'Ama Dablam (6812m), una de les muntanyes més boniques de la regió del Khumbu. A partir d’ara el tindrem present fins quasi l’últim moment. Ama Dablam significa el “Collar de la mare i de la perla”. En diuen el Cerví de l'Himàlaia, encara que l'Ama Dablam treu més de dos mil metres d'avantatge al seu parent europeu. La primera ascensió a l'Ama Dablam va ser el 1961 per Mike Gill, Barry Bishop, Mike Ward i Wally Romanes.
La pista va pujant i baixant de forma successiva, sempre apuntant al nord, de manera insistent.
Caminem per trams de bosc. Pel camí ens passen els portadors de grans embalums. Els xerpes porten segles vivint a les altures, pel que han desenvolupat una tolerància genètica a l'altitud, el que explica que seva presència sigui habitual en les ascensions a l'Himàlaia. Per cert, afegim que el terme “xerpa” significa “home de l‘est” i fa referència al seu origen de l’altiplà tibetà.
I també per trams d'escales. La meva impressió és que amb la pandèmia dels anys 2020 i 2021 han aprofitat el temps per fer escales i més escales. I això les cames ho noten per l’esforç muscular constant. Potser cal saber que l’any 1814 (100 anys abans de la construcció del monestir de Tengboche) es va produir la guerra anglo-nepalesa, també coneguda com la guerra Gorkha. Amb plans d'expansió ambiciosos per al nord muntanyós, van combatre l'exèrcit Gorkhali del Regne del Nepal i les forces britàniques de la Companyia de les Índies Orientals (l'Índia actual). La guerra va acabar amb la signatura del Tractat de Sugauli l' any 1816, en que els nepalesos van cedir alguns territoris que controlaven.
Anàvem caminant tota l’estona pel vessant occidental de la vall del riu. El camí va baixant amb constància fins arribar al pont Phunghi Thanga a partir del qual seguirem pel vessant de llevant de la vall. Per perspectiva historia, afegim que aquell 1816 Argentina va aconseguir independitzar-se de la Corona espanyola; França estava en període de restauració borbònica (entre la caiguda de Napoleó i la Revolució de juliol de 1830); i Milans del Bosch, amb el general Lacy, van donar un cop d'Estat a Catalunya el 4 d'abril del 1817, per la qual cosa Lacy va ser executat. Milans va aconseguir escapar i va poder tornar a Espanya a la mort del rei Ferran el 1833.
Amb zoom el cim baix de la Dama, vista de més a prop. Sembla més aviat un promontori rocós i cantellut amb blocs de neu que semblen propers a despenjar-se en el moment menys esperat. Ja fa estona que pugem, des del pont, a 3300 metres, hem d’anar pujant fins als 3860 de Tengboche.
Finalment una pujada i a dalt arribem a la zona del monestir de Tengboche, el principal temple budista de la regió de l'Everest, el més gran de la zona i el de més altura del món, a 3867 metres sobre el nivell del mar. El monestir de Tengboche va ser construït l'any 1916 pel Lama Gulu. Moltes de les relíquies i escriptures van ser destruïdes o es van perdre durant un sisme posterior; van aconseguir reconstruir-lo, però el 1989 un incendi va afectar l'edifici, que va ser reconstruït una vegada més. Aquest és el que ara veiem.
Vista del monestir de Tengboche. Cada octubre, el monestir de Tengboche acull la gran festa de Mani Rimdu, que és la culminació de celebracions budistes amb una reunió religiosa, cançons, balls rituals i representacions de diferents llegendes. Nosaltres aquest any hi arribem quan les festes ja es van fer fa dues setmanes.
Ens hi fem una fotografia (millor dit, unes quantes) i anem directes al Lodge Tashi Delek. “Tashi Delek” és el terme tibetà (o xerpa) per saludar o acomiadar-se; el seu significat és directament “bona sort”. En aquest Lodge ja hi he estat els dos anys que vaig passar per aquesta ruta. Actualment se’l veu molt més arreglat, restaurant i ampliat. Això sí, segueix tan fred com sempre.
M’he entretingut una estona per fer un breu esquema o dibuix senzill del monestir que ara tenim al davant. Els visitants sempre són benvinguts a participar a les activitats. L'edifici principal té l'obligatori Dokhang, és a dir, la sala d'oració, on es deïfica una gran estàtua de Buda, que s'estén al llarg dels dos pisos del temple. El Buda està flanquejat per Manjushri, la deïtat de la saviesa, i per Maitreya, el futur Buda.
Des de la plana que ocupa el monestir, amb els parell de lodges que hi ha, tenim una bona vista de la serra de l’Everest, però que ara s’ha anar enterbolint i no s’aprecia gaire bé. Però jo sé que hi ha l’Everest, el Nuptse i el Lhotse i per tant, tot i amb núvols, “els veig!”
Milllor, doncs, avançar una foto de l’endemà, que servirà per fer-nos la il·lusió que avui el veiem millor.
Abans de les deu ja anem a dormir perquè demà serà un dia llarg. Actualment als lodges sovint hi ha mantes i edredons, així que aprofitem per utilitzar-los per damunt dels propis sacs de dormir, així assegurem una millor temperatura; s’ha ennuvolat una mica i la temperatura és de -1º. Estem ja molt amunt.
Al vespre tinc una ‘c.o.s.’ de 89% i pulsacions de 70. Em mantinc estable i prou bé.
Hem sortit de 3440 metres.
A dormir a 3860 metres.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpset05namchetengboche-118842024
Aquí, la crònica posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1207-et06-ebc-trek-tengboche-a-dingboche