1659, Costa Rica, rio Tortuguero, Monte Tortuguero

(Costa Rica) Ruta 1659 el 5/04/2025; 6 km; +109 -109; 2 hores.    Caminada per Parc Natural:  

Participants: 16 membres del grup Bonviure, guiat per Emilio Solana.    Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil. 

FA ANYS:  L’any 1502 Colom va descobrir Costa Rica.

    Ens hem desplaçat en llanxa per començar a caminar una mica al nord del punt on tenim el Lodge. D’aquí pujarem a un mirador i tornarem.

    Aviat trobem una escala. Amunt, amunt, per anar al mirador, sempre envoltats d’aquesta natura verda exuberant.

    Centre Amèrica forma el conjunt de països que uneixen, com un apèndix, els grans subcontinents d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud. Està envoltada per l'oceà Pacífic (a ponent) i l'oceà Atlàntic (a llevant). Políticament es divideix en set països independents: Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. La població total d'Amèrica Central és d’uns 43 milions d’habitants, dels quals 5 milions corresponen a Costa Rica.

    Els arbres grans són una constant i aquest és el més curiós ja que a la seva part baixa mostra diverses cames que el subjecten. És conegut com “arbre caminant”.

   Faig aquesta foto perquè em fa l’efecte que el bosc se’ns menja. Un estudi del 2021 de l’ONU concreta que El 2017, Amèrica del Sud va representar el 22% de la quantitat de desforestació mundial, Amèrica Central, l'1,5% i el Carib el 0,6%. Brasil va perdre la superfície més gran, gairebé 60 milions d’hectàrees, entre el 2001 i el 2017, seguit d'Argentina (6,4 milions d'hectàrees) i Paraguai (5,6 milions d'hectàrees). Centreamèrica va perdre al voltant del 12,5% de la seva cobertura forestal total entre 2001 i 2017, principalment a Guatemala (1,4 milions d'hectàrees), Nicaragua (1,4 milions d'hectàrees) i Hondures (1 milió d'hectàrees). 

    Per cert, el nom de Costa Rica va ser donat per Cristòfor Colom el 1502 quan va descobrir el país en el seu quart viatge. Encara que el nom original va ser Veragua, després va canviar a Costa Rica ja que va pensar que trobaria moltes riqueses al país i que a més era una “costa rica” en or. Es va equivocar ja que el país no té minerals. Potser això va permetre que no fos tan plenament explotat com va passar en països com Mèxic o Perú per Hernan Cortés i Pizarro. Yuval Harari, a ‘Sapiens’, explica que “... els colonitzadors, cobdiciosos i sense escrúpols, els van governar amb mà de ferro i els van esclavitzar....”

    Es tracta d'un palmell conegut amb el nom científic de “Socratea exorrhiza”: aquesta espècie vegetal és capaç de desplegar grans arrels sobre la superfície en forma de troncs inferiors, una característica que atorga una il·lusió de moviment o desplaçament. Es pot dir doncs que l'arbre “camina”, com havien dit Bodley i Benson?

    Encara que alguns científics havien avalat un treball inicial dels botànics Bodley i Benson, altres han trobat una explicació més racional. El 2005, l'ecòleg tropical i expert en palmells Gerardo Ávalos va publicar un estudi en què conclou que Socratea exorrhitza en realitat no s'allunya del seu lloc de germinació. En altres paraules, no “camina” ni es trasllada. És a dir les arrels de “Socratea exorrhiza” permeten a l'espècie incrementar més fàcilment la seva altura i estabilitat, sense necessitat de desenvolupar un tronc més gruixut.

    Arribem al mirador des del qual es poden veure les aigües del Carib, a l’Atlàntic. Recordem que l'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra i està entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est. L'Atlàntic cobreix aproximadament el 20% de la superfície terrestre i només l'oceà Pacífic el supera en mida. Amb els seus mars adjacents, ocupa una àrea de 106.450.000 km².

     La profunditat mitjana de l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 3.332 metres; sense aquests és de 3.926 m. La profunditat més gran, 8.605 m, és a la fossa de Puerto Rico, una fondària força destacada.

El nom Atlàntic provindria del tità Atles que posseïa, segons els antics grecs, les columnes que aguantaven el cel, de les quals formaven part les famoses columnes d'Hèrcules (actualment, l'estret de Gibraltar). Per tant, pels antics, aquest terme designava principalment el mar que es trobava més enllà de l'estret, per oposició al mar Mediterrani.

    Pel cel volen uns voltors, que aquests (els que volen) sí que els veig, tot i que estan molt lluny i molt amunt. Els voltors són aus de rapinya carronyaires i per tant s'alimenten només d'animals morts. Es troben a tots els continents excepte Oceania i l'Antàrtida, i n'hi ha 23 espècies existents. Alguns poden arribar a tenir una envergadura de 2,9 metres; certament un gegant del cel, només superat pel còndor americà.  

    La selva tropical, equatorial o bosc plujós tropical o tropical humit és propi de les zones tropicals o equatorials on no existeix una veritable estació seca, ja que es presenten pluges tot o gairebé tot l'any. No hi ha fronts, la calor origina tempestes convectives cada vespre i hi ha un ambient sempre saturat d'humitat.

     Una libèl·lula, o espiadimonis, és un “èsnid”, una família d'odonats anisòpters. Tenen l'abdomen llarg i prim, amb colors lluents i virolats. També presenten quatre ales llargues i estretes, diferents entre si, alhora que tenen uns ulls compostos molt grossos. Volen prop de l'aigua i les larves són aquàtiques. Se’n coneixen fòssils des del paleozoic, època en la que arribaven a tenir 70 cm i són els insectes amb els ulls més grossos.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1659-costa-rica-rio-tortuguero-monte-tortuguero-209856094