1658, Costa Rica, Muelle la Pavona, Rio Suerte, Lagunas del Tortuguero

(Costa Rica) Ruta 1658 el 5/04/2025; 23,3 km; +5 -5; 2,5 hores.  Ruta de navegació en llanxa per: muelle la Pavona, Rio de la Suerte, Lagunas del Tortuguero.  Participants: Grup 16 membres, organitzat per Bonviure, amb el guia Emilio Solana.    Tipus de sortida: travessa en llanxa;  Dificultat: fàcil.  

FA ANYS:  El poble Tortuguero va ser fundat als anys 30 del segle passat. 

    Primera crònica del viatge a Costa Rica. Avui hem començat a La Pavona, per seguir en llanxa pel riu de La Suerte fins a Tortuguero.

    En ruta, en bus, cap a la costa est (el Carib) ens aturem a fer un tast de fruites. Venim de La Fortuna i Guapiles i anem a La Pavona on començarà la ruta en llanxa.

    El grup, de setze persones, abans de començar la primera de totes les rutes que farem. Estem a la província de Limón, marcada per una gran diversitat cultural: amb una població predominantment d'ètnia afrodescendent i amb importants trets de la cultura indígena costa-riquenya i l'afrocaribenya dels blancs i xinesos, cada grup aporta a la zona el seu estil propi. És una de les zones on convergeixen més cultures al país, tot i que per les activitats que farem no en serem gaire conscients.

    Prop del punt d’aturada, dalt d’un arbre veiem un primer mico peresós. Els peresosos (“Folivora”) constitueixen un subordre d'animals mamífers placentaris d'espècies herbívores adaptades de tal manera a la locomoció arborícola que han perdut la capacitat de desplaçar-se per terra. Són animals neotropicals. Al llarg d’aquest viatge en veurem varis i destaquen per les seves llargues urpes de tres dits. Uns altres de l’espècie compten amb només dos dits: el (“Choloepus didactylus”).

   Costa Rica és un país que està organitzat en set províncies: San José, Alajuela, Cartago, Heredia, Guanacaste, Puntarenas i Limón. I aquestes comptem amb 81cantons, que equival a ajuntaments. Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic. La capital, on vam aterrar amb l’avió, és San José, amb poc més de 300.000 habitants.

    Pugem dins d’una llanxa que de manera suau ens portarà a fer la ruta d’avui, per un canal fins a Tortuguero, que forma part de la província de Limón. El nom de la província prové del fet que hi havia una petita plantació de llimoners davant de la casa d'un tractant de carei, hule i esbarzers que s'havia establert prop de Moín al voltant de l'any de 1840.

    Naveguem pel riu La Suerte, d’aigües terroses. Als nostres voltants les voreres presenten una densitat arbòria considerable.

    És una navegació tranquil·la que permet gaudir del moment, mirant a dreta i esquerra a veure si poden observar algun ocell.

    Puc veure el que em sembla un martinet blanc (“Egretta garzetta”), un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous. En el meu hàbit lingüístic és conegut també com a garseta blanca al País Valencià, garsa blanca o auró blanc a les Balears i aïró a l'Alguer. En castellà es diu garzeta o garza blanca.

    Aquest riu flueix a través del dens bosc tropical baix del Carib i les plantacions agrícoles. S'uneix amb el riu Tortuguero (que aviat veurem) el qual va a través dels canals del parc nacional Tortuguero per tal de desembocar al mar Carib.

    Finalment arribem i entrem al riu Tortuguero, d’aigües més blaves. Estem al Refugio Nacional de Vida Silvestre Barra del Colorado (RNVSBC) cobreix un territori de 81 mil hectàrees terrestres, compost per àrees costaneres, llacunes, rius, pantans herbacis, boscos inundats, i boscos de petits turons que no superen els 219 metres sobre el nivell del mar.

    No és fàcil veure les aus quan estan per entre els arbres on hi queden ocultes. El nostre guia, expert i hàbil ocellaire els reconeix pel cant i li resulta més fàcil detectar-los. Però jo quan miro ja han marxat. El que m’impacta molt és l’espessa muralla verda al costat del riu.

    Un passeig magnífic, mirant a dreta i esquerra. És molt relaxant.

    Un cocodril difícil de veure, però amb el zoom mi podré apropar més, encara que les fotos no sempre queden bé. Els cocodrils formen la família dels ‘crocodilians’, que inclou 14 espècies de grans sauròpsids carnívors semiaquàtics.

    Una vista amb el zoom. El cocodril sempre és un animal que crida l’atenció. Té una presència potent i no es pot oblidar la força i potència que pot exercitar amb la boca de dents contundents.

     Hem anat baixant i ja es veuen cases als voltants. Poques, però totes amb el seu petit embarcador, ja que els desplaçaments es fan per l’única carretera disponible: el riu i els canals.

    L’amplada es va reduint, potser perquè ara la fondària és menor i des dels voltants s’estenen prats verds damunt de l’aigua que a mi em recorden (no sé si és el cas) les torberes que al Pirineu acaben colonitzant petits llacs. Aquí, on arribem, s’identifiquen onze hàbitats, així com 2000 espècies de plantes i 400 espècies d'arbres. És un paradís natural.

    Ja comencem a veure la filera de cases que conformen el poble de Tortuguero. El petit poble, al qual només s'hi pot arribar amb vaixell o avió, es manté gairebé íntegrament per l'ecoturisme. La població es calcula al voltant de 1200 habitants.

    El poble Tortuguero va ser fundat als anys 30 del segle passat per una família colombiana de Sant Andres. Van venir a Tortuguero per viure de l'exportació del coco i de les tortugues marines. Als anys 40 arribaven empreses americanes de fusta per explotar el bosc. Com que hi havia feina, va començar la primera immigració a Tortuguero, principalment de Nicaragua. La platja de Tortuguero és el lloc més important per a la posta de la tortuga verda (“Chelonia mydas”) a tot l'oest.

    Nosaltres seguirem avall per anar a l’hotel on aquesta nit ens hostatjarem: el Laguna Lodge; un indret interessant amb una recepció que conté elements de trencadís i altres formes d’estil gaudinià. Fa calor i humitat. Ara ens situarem a les habitacions (bungalows) per, després de dinar al bufet, tornar a pujar a la barca i caminar una mica pel parc natural.

    Aquest Lodge està al mig de la natura. Tortuguero és una de les zones més plujoses del país, amb entre 5.000 i 6.000 mm cada any. Es poden distingir dos tipus de pluja: els xàfecs locals de curta durada que són els més freqüents, i els característics temporals del Carib que es prolonguen fins a 15 dies.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-llanxa-motora/1658-costa-rica-muelle-la-pavona-rio-de-la-suerte-lagunas-del-tortuguero-209779585