(Canadian Rockies) Ruta el 5/10/2015; 12 km; +900 -900; 5 hores. Excursió organitzada per amb el següent itinerari: Morraine Lake, Làrix valley, Minnestimma Lake, Sentinel Pass. Participants: Anna, Esther, Josep i Miquel; guies: Ed i Hugo. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil (el desnivell està molt ben traçat).
 |
 |
FA ANYS: Quan el 1871 comença la línia fèrria Trans Canadà, a Espanya es celebraven les primeres eleccions generals del regnat d’Amadeo I.
Avui tornem a començar des del davant de Morraine Lake, en un dia sense boira. El llac Morraine forma part del Lake Louise Parc National de Banff i és un dels quatre que connecta el parc al cor de les muntanyes rocalloses canadenques. Sobre el llac Morraine, a llevant, hi ha uns turons verticals coneguts com Torre de Babel (2310m). Sembla que va ser Walter Wilcox que va posar aquest nom a aquestes roques verticals ja que li recordaven el relat bíblic que parla de la torre que pujava cap el cel. Es tracta d’un roca de quarsita molt espectacular per la seva verticalitat i molt utilitzada pels escaladors. Wilcox va ser un dels primers exploradors de les Canadian Rockies, especialment centrat a la regió del llac Louise. Entre les primeres ascensions compta amb les del Mount Temple, el Mount Aberdeen i el Mount Niblock.
Un dels rètols, en el que em fixo avui explica i mostra el procés de compressió i plegament dels estrats rocosos que van formar les serres que es poden veure cap el sud. Les grans pressions provinents de les plaques de l’oest van plegar el vell fons marí que es va aixecar i es van formar les Rockies que, amb el transcurs del temps i l’erosió, han deixat el paisatge actual.
Comencem a caminar pel Larch Valley Trail, amb les vistes sobre la serra del fons, al sud, on destaquen el Mt Bowlen, el Mt Tuzo i el Mt Allen. Recordem que estem a la província d’Alberta, en frontera amb la Columbia Britànica. Respecte del cim Bowlen (3072m) rep el nom de John Bowlen, que havia estat director honorari dels Blackfoot. El nom original de la muntanya era Yamnee que, en llengua stoney, significa Tres. Aquest cim i els altres de la serra formen el que es coneix com la Vall dels Deu Pics.
Una perdiu (perdix perdix) rabassuda es passeja mirant-nos de reüll, però no fuig. Senzillament ens observa i es mou a poc a poc. Al Canadà també hi la perdiu blanca i la roja. Com aquesta haurem vist un parell més durant aquest viatge a Canadà.
El camí va pujant en llargues llaçades que suavitzen el desnivell. Dèiem que l’any 1871, el primer ministre John A. Mac-Donald va prometre construir una línia de ferrocarril per unir la British Columbia amb la resta del país, a l’est. La condició era la unió de la nova província amb la nova confederació. No va ser fins el 1873 que la línia va arribar a Calgary, passant per Lake Louise, que aleshores era coneguda com a Laggan. Aquella línia va ser un dels projectes més costosos d’enginyeria al Canadà fins aquell moment.
Entre els avets podem veure les parets nord del Mt Bowlen i el més petit Tonsa Peak, entre els quals es despenja una canal gelada molt evident. També dèiem que es van celebrar eleccions a Espanya. Es basaven en la constitució aprovada el 1869 i van ser elegits 391 diputats, a més dels 11 de la “província” de Puerto Rico i dels 18 de la de Cuba. ¿Puerto Rico i Cuba províncies? Doncs sí. Però va durar fins el dia 11 d’abril de 1899, data en que es va signar el Tractat de Paris, pel qual Espanya va cedir als EEUU les províncies de Puerto Rico i de Cuba.
Fem una curta aturada i aviat ens ve a visitar un chipmunk, un esquirol a ratlles que no només no té por sinó que s’apropa fins a tocar la ma per tal de menjar les llavors que li oferim. Per cert, avui Puerto Rico és un Estat Lliure Associat no incorporat als EEUU.
Arribem a un pla des d’on les vistes s’obren totalment. Els cims són Mount Allen, Mount Tuzo, Deltaform i el Neptuak, just al darrera meu a la foto. El Deltaform és un cim de 3424 metres i que originalment tenia el nom de Saknowa, però Walter Wilcox el va canviar per l’actual pel fet que considerava que tenia la forma d’una delta grega. El primer ascens registrat és del 1903 i va ser conquerit per A, Eggers i H. Parker, que estaven guiats per Christian i Hans Haufmann. Per la seva banda el Neptuak (3241m) va ser anomenat així per Allen en 1894 i el nom significa Nou (de novè) en llengua stoney. Allen va escalar el Matterhorn i altres cims dels Alps abans d’anar cap a les Rockies canadenques, on va explorar els voltants de Lake Louise.
Anem pujant poc a poc per la plana que puja cap a la vista del Sentinel Pass, molt evident al davant nostre. Vaig recordant que Samuel Allen va investigar el territori en companyia de Wilcox. L’any 1894, Allen havia decidit nomenar els pics de la vall dels Deu Cims d’est a oest utilitzant els números de l’idioma stoney: Heejee, Nom, Yamnee, Tonsa, Sapta, Shappee, Sagowa,Saknowa, Neptuak i Wenchemna. Es veu que va aprendre els números del grup d’indis stoney que havien estat contractats per tenir cura dels cavalls utilitzats pels expedicionaris.
Si ens girem tenim una vista fantàstica de la serralada i als peus els colors de tardor del bosc de làrix. El làrix és un gènere de la família de les pinàcies i són molt importants per la gran quantitat d’oxigen que produeixen. El fet de ser arbres caducifolis, els fa ser especialment interessants pel cromatisme que presenten en arribar la tardor.
Per sobre del Llac Minesimma hi ha el coll, que separa el Pinnacle Peak, a l’esquerra, del Mount Temple, a la dreta.
Quan arribem al Sentinel Pass, la vista s’obra a una altra gran vall. Els cims que ens observen són el Hungabee, Ringrose Peak, Glacier Peak, Mount Lefroy i The Mitre. El Mount Lefroy és un cim de 3423 metres que va ser ascendit per primer cop l’any 1897 per H B Dixon i vuit expedicionaris més. El vertical vessant occidental del Lefroy va ser l’escenari del primer accident mortal a Amèrica del Nord. El mes d’agost de 1896, Philip S Abbot, amb molta experiència en escalada, va intentar el cim del Lefroy junt amb els seus companys Fay, Little i Thompson, però la mala fortuna va voler que es despengés amb resultat fatal.
Del Mount Temple es pot afegir que es tracta del cim més alt de la regió del llac Louise. És especialment conegut ja que domina el paisatge occidental al llarg de tota l’autopista Trans Canadà entre Lake Louise i Castle Junction. El nom li va ser posat per George M. Dawson en honor a sir Richard Temple, que havia estat administrador a l’Índia Britànica i que va fer un viatge a Canadà i va visitar el llac Louise, quedant admirat d’aquesta gran muntanya. Dawson va ser un reconegut científic que va ser encarregat pel govern del Canadà per traçar mapes de les Rockies. La seva feina es va materialitzar en un mapa publicat el 1886 que cobreix les Rockies des de la frontera amb els Estats Units al Kicking Horse Pass.
El Pinnacle Peak està al nostre costat, de roca trencada i poderós, però potser no tant com el Mount Temple, que s’enfila a la nostra dreta. Té 3544 metres i en els seus registres figura que el juliol de 1955 hi van morir set americans, com a conseqüència d’una allau i també d’una certa imprudència ja que de tot el grup, de deu homes, només un duia un piolet de gel i tampoc no van pujar amb els seus dos líders d’expedició, en una jornada que era molt insegura per l’estat de la neu.
Anem baixant i tornem a passar pel costat de llec Minestimma.
La vista, de baixada, del Fay Glacier, ens ofereix un bon espectacle. Està a la cara nord de dos cims: el Mount Fay (3235m) i el Munt Little (3139m). A l’esquerra es veu el Mt Bowlen i a la dreta flanqueja la glacera el Mt Babel.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11081898