(Sao Antao) Ruta el 10 d’abril de 2017; 11 km; +450 -450; 4,5 hores.   Excursió organitzada per Bonviure amb el següent itinerari: Tarrafal, Monte Trigo i tornada en barca.   Participants: Grup de 18 membres.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa926 mperfil926 

FA ANYS: Mentre el 1847 es va produir una gran erupció del Fogo, a l’altra costat de l’Atlàntic es forjaven les bases per aconseguir que els cubans s’aixequessin contra el govern colonial espanyol.

P1090533 Inici a hotel Tarrafal  Per a l’excursió d’avui sortim de Tarrafal, una població que durant molts anys només disposava d’un camí de terra que hi arribava. L’entorn està format per un terreny àrid producte d’una de les grans erupcions més joves de fa uns 200.000 anys. L’hotel, molt senzill, estava prou bé, tot i que el poblet és molt senzill i la gent viu bàsicament dels cultius que tenen i de la pesca.

P1090529 Segona de l entron 

Ahir ens va costar molt arribar. La pista era pedregosa i nomes practicable per a cotxes 4x4. No hi ha un altre accés a Tarrafal, tret de la via marítima (però no hi ha port amb moll). Vam arribar de nit, seguint al darrera de tres vaques que corrien avall espantades , darrera de les quals vam seguir quasi una hora. Es a dir: anàvem a “tres vaques per hora”.

P1090535 Endavant entre conreus regats 

Aquest petit nucli poblacional rep el nom de “terra de tarrafes”. El tarrafe, o mangle vermell (“Rhizophora racemosa”), és una espècie vegetal que forma un petit arbre amb arrels aèries que s’endinsen en un terra entollat. Creix en zones tropicals i la seva escorça s’havia utilitzat com a remei per les cremades i la lepra. He de dir que em sorprèn aquest origen etimològic ja que en tota la ruta que avui fem no veurem cap individu vegetal d’aquesta espècie. Potser antigament n’hi havia i després aquelles plantes van ser eliminades per substituir-les per les que ara planten, però només és la meva hipòtesi.

P1090536 I algun arbre curis Papaya Trobem, això sí, arbres d’on s’obté el fruit de la papaia. He llegit que és una fruita molt interessant ja que a més de les vitamines B i C, diuen que elimina els estrògens del fetge i n’evita l’acumulació. També és un gran antioxidant que ajuda a neutralitzar els residus tòxics de l’organisme.

P1090538 Canya de sucre 

Tota l’horta aprofita petits canals d’aigua per regar o submergir les plantes. Aquí tenim al costat un hort de canya de sucre. Etimològicament “sucre” prové del l’àrab “sukkar”, que probablement deriva del terme iranià “sakar”. Els perses ja el feien servir el segle VII. El sucre és una font d’energia de ràpida assimilació i necessari per la musculatura i pel sistema nerviós. Però hi ha evidencia científica que correlaciona l’excés del consum de sucre amb l’obesitat. L’OMS ha trobat que reduint el consum de sucre es redueix el pes corporal.

P1090540 Un gall  Un gall, altiu i de plomatge magnífic, ens va mirant de reüll des dalt del seu pedestal.

P1090542 Tarrafal queda al darrera  El camí va flanquejant la costa sempre amb l’oceà a l’esquerra. És un camí el que ens porta al Monte Trigo (els locals en diuen “Trig”); magnífic, a tocar de penya-segats, torrents i platges fins arribar al bonic poblet de pescadors: Monte Trigo, la vila més occidental de l’illa.

P1090544 Pels anumals i els porcs 

El camí va seguint la costa, sempre amb el mar a la nostra esquerra. Encara estem prou a prop del poble. Podem veure aquestes curioses corts per animals, dins d’una de les quals hi he pogut veure un porc.

P1090547 Trams evident formaci volcnica  Mentre caminem podem observar i estudiar les roques i la formació geològica de les antigues colades provinents dels cons volcànics. Cal recordar que a les illes encara hi ha un volcà actiu: el Fogo. Des del segle XV ha presentat vint-i-vuit erupcions, la més rellevant va ser la del 1680, que va provocar l’emigració massiva de l’illa i va ser la que va aixecar el con volcànic fins a l’altura actual. Dos segles després, el 1847, va oferir una altra erupció seguida de terratrèmols, que va la única que va provocar víctimes. La última va ser el 2014 (al final hi he inserit un vídeo).

P1090549 Cam planeja  El camí planeja tota l’estona. És estret, ja que només és una via de pas per a gent que hi camina.

P1090550 Una aturada per beure  De tant en tant, fem una aturada per a agrupar la colla. Mirem l’oceà, a la ratlla de l’horitzó de ponent, on deu estar aquella Cuba llunyana, antiga colònia espanyola. L’any 1868, finalment, els independentistes cubans van proclamar la seva emancipació i va començar la primera guerra d’independència a Cuba, coneguda com a Guerra dels Deu Anys.

P1090551 En Quim i la costa 

Si seguíssim per mar cap a ponent, sempre seguint el mateix paral·lel, aniríem a topar, al Carib, amb les illes de Jamaica i Cuba. Després arribaríem al continent americà amb Guatemala i Hondures.

Seguint amb el que deia de Cuba, probablement el desig d’independència havia estat promogut i incitat pel govern espanyol en base a exigir forts impostos i el monopoli imposat de venda de productes, que van ofegar l’economia de l’illa, especialment de les classes mitjanes i dels propietaris rurals. Després de la primera guerra, amb les inevitables atrocitats i les posteriors actuacions del govern contra els vençuts, es va reforçar el convenciment que havien de tornar-ho a intentar. Així que quan la guerra es va acabar, els insurrectes de Carlos Manuel Céspedes, tot i derrotats, estaven encara més convençuts que s’havien de desfer del jou dels governs de Madrid.

P1090554 Torrenst amunt i avall  A la nostra dreta, cap a nord-est s’enfilen els vessants del Coroa, des d’on baixen alguns torrents fins al mar, com aquest que ara toca baixar i després tornar a pujar.

P1090556 Formacions de cordal 

Puc observar algunes formacions curioses, com aquesta de tipus “corda” o “cordal”. N’hi ha moltes fraccions; suposo que un cop formades i endurides, una compressió des de sota les va fraccionar. Recordo que aquest tipus de formació es pot admirar en una gran extensió, coneguda com Los Lajiales, a l’illa de El Hierro (Illes Canàries), al costat del poble de La Restinga, on precisament fa poc temps es va produir una erupció submarina que ara per ara està aturada.

P1090558 Torrents tempestuosos  Algun torrent mostra l’erosió que les aigües torrencials, en èpoques de fortes pluges, han provocat.

P1090561 Arribem a Monte Trigo  Així arribem al petit nucli habitat de Monte Trigo.

P1090563 Cementiri 

Abans d’entrar-hi, tenim aquest tranquil cementiri al costat. Veure el cementiri em recorda que fa quasi un any exacte, dos espanyols van morir en un atac contra una caserna militar a Cap Verd. En l’atac, que es va atribuir a problemes de narcotraficants, van morir també nou persones més.

P1090569 A punt de dinar 2  Una estona després estem a punt de dinar. Al davant podem gaudir d’una bonica vista sobre el mar i la platja que tenim a sota nostre.

P1090575 Esperant el transport  Dues hores després baixem a la platja, de fina sorra negra, per esperar l’arribada de dues barques de pescadors que ens tornaran al punt d’inici.

P1090587 En ruta de tornada  Ja estem en ruta i puc fer aquesta fotografia de la barca on hi viatgen les dones del grup.

P1090591 La costa i el cam per sobre 

Serà una bonica travessa. Podem veure els penya-segats que cauen a mar i el mur que calça el camí pel qual hem vingut.

Recordo, pensant encara amb Cuba, que l’any 1896, des del govern central a Espanya, Cánovas del Castillo va anomenar Valeriano Weyler com a capità general de Cuba amb l’ordre d’aixafar, a qualsevol preu, els insurrectes que s’havien tornat a aixecar sota el comandament de José Martí. Per cert, José Martí va néixer a l’Havana el 1853, fill de Marià Martí, valencià de Campanar, a l’Horta de València. Va ser un poeta i filòsof que es va radicalitzar quan van empresonar el seu mestre Mendive a causa d’un enfrontament entre els partidaris de la independència i els més recalcitrants adeptes a l’unionisme, que havien format un cos paramilitar conegut com Los Voluntarios.

P1090592 Desembarcant 

El desembarcament caldrà fer-lo saltant a l’aigua, com tota la vida ho ha fet la gent d’aquest poble allunyat dels nuclis urbans.

Les causes de Cuba són evidents: el govern central espanyol explota els recursos de Cuba, ja que per això és una colònia: per espoliar-la. No fan cas a les reclamacions d’un tracte més respectuós. Els cubans (recordem que eren espanyols o descendents d’espanyols) comencen a exigir separar-se. El govern posa la bota de ferro sobre el cap dels que es queixen. Els cubans s’aixequen en armes. La guerra dura anys i són derrotats (castigats, empresonats o morts). L’estat colonial lògicament aprofita la postguerra per seguir castigant la gent del país. Aquests es tornen a aixecar; el general Weyler crea camps de concentració on es calcula que van morir uns dos-cents mil camperols cubans. Finalment entra en la guerra Estats Units d’Amèrica en suport dels revolucionaris i el resultat ja el sabem: Espanya va perdre Cuba i Filipines.

P1090595 Baobab  El guia local, en Pipi, ens porta a veure un arbre molt gran que coneixen com baobab, encara que no té la forma panxuda d’alguna varietat d’aquesta espècie que em sembla recordar. Però ja pot ser que ho sigui, perquè que el baobab és un nom comú per referir-se al gènere “Adansonia”, amb vuit espècies diferents pròpies de Madagascar, Àfrica i Austràlia. El que sí que sembla clar és que aquest arbre va arribar aquí amb els esclaus africans.

Aquest món mineral volcànic, em porta a pensar en el Fogo, el volcà actiu d’una de les illes de l’arxipèlag. He trobat un vídeo de l’erupció volcà Fogo, el 2014, publicat a youtube per Willian Coronel i que està més avall.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17284400