(Sâo Antao) Ruta abril de 2017; 12 km; +720 -720; 5 hores. Aquesta excursió, amb les següent cinc, forma part del viatge a Cap Verd organitzat per Bonviure. Itinerari: Châ de Feijoay al Tope de Coroa. Participants: Grup de 18 membres, amb en Quim com a guia. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat.
 |
 |
FA ANYS: El 17 de gener de 1462 Diogo Afonso va navegar fins l’arxipèlag i va fondejar la nau a l’illa, sent considerat així el seu descobridor.
Aquest viatge a Cap Verd ens permet visitar l’arxipèlag estat, que pren forma de república i està situat a l’Atlàntic nord, enfrontat a la costa occidental africana, per sota de les illes Canàries. Compta amb una població de més de mig milió de persones que parlen el portuguès.
La primera excursió per l’illa de Sâo Antao està pensada per pujar al volcà Tope de Coroa. Ahir vam arribar en avió a l’illa de Sao Vicente i vam dormir a Mindelo. Mindelo és la capital musical i cultural de Cap Verd. Aquest matí ens viatjat en ferry fins a l’illa on ens estarem totes aquests dies.
Mentre ens hi apropem amb el cotxe, destaca la massa del con volcànic del Tope de Coroa. Aquell mateix any 1462, el rei de Portugal era Alfonso V de Avis, que havia nascut el 1438. El seu avi havia conquerit Ceuta el 1415 i ell va seguir les operacions africanes conquerint Tànger el 1460, encara que va deixar de seguir interessat en les expedicions de l’Atlàntic, que havia iniciat el seu oncle Enrique el Navegante.
Estem a l’illa de Barlovento de l’arxipèlag, a la segona illa en superfície (779 km2). Té forma arrodonida amb 43 per 24 quilòmetres. Com les altres és també d’origen volcànic i és la més allunyada d’Àfrica. Hem arribat a Châ de Feijoay (Châ significa “plana”), on algunes plantes escadusseres sobreviuen i produeixen fesols de varietats diferents.
El centre de l’illa és molt muntanyós i la divideix en dues parts: el nord oest i el sud est; durant molts anys els abruptes cims es van considerar inaccessibles. Des del primer moment tenim a la vista el nostre objectiu. Ens dirigim al cim més alt de l’illa, el Topo da Coroa, un volcà inactiu amb una altitud de 1979m. He llegit que, des de l’any 1999, s’observa una elevació continua de la temperatura de l’aigua del mar al davant de la Punta do Sol. Els experts creuen que s’està preparant una nova erupció.
Per on caminem és parc natural i s’hi pot observar un gran nombre de plantes angiospermes, és a dir les plantes que tenen flor i fruits i són de les més complexes del món vegetal. Aquí hi ha el 61% de les plantes endèmiques de Cap Verd, de les quals el 25% es troben al llistat d’espècies en perill d’extinció, fet que sembla estar vinculat a un pasturatge excessiu. Aviat ens endinsem en territori de graves i sorres.
L’erosió evidència potents avingudes d’aigua en èpoques de pluges potents. Des d’antic, els habitants han aprofitat els diferents graus de duresa dels estrats de les formacions geològiques per excavar-hi coves d’aixopluc o per tancar-hi el bestiar.
Com que hem començat tard, la xafogor ens fa sentir la pujada que tenim pel davant. No és una pujada dreta però la calor (una mica compensada pel vent i per aquest dia amb núvols prims) va frenant les passes. Com sempre, part del grup són més ràpids i altres anem més al darrera.
Per situar el moment històric del descobriment de les illes, cal comentar que a la resta de la península ibèrica hi havia varis regnes o nacions. A Catalunya el sobirà era Alfons el Magnànim, que també ho era d’Aragó, València, Mallorca, Sicília, Nàpols i Sardenya. Era el que es coneix com la Federació catalano aragonesa o Corona d’Aragó.
El vessant nord a nord-est és el que assenta els principals centres urbans: Ribeira Grande, Porto Novo i Ponta do Sol i és també la zona més verda. En canvi el sud és més sec i àrid. Nosaltres, ara, caminem per l’extrem més a nord-oest.
Com a complement del que deia abans, cal afegir que a Navarra el monarca era Juan I, que va heretar del seu germà Alfons V qui, durant 21 anys, havia estat sobirà de Catalunya, Aragó i Navarra. A Lleó i Castella, el rei era Enrique IV, conegut com l’Impotent.
El guia local, un jove a qui diuen Pipi, ha sortit esperitat des del primer moment, deixant tot el grup al darrera. Només l’han pogut seguir les llebres. Altres ens hem quedat endarrerits sense poder seguir el ritme del guia local que sembla que es pren això com una competició: “ a veure qui m’atrapa”. Afortunadament, el nostre guia, en Quim, hi parla i aconsegueix calmar la seva excitació compulsiva.
Val a dir que aquest matí hem arribat a l’illa de San Antao després d‘una hora de viatge en ferry des de Mindelo (a l’illa de San Vicente). El desplaçament en cotxe fins al punt d’inici de l’excursió ha estat de unes dues hores per pistes. Per tot plegat no hem pogut començar abans aquesta caminada.
Podem comprovar que el territori és compost fonamentalment de basalt. Es poden veure les calderes i es fa evident l’erosió que han sofert les valls. Les deu illes de l’arxipèlag són el resultat del vulcanisme i totes estan habitades, excepte Santa Luzia.
Arribem dalt del Topo de Coroa, on tot el grup es fa la fotografia. Estem al cim més alt de l’illa, a l’extrem més occidental. També és el segon cim més alt de l’arxipèlag, després del Pico do Fogo a l’illa del mateix nom, que té 2829m.
El cràter del Coroa, amb i de suaus vessants, s’ha anat aplanant amb l’aportació erosiva. Recorda una mica el volcà de Santa Margarita, a la Garrotxa (a Catalunya), encara que menys profund i ample.
De baixada els peus aixequen la sorra i les graves (que tècnicament cal identificar com cendres i lapil·li) que el vent fa voleiar. Aviat arribarem a baix, ja cansats potser, també, per l’acumulació del viatge.
Anem comentant amb algú del grup que sovint es confon el fet que un monarca ho sigui de dos nacions, amb el fet que les nacions estiguin “unides”. Per exemple, pel fet que Felipe III (1598 al 1621) fos el monarca espanyol que tenia els títols de sobirania de Castella, Lleó, Catalunya, Aragó i molts altres, no vol dir que totes aquelles nacions fossin un únic país. Per exemple, el fet que el monarca espanyol Carlos I nascut a Prisenhof (Gante) fos Carlos V d’Alemanya, no vol dir que la península Ibèrica fos una part d’Alemanya. En tots els casos, eren nacions diferents que compartien un sobirà.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17284246