(Noruega) Ruta el mes de juny de 2014; 9 km; +460 -460; 4 hores. Excursió organitzada per Tierras Polares amb el següent itinerari: Hollesli, Preikestolen. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: Quan el 876 Harald Harfagre va unificar el territori noruec, a la península Ibèrica hi havia Astúries que tenia com a sobirà Alfonso III, Navarra amb García Íñiguez i Catalunya amb Guifré el Pilòs. La resta era territori del regne de Còrdova. De fet, la que seria la poderosa Castella va esperar fins entrat el següent segle per disposar del comte Fernán González.
Comencem al centre d’informació que hi ha a Hollesli, al costat del llac Revsvatnet. Per arribar-s’hi s’hi va des del poble de Stavanger, capital del comtat de Rogaland, al sud-oest de Noruega. Es tracta del centre de la indústria petroliera del país, la qual cosa va propiciar un gran creixement cap els anys 70. Stavanger té un clima molt temperat ja que rep la part final de la corrent del Golf. La temperatura mitja anual és de 7ºC. Unes coses i altres fan que tingui una població d’uns 170.000 habitants i és per tant la tercera ciutat del país.
La ruta puja ràpid i veiem a sota nostra part dels edificis del Centre d’Informació amb els sostres coberts d’herba, seguint el que havia estat una tradició dels inuit. Sembla que originalment van emigrar des de Sibèria per la via de l’estret de Bering. Actualment els inuit són representen una minoria ètica a Alaska, encara que a Groenlàndia són majoria. A Canadà disposen d’un territori que poden considerar com la seva nació (Nunavut), de d’abril de 1999. En tot cas es tracta d’una cultura que té greus problemes de pobresa com a conseqüència de la pèrdua d’identitat provocada per la pressió de les cultures dominants com la danesa, la canadenca i la nord-americana.
Pel sender que seguim, ben marcat, evident i quasi únic, hi ha els senyals d’una T de color vermell. La visita del dia és a una de les formacions geològiques més interessants: el Preikestolen (conegut com El Púlpit), que s’aixeca vertical i fantàstic per sobre del fiord Lysefjord. La seva verticalitat és ben coneguda, amb els 604 metres per sobre de l’aigua del fiord. És una plataforma que antigament era coneguda com Hyvlatanna (“dent raspallada”).
La vegetació, que tot ho cobreix, deixa veure les potents roques del camí. Tenim un dia amb núvols, però agradable. Ens hem d’habituar a dormir amb claror, doncs a les finestres no acostuma a haver-hi persianes i només és fosc unes tres hores. Val afegir que el dia més llarg de l’any, a l ‘estiu, el sol surt a la una de la matinada i es manté dalt del cel fins a les 12 de la nit. Al hivern, en canvi, el dia més curt només ensenya la llum del sol des de les 9 del matí fins a les 4 de la tarda.
Anem seguint sempre una orientació cap a l’est i en algun moment per trams més drets, però sense cap dificultat especial. Recordo haver llegit que les tribus eren diverses, però l’any 876 Harald Harfagre va unificar el territori que avui podríem identificar, més o menys, com el noruec, després de la batalla naval de Hafrsfjord, molt a prop del que ara és Stavanger.
Stavanger va ser seu bisbal el 1128 quan el rei Sigurd es va voler divorciar de la seva dona Malmfrid, però el bisbe de Bergen no ho va acceptar. Llavors el rei va crear una nova diòcesi (Stavanger) on el nou bisbe, un anglès de nom Reinald, el va casar amb una jove que es deia Cecilia.
Una plataforma, o un petit altiplà de roca, ens diu que ens estem apropant al nostre destí. Caminar, observar i pensar; això és un trekking. En aigües noruegues es va descobrir petroli a finals dels anys seixanta i d’aquesta manera Noruega va passar de ser un país pobre a un país ric. Noruega no és membre de la UE, però sí que ho és de la EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç). Forma part de la EFTA juntament amb Suïssa, Liechtenstein i Islàndia. La EFTA manté un acord de lliure comerç amb la UE. Per això, si Escòcia, en el proper referèndum per la seva independència, quedés fora de la UE hi ha qui pensa que seria una bona solució formar part de la EFTA. De fet Noruega va convocar un referèndum per consultar la decisió del poble respecte de si volien la integració en la UE. El resultat va ser negatiu i és per això que Noruega no forma part de la UE.
Una passera de fusta ajuda a superar una fractura de la muntanya. Continuo pensant en el que vaig llegir fa un temps i que deia que el poder diu que ser un país gran és molt millor, però la realitat no ho demostra. Hi ha gent que pensa que probablement és millor pels que estan al poder, però que la realitat és que el poble (la gent normal, la que no disposa de connexions amb els poderosos) viuen millor als països petits (aquells on es pot controlar millor el que fan els politics): només cal observar els països petits d’Europa: Mònaco, Lichtenstein, San Marino, Andorra, Luxemburg, Suïssa...
D’acord amb la mitologia nòrdica, al principi el món només era un espai buit, sense res, fins que va sorgir Midgrad, que era el lloc on vivien els humans i al centre del tot hi havia un lloc anomenat Asgard, que era on estaven els déus. La mitologia es transmetia per tradició oral i no estava estructurada en base a un sistema religiós format per espais específics. Tampoc no disposava d’un “llibre sagrat”, ni havia estat revelada per uns déus a uns humans: era una col·lecció de creences bàsicament compartides pels diversos pobles que formaven els conjunts humans del país.
Aquella tradició oral es va consolidar a través de poemes formals en època vikinga i va començar a ser escrita a partir del cristianisme. En aquella mitologia el món era representat com un disc pla, un disc que estava subjecte dalt de les branques d’un gran arbre del món, el Yggdrasil, que a més tenia la capacitat per contenir fins a 9 móns diferents. Des de dalt del tot hi havia una àguila que els vigilava i per sobre d’aquesta un falcó, Veorfolnir, controlava els moviments de l’àguila. I ja tenim al davant la vista del Preikestolen. Vist des d’aquest punt impacta per la seva verticalitat. El Púlpit (que aquest és el significat de Preikestolen) s’aixeca sobre el fiord (el Lysefjord) a una altura de 604 metres per sobre de l’aigua. El Púlpit, com una àguila que controla les aigües del fiord.
Fa impressió veure la gent que s’apropa just a l’extrem de la roca... tot i que després també ho farem nosaltres! D’altra banda hi un esquirol, a la mitologia, de nom Ratatosk, que va d’un costat a l’altre pels arrels de l’arbre del món, portant noticies falses del drac (un drac dels arrels de nom Nidhogg) a l’àguila i així sembra la discòrdia entre ells. Com sempre, les coses que fan ho diuen els déus i els personatges mitològics, acostumem a representar fets de la vida dels humans.
El Lysefjord és un braç llarg d’orientació d’est a oest que arriba fins a Forsand on es comunica amb l’entramat complex de fiords que envolten Stavanger. Podem dir que en línia recta, cap a ponent, tenim exactament les illes Òrcades, a Escòcia.
El camí que permet accedir al turó superior per sobre de la plataforma del Preikestolen, obliga a fer servir una mica les mans, però és fàcil per a persones habituades a la muntanya.
La vista, des del turó superior, sobre la dent perfecta del Púlpit és magnífica. Aquí menjarem una mica, després baixarem per fer més fotografies i una hora més tard anirem tornant. Realment es tracta d’una excursió magnífica, molt reconfortant i amb panoràmiques espectaculars.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7120444