caenfrdees

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)    (Kerry) Ruta 1452 el 19/08/2022; 8 km; +250 -250; 4 hores.    Excursió organitzada a l’illa de Blasket.   Participants: Tot el grup del viatge amb la guia. Cris.   Tipus de sortida: quasi circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1452 cperfil1452 

FA ANYS: L’illa Gran de Blasket va quedar deshabitada el 1950.

DSC07812 Al embarcador        Avui ens hem desplaçat a Ceann Trá (o Ventry, en anglés). Estem al port de Ventry (Cuan Fiontra). Hem vingut en uns 15 minuts des d’An Daingean (Dingle). La badia de Dingle i la de Cean Trá, estàn separades per la petita península de Ballymore.

DSC07817 En ruta

 

 

 

 

 

      Amb un petit vaixell que ens espera tindrem un trajecte d’una hora fins a l’illa Blasket. Recordem que La badia (i el port) és un ancoratge adequat per a vaixells de vela i pesca. La història ens diu que el 4 d'octubre del 1939, un submarí alemany U-35 va entrar a la Badia de Ventry i va deixar vint-i-vuit mariners grecs del MV Diamantis que havia estat torpedinat per un submarí.

DSC07824 Illa Blasket   El vaixell navega per la badia, maniobra a ponent i es dirigeix directe a l’illa Blasket. A la dreta, damunt dels penya-segats, hi ha la silueta emboirada del Mount Eagle (Sliabh an Iolair) de 461 metres. Totes aquestes muntanyes de la península són arrodonides, el que informa que es tracta d’un territori geològic molt antic, ja que l’erosió les ha anat llimant...i reduint la seva altura original. Una curiositat històrica és que aquest cim va ser el primer tros de terra europeu vist per Charles Lindbergh després del seu viatge en avió el 1927 a través de l'oceà Atlàntic.

DSC07828 Desembarcant   El vaixell ha arribat fins a una boia fixa on hi ha una zodíac. Ara comença el desembarcament amb la zodíac, en grups de sis o set.

DSC07833 Port Blasket   El port és un racó protegit on hi ha una rampa per pujar a dalt.

DSC07835 Foques

 

 

 

 

 

 

 

      A la banda de mar obert, fora d’aquest petit port improvisat hi ha unes foques que treuen el cap. Al final de la ruta d’avui passarem a prop de la platja on hi ha la colònia sencera. Les foques es troben en pràcticament tots els oceans del món i al llarg de l'evolució han adquirit diferents adaptacions per a la vida marina. Per una banda, tenim las foques presents en el hemisferi nord que son, en general, més grans que les foques de l’hemisferi sud. De les 19 espècies que existeixen, dues d'elles son d'aigua dolça i la resta són marines, sent tres d'elles habitants de zones més càlides i no d'aigua gelada.

DSC07838 A punt de caminar   Hem pujat una mica amunt i ja ens posem a punt de caminar. L'illa irlandesa de Gran Blasket, o An Blascaod Mór en gaèlic, és la principal de les sis que formen les Illes Blasket.

DSC07840 Mapa del previst

 

 

 

 

 

 

     La Cris ens explica el que hi ha previst per avui i ens explica que els darrers habitants de les Blasket es van traslladar al continent a la dècada de 1950: l'aïllament i l'emigració havien fet insostenible el seu estil de vida. Actualment, les illes segueixen deshabitades. Aquesta illa va estar habitada a l'Edat del Ferro i a l'època paleocristiana segons diferents restes trobades a l'illa. Es calcula que com a màxim va arribar a tenir 160 habitants.

DSC07843 El poble abandonat   Seguim amunt, a les cases que es veuen; cases semiderruïdes, construïdes amb pedres de camp, sembla que s'agrupen per protegir-se del vent atlàntic. Algunes es construïen tan enganxades al vessant que les teulades estaven a l'alçada dels pedregosos camps verds.

DSC07842

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Encara més amunt, a la vora d'un penya-segat vertiginós, podríem tombar-nos sobre els tous prats i contemplar la platja White Strand. Els illencs solien ballar-hi les nits d'estiu. L'última vegada que Felicty Hayes-McCoy hi va ser el sol resplendia, la platja tenia un aspecte lluminós i l'oceà era un enlluernador llençol platejat. En dies com aquell sembla impossible pensar en els llargs mesos de vent huracanat i foscor. A l'hivern els illencs quedaven aïllats de terra ferma, a vegades durant setmanes. Sovint a la vora de la inanició, vivien més units que una família i compartien tot allò que tenien. Ara, la boira sembla haver marxat i veiem el cel blau.

DSC07858 Prats morats   Seguim pujant entre prats morats. Pensant en l’illa, sorprèn saber que aquesta petita, i no massa habitada, ha resultat molt prolífica per la literatura: una desena d'insignes escriptors irlandesos, que van adquirir fama internacional a mitjans del segle passat, hi van viure. Potser no es pot trobar un millor lloc per buscar la inspiració i evitar les distraccions.

DSC07851 Calluna vulgaris

 

 

 

 

 

 

 

 

 

            La flor és la brugarola (“Calluna vulgaris”), un arbust que es pot trobar a gran part d'Europa encara que a la zona mediterrània no és massa freqüent, però a Catalunya es pot trobar per sobre de 800 metres. L'origen del nom genèric ‘Calluna’ deriva de la paraula grega ‘kalluno’ que significa adornar, decorar o embellir. Es feia servir com a remei en alguns casos.

DSC07864 Illa del gegant que marxar   Tenim a la vista l’illa del Gegant, dita així per la seva silueta estirada. El capità del vaixell, en que hem vingut, es veu que ha explicat a la Cris que aquesta illa el dia que Irlanda del Nord quedi unida un altre cop amb l’actual República d’Irlanda, l’illa marxarà al sud fins arribar al davant de Catalunya. Té gràcia com a llegenda, però em fa l’efecte que es tracta d’una idea moderna i no pas una llegenda antiga. Potser una idea nova, per picar l’ullet als catalans. Però poc probable.

DSC07869 La cresta de l illa   Hem anat pujant per un camí evident que ha anat seguint la cresta del llom central que forma aquesta illa. Arribem fins al cim Slievedonagh (on ‘donagh’ significa gris en irlandès) i després tornem enrere per anar a baixar a la banda nord on hi ha una platja que concentra la colònia de foques.

DSC07872 Platja de foques   Finalment tenim a la vista la colònia de foques, que és molt nombrosa. Jo compto, per sobre, uns 240 exemplars.

DSC07874 Dinar amb vistes

 

 

 

 

 

 

 

 

        Amb el zoom faig aquesta foto. Crec que aquesta es tracta de l’espècie coneguda com foca grisa (“Halichoerus grypus”). És de mida mitjana on els mascles adults arriben a fer de 2,5 a 3,3 m de llarg i pesen més de 300 kg. Es distribueix especialment per Gran Bretanya i Irlanda i cria en diverses colònies al voltant de les costes. Aquesta foca menja una gran varietat de peixos que captura fins a 70 m de fondària o més, entre ells es troba el bacallà, també menja pops i llagostes. Penso, amb un somriure, que tenen el paladar molt fi!

DSC07875 Grup reptador

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Uns quants del grup han baixat a la platja i per no molestar-les gaire s’hi apropem una mica estirats per terra. Podem comprovar des d’on estem que les foques no fan gaire cas d’aquells que s’arrosseguen, potser els prenen per altres foques d’una espècie rara.

DSC07878 cabra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Hi ha cabres en diversos llocs de l’illa. Potser les que devien quedar amb els últims pobladors i que després es van reproduir. He pogut fer la foto d’aquest magnífic moltó.

DSC07847

 

 

 

 

 

 

 

      Encara queden vestigis de les tres cases més rellevants: la casa de Muiris Ó Súilleabháin ara està en ruïnes, però el segon habitatge de Peig Sayers ha estat restaurat, i va arribar a formar part de l'alberg que fins fa un temps funcionava a l'illa. La casa de Tomàs Ó Criomthain també va ser restaurada el 2018, i des de llavors es pot visitar de forma gratuïta. A la foto, dues de les tres. Llàstima que no vam veure la que es pot visitar.

DSC07880 Port i barca Ja estem a punt de marxar. He de dir que he trobat una noticia de l’any 2020 que explica que Eoin Boyle i Annie Birney, una parella de Dublín, van ser contractats pel comtat de Kerry (al qual pertany l'illa) com a encarregats de la mateixa, després de llegir un anunci que va atreure més de 23.000 sol·licituds de tot el món. A més, aquest mateix any es van rehabilitar altres cases de l'illa per al seu ús com a allotjament turístic.

mapa Ventry Blasket Aquest mapa ens mostra la badia de Ventry a la dreta i l’illa Blasket a l’esquerra. Però l’illa també estava comunicada per vaixell amb el port Dunguin a curta distància, quasi a l’est exacte a la punta de la península.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/kerry-e2-ventry-illa-blasket-slievedonagh-111797168

Vincle a la crònica següent:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/irlanda/1190-kerry-e3-muckross-torc-mountain-killarney-nat-park