(Valle de Tena) Ruta el 28/08/2019; 12.5 km; +650 -650; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Formigal, pàrquing Anayet, Ibon Anayet, Punta Anayet. Participants: Rosa Maria, Dolors del Carme, Joan B, Joan E i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil a moderada (per l’ascens).
FA ANYS: El proper mes de setembre farà nou anys que va morir José Antonio Labordeta, el conegut escriptor, cantautor i polític aragonès.
Després de Sallent de Gàllego, passada la desviació a Formigal i seguint la carretera cap a França hi ha l’aparcament de Corral de Mulas i Anayet. Com que la barrera està tancada deixem els cotxes a l’espai al costat mateix de la carretera. Aquí comença aquesta primera excursió.
Cal seguir la carretera que va a l’estació d’esquí d’Anayet. Són uns 2 quilòmetres, per on es puja un lleuger desnivell de 100 metres. El desnivell més fort d’aquesta caminada serà des de l’estació d’esquí fins als peus del pic Punta l’Anayet.
En mitja hora arribem al gran aparcament d’Anayet. Es fa pesat caminar per carretera i no s’acaba d’entendre que no facilitin l’accés amb els cotxes fins aquí a l’estiu.
Un pal amb indicadors ens indica la direcció que hem de seguir. Direcció que coincideix amb el GR-11, el famós transpirinenc que, amb 800 quilòmetres, val del Cap de Creus al Cantàbric. Estem a la Vall de Tena, que forma part de la comarca aragonesa de l’Alto Gàllego, riu que la travessa de nord a sud. És una de les valls més extenses i poblades del Pirineu aragonès.
Els senyals els anirem trobant de tant en tant. Passa pel meu costat un excursionista que venia de cara i que duu enrotllat un aïllant. Ens aturem un moment. És valencià i va començar a caminar al Cabo de Higuer, al Cantàbric. Per tant ja ha fet més de 210 quilòmetres. M’explica que aquesta nit ha passat una mica de fred, dins de la funda bivac i diu que pensa seguir fins al Cap de Creus. Doncs que tingui un bon viatge.
La pujada es forta i comencem a suar. Una aturada permet mirar enrere, a la vall que ara ja queda amagada. La primera muntanya, més fosca, que es veu ha de ser la Peña Foratata. Al darrera, una serra més grisa, ha de ser la serra de Piedrafita, apropant-se a la Reserva de la Biosfera de Ordesa Viñamala.
Seguim amunt, les nostres ombres van fent una camí paral·lel per les parets de roca d’aquest barranc de Culibillas.
El sender creua un parell de cops aquest riuet de Culibillas i segueix pujant. Potser hem fet ja uns 4,5 quilòmetres. Parlàvem de Labordeta, que va ser membre del CHA (Chunta Aragonesista) un partit polític nacionalista d’esquerres; ha estat considerat un dels personatges més decisius en intentar la recuperació de la consciència aragonesa. Defensava la cooficialitat de les llengües de l’Aragó i es referia a Espanya com una federació. En un debat al Parlamento, a Madrid, va esbotzar un “A la mierda!” als diputats del PP (partit de dretes) que se’n burlaven i no el deixaven parlar. Després es va disculpar, però molta gent i mitjans van considerar que els diputats de dretes es mereixien aquell exabrupte per actuar amb menyspreu i prepotència contra les minories.
La pujada torna a ser més dreta. Pas a pas, anem pujant per aquest tram que probablement és el que el mapa topogràfic indica com A Garganta. A la dreta, una agulla no gaire alta de roca abrupta duu per nom, precisament, el de Punta dera Garganta (el mapa topogràfic, editat per Prames duu els topònims, suposo, amb els noms originals tradicionals, no traduïts al castellà).
Hem començat a uns 1600 i finalment arribem als 2250 metres d’altitud, un replà que mira als ibons d’Anayet. Ibon és el nom que, en idioma aragonès, es fa servir per referir-se als llacs de muntanya d’origen glaciar. És un terme de l’antiga llengua preromana aragonesa i vinculada al basc, amb el qual es relaciona amb el terme ‘ibai’ (riu).
Unes passes més endavant i veiem, en direcció al nord el Midi d’Ossau (l’anirem a visitar demà) que ja forma part de la vall francesa d’Ossau.
El pic Punta d’Anayet (2574m) i el llac (ibon) Baxo d’Anayet (2227m), formen un espai que ofereix una estona de pau i d’admiració. L’Anayet és el que queda d’un volcà que es va anar erosionant i desfent i ara només en queda part de la xemeneia. De fet es considera que tot l’entorn havia estat una gran caldera volcànica original del Paleozoic (fa uns 299 milions d’anys).
Com és lògic els cinc ens hi fem una fotografia.
A no gaire distància, al sud del Pic, el Ibon Alto d’Anayet, a 2246 metres, ha desaparegut engolit per l’evolució de la torbera.
Comencem a baixar. Ara la vista serà diferent i ens encarem als espais oberts de les valls que abans hem pujat. A l’esquerra es veu la Punta dera Garganta (2145m) i a la dreta la Punta Corral Ziego (2509m).
Parlant d’aniversaris, diguem, com a perspectiva històrica, que el proper setembre farà 42 anys de la gran manifestació de la Diada del 1977. La Rtve, encara de signe franquista, va emetre la notícia on el locutor admetia que “la paradoxa és que la Diada evoca una època trista” i afegia que “va ser un 11 de setembre de fa 263 anys quan Catalunya va perdre una guerra i amb ella el seu autogovern i les seves llibertats; a partir d’aquell moment Felipe V va obligar (als catalans) a dependre rígidament del poder central”. El locutor també va afegir que s’havia “reposat l’estàtua de Rafael de Casanova, el conseller en cap defensor ‘dels furs’ des de temps de l’edat mitjana que gaudien els components de la confederació catalano aragonesa...”. Al final afegeixo el video d’aquell programa de Rtve (uns 2 minuts).
El tram pedregós és pròpiament el que rep el nom de la Garganta. Vull afegir que l’any 2017 la ‘Comisión Asesora de Toponímia de Aragón’ va establir els noms oficials de las 160 muntanyes aragoneses de més de tres mil metres. Amb els transcurs dels anys amb la invenció de noms, la influència de guies d’altres llengües i les deformacions, han provocat un oblit del patrimoni històric col·lectiu. Cal acceptar que la toponímia és un ric patrimoni cultural immaterial que forma part d’arrels profundes de la identitat dels pobles. Ràpidament van sorgir membres del PAR (partit de centre dreta, que originalment havia anat a eleccions amb el PP espanyol), criticant els canvis.
Finalment tornem a estar al davant de l’estació d’esquí d’Anayet. Ja només ens queda fer els 2 quilòmetres de carretera (que ens agradaria haver estalviat) fins on hem deixat els cotxes.
Per la tarda arribem al càmping Escarra, on hi estem aquests dies. L’autocaravana i les dues furgos estem de costat. Per cert, del document històric que suposa el vídeo que he esmentat, cal recordar, ara que estem a l’Aragó, que també aquest regne va perdre els seus drets, constitucions i llibertats amb el Borbó Felipe V.
Podeu veure el video de ‘rtve’ sobre la Diada del 1977 seguidament:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/valle-de-tena-formigal-parquing-anayet-ibon-anayet-punta-anayet-40615896