1670, Aragó, Pirineu aragonès, Candanchú, la Zapatilla, el Aspe

(Jacetània) Ruta 1670 el 30/05/2025; 2,5 km; +70 -70; 1 hora. Passeig circular; Dificultat: molt fàcil, passejada.

FA ANYS: El 1962 es va fer la primera ascensió al Aspe.

P1050653 Candanchu En ruta al País Basc m’havia d’aturar a Tudela, però en vista de la temperatura (31º) vaig decidir pujar amunt i així vaig arribar a Candanchú on, estant a 1500 metres d’altitud, he dormit de meravella a uns 16 o 17 graus. El matí es lleva magnífic a l’aparcament de les pistes. Candanchú és una estació d'esquí situada al terme municipal d'Aísa, província d'Osca. Va ser utilitzada l'any 1928, encara que sembla que ho va ser per esquiadors militars. Estic a la comarca de la Jacetània.

P1050652 Militar Veig que hi ha, encara, a la banda nord de les pistes, l’escola militar de muntanya de Candanchú, creada el 1945 per tal de formar soldats en terreny de neu i de muntanya.

Potser cal esmentar el proper pas de Somport. Des d'època romana, el Somport (Summus Portus) va ser un dels passos pirinencs més transitats, perquè -amb 1632 metres d'altitud- era el més còmode i practicable de tot el Pirineu central. La vella calçada romana va ser, lògicament, aprofitada al segle XI com a camí de pelegrinatge a Compostel·la, un dels principals, en competència amb el d'Ibañeta i Roncesvalles (aquest en l’actualitat és el més utilizat).

P1050654 Una volta És molt aviat, al matí, avui he d’anar fins a Hondarribia, però tinc temps de fer una volta curta. Mai no havia estat en aquesta part del Pirineu. L’actual poble de Candanchú (terme municipal d'Aísa) pot considerar-se hereu, quant a la seva ubicació geogràfica, de l'antic hospital-monestir de Santa Cristina de Somport, les restes del qual ocupen l'extrem oriental de l'actual nucli urbà. l'antic camí de França.

Pel que fa a l’etimologia he trobat comentat que prové de “Camp d’Anjou” (per un campament militar francès). A mi em sembla molt improbable. La dinastia Anjou era de la part interior del Loira i es va estendre cap a l’est francès i després va intentar el domini del sud-est, és a dir Marsella i les illes mediterrànies de Còrsega i Sicília, des d’on va ocupar el sud de la península itàlica. Em fa l’efecte que (donada la gran presència de topònims que comencen amb “can”- kan-) és més possible una influència d’origen basc. D’altra banda, el sud-oest de la França actual va quedar lliure de l’influencia del francès durant anys; com també el cas de tota la zona del Rosselló, Capcir, Rassés..., nord pirinenca, que ho va estar els anys de vinculació amb els comtats catalans.

P1050657 Pujant una mica i fred Fa fred, però no fa vent. Una mica abrigat i endavant. Aquesta estació està situada en una plana entre muntanyes. Allà al davant tinc el cim destacat que en diuen la Zapatilla, per la seva forma evident. Els materials d’aquesta zona són els més antics de la serralada Pirinenca i tenen una història complexa. Es van dipositar sota el mar fa 400 milions d’anys i després, fa 280 milions es van plegar i van assolir els 6.000 m d'altitud. Fa 260 milions va haver-hi dos episodis volcànics abans que aquestes roques se submergessin sota el mar fins a finals del cretaci quan va començar la formació dels Pirineus.

P1050658 Puntas Esper Mirant cap al nord oest de la zona hi ha una petita serra, crec que són les ‘Puntas de Esper’. Hi ha la Punta Esper (2599m) i el cim d’Aspe (2650m), potser el més destacat d’aquesta part de la serralada. És una gran muralla calcària que domina els plans de l’estació de Candanchú. La web ‘mendikat’ explica que els cims més significatius a l’oest del riu Aragón són: el Pic de Lecherines (2567m), l’Aspe (2645m), el Llena (2599m) i el Bozo (2566m).

Cal afegir que el 21 de setembre de 1962 Luis Alcalde, Manuel Ansón, Alberto Rabadá i Julián Vicente, van realitzar la primera ascensió de la que avui és la clàssica Aresta dels Ratpenats a l'Aspe. Per cert, Rabadà, conegut com ‘la màquina d’escalar’, va morir de fred i esgotament fa 60 anys intentant la nord de l’Eiger.

P1050659 La Zapatilla Els rètols m’expliquen que vaig cap a la Rinconada i que el telecadira és el de Tortiellas. Des del pas de Tortiellas es va cap a la Tuca Blanca, un cim de 2256m, molt apreciat pels esquiadors i escaladors d’aquestes muntanyes.

P1050660 Pico Llena i Olivon He anat pujant una mica, molt tranquil·lament. De fet avui només volia agafar una mica d’altitud per tenir més vistes. Allà, lluny, a nord-est una serra destacada; em sembla que deu ser la zona on hi ha el pic Llena i el Olivón. Val a dir que els pics Llena de la Garganta i Llena del Bozo, juntament amb l'Aspe, són els tres cims principals d'aquesta zona fronterera amb França i presenten totes un aspecte inaccessible per tots dos vessants. Al Nord cauen com tallats a bec cap a la vall d'Aspe i al Sud a la Vall d'Aísa.

P1050662 Paso Aspe Vaig girant, fent el cercle a les pistes altes. Els equipaments de les pistes ho envaeixen tot amb els seus ferros i cables, la veritat és que és una mica lleig. Enllà el tall ha de ser el Paso Aspe que és la connexió més habitual entre la vall d’Aísa i l’estació de Candanchú.

P1050667 Cabana Ara ja tornant, passo pel costat d’una caseta, una cabana d’on surten dos excursionistes francesos que hi han fet bivac aquesta nit. Parlem una mica. Ells s’enfilaran amunt encara que no entenc les explicacions pel fet que no conec el territori. La cabana es veu molt trencada i abandonada.

P1050670 Ranunculus repens Abans d’arribar un altre cop a l’aparcament, trobo aquesta bonica “Ranunculus repens”. El botó d'or o daurat (com es conegut a Catalunya) és una espècie de planta de flors de la família Ranunculaceae, nativa d'Europa i del nord-oest de Pacífic. ATENCIÓ: Com les altres espècies d'aquest gènere, són verinoses; encara que quan s'assequen perden el verí. El sabor acre del ranuncle és acre, així que el bestiar evita menjar-los. El contacte amb la sàvia de la planta pot produir irritació en la pell.