1537, Sa Calobra, Torrent de Pareis, Santuari de Lluc

(Serra de Tamuntana) Ruta 1537 el 13/11/2023; 4,8 km; +10 -10; 1 hora.   Excursió, caminada tranquil·la, amb el següent itinerari: Sa Calobra, Torrent de Pareis i tornada.  Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil. 

FA ANYS:  El santuari de Lluc te l’origen en una petita capella del segle XIII.

    Fa molts anys (potser 40) que no venia a veure Sa Calobra, així que avui he decidit fer-ho. El Port de sa Calobra, o Sa Calobra, és una cala del municipi d'Escorca i, a la vegada, nucli turístic que pren el nom d'un petit llogaret situat a les proximitats. És coneguda perquè és a prop del torrent de Pareis i per la dificultat d’accedir-hi a través d’una carretera amb molts revolts, dissenyada per l'enginyer Antonio Parietti i inaugurada l'any 1933. Carretera que té el famós i conegut “revolt de Sa Corbata”.

    Carretera avall, es passa per un interessant pas estret conegut com Sa Bretxa. Tot aquest territori forma part del municipi d’Escorca, un dels destacats de la Serra de Tramuntana. El nom d'Escorca, segons l'historiador Joan Coromines, és derivat  del romànic primitiu “skulka”, que significa  "lloc de guaita".

    En arribar a baix del tot hi ha una zona d’aparcament, on cal deixar el cotxe. D’aquí ja es va, caminant, fins al port a pocs metres. El llogaret de sa Calobra (l’antic “rahal Colobra” de l’època musulmana) ha donat el nom a la cala, com explica Francesc Canuto Bauçà.

    El port és una cala molt protegida per la Mola de Can Termes, a ponent, i el Morro de Sa Vaca a llevant. Moles aquestes que presenten unes parets força verticals i s’endinsen al mar. El barranc que va formar la cala del port és el resultat de les aigües del Torrent d’Es Racó i també el torrent que es forma amb les aigües que provenen, del sud, d’Es Castellot i d’Es Coster.

    Segueixo caminant pel carrer que mira a l’est. Ja veig el blau del mar que està al davant de la boca del torrent de Pareis. Per cert, abans no he explicat, d’Escorca es pot afegir que la conquesta catalana topà amb diverses dificultats, fins al punt que la totalitat del terme no fou conquerit  fins l'any 1232, a la tercera estada de Jaume I a l'illa de Mallorca. En el repartiment, les terres d'Escorca correspongueren a la porció reial i un dels titulars fou l’Infant Pere de Portugal. El territori que abasta de Pollença cap a Lluc (propietats com Lluc, Son Amer, Es Guix i altres) fou atorgat a l'orde del Temple. Escorca era llavors una alqueria de 12 jovades que correspongué a Arnau Abrines. La  conquesta  catalana no significà un trencament del sistema econòmic, però introduí elements del feudalisme senyorial, com les cavalleries (destaca la de Sa Calobra). També  significà la creació d'una parròquia i es construí  una petita església dedicada a St. Pere, a l'alqueria d'Escorca (‘ajescorca.net’).

    El carrer s’endinsa en un túnel (construït l’any 1950) que jo recordava fosc i amb un terra molt irregular. Ara està tot molt ben treballat i il·luminat. Aquest túnel s’ha foradat dins de la muntanya que duu el nom de Torre des Bosc i té una altura de més de 200 metres. Per damunt hi ha un senderó conegut com Pas de S’Aranya.

    Al final dels túnels (potser només uns 10 minuts; uns 300 metres) se’ns obra al davant la part final del Torrent de Pareis. Es desconeix l'etimologia del nom Pareis. Hi ha diferents teories que proposen el seu origen: del substantiu plural pareis (=parells) explicable per la semblança o paritat dels penyals que voregen el torrent a dreta i esquerra.

    La gran escletxa de parets verticals forma una gran porta de cara a la mar. Aquí el torrent hi ha acumulat una ampla platja de còdols de petit diàmetre, tots provinents de torrent amunt. Aquest indret es conegut com s’Olla.

     Vaig caminant torrent endins, on els estanys d’aigües retingudes mostren reflexos que em fan fer unes fotografies. El 2003, per l'interès que representa la seva fauna i la seva flora, on hi ha més de 300 espècies, va ser declarat «Monument Natural» pel Govern Balear.

    Arribo a un estanyol i ara si es vol seguir amunt cal enfilar-se per les roques. En qualsevol cas no aniria gaire més amunt, així que gaudeixo de l’indret abans de començar a tornar.

    El torrent ofereix racons que ve de gust observar, com aquesta cova i els forats que la connecten. El Torrent de Pareis és un torrent que comença al lloc anomenat s'Entreforc, per la confluència de dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o Sa Fosca i el Torrent de Lluc. Després de recórrer una distància d'uns 3,3 km, entre grans penya-segats càrstics, desemboca en l'indret anomenat s'Olla, just on ara estic arribant.

    Torno a passar pels túnels i tornar a Sa Calobra, on acabaré fent un refresc, a més d’escriure unes notes al meu diari en la terrassa del bar a sobre mateix del petit port; una estona relaxant i magnífica. Al port de Sa Calobra també s’hi arriba per mar des del port de Sóller.

    Amb el cotxe he desfet la carretera fins a la Ma-10 per anar fins al Santuari de Lluc (uns 45 minuts), per una carretera de muntanya molt agradable, envoltada de bosc i de roques calcàries. Ah, i molts revolts; però cap problema: qüestió d’anar xino xano. La primera capella cristiana es va construir com un petit aixopluc arran de l'aparició de la imatge en segle XIII. L'any 1456 es va constituir la Col·legiata del Santuari de Lluc reconeguda pels seus blauets. Finalment el 1622 es posà la primera pedra del que més endavant seria l'actual basílica.

    Volto per les instal·lacions, compro unes postals per enviar als meus néts. Des del segle XIII, el Santuari de Lluc ha estat reconegut per la seva conjugació de fe, cultura i natura. El lloc preferent per als que cerquen un centre espiritual a l'illa de Mallorca. Disposa d’una gran hostatgeria.

    També em relaxo una estona a l’interior. Cal saber també que els nous mallorquins volien acabar disposant d’un monestir com el de Montserrat a Catalunya. Així la capella de la Mare de Déu de Lluc es començà a embellir al segle XIV. Més endavant, el 1586, l'edifici principal es va ampliar per poder allotjar als peregrins.

    Finalment, volto pels jardins, al davant de les que havien estat les antigues cel·les dels monjos. Després de la visita a Lluc, vaig a dinar al restaurat Ca’n Gallet, on ja altres vegades hi havíem vingut amb en Jaume i es menja molt bé.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:  https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1537-sa-calobra-torrent-de-pareis-santuari-de-lluc-157142415

Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-mallorca/1306-1539-valldemosa-s-estaca-calo-de-s-estaca