(Euskadi, Urdaibai) Ruta el 02/06/2017; 9 km; +350 -350; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Laida, ermita San Martín, Atxarre, ermita San Pedro, Akorda, Laga. Participants: Kike i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: El 26 d’abril passat (només fa 6 setmanes) es va commemorar el 80è aniversari del bombardeig sobre Gernika.
Kaixo, amics bascos. Aquesta és la primera ruta que faig per Euskadi, en aquest viatge d’una setmana que l’amic Kike m’ha organitzat. Avui, en aquesta caminada, anem a una muntanya situada sobre el mar, a poca distància al nord e Gernika. Aparquem i comencem a caminar al davant de la platja de Laida.
Cinc-cents metres més endavant tenim aquest racó, dins de la ria de Gernika, al davant del càmping Arketa.
Just a un costat del càmping, un cartell està al costat de la pista que puja en direcció E-NE.
La pista puja dreta fins a un replà llarg, resultat del treball d’una pedrera. Els voltants estan poblats per una gran densitat vegetal.
Només quatre ratlles per donar perspectiva al comentari històric: diguem que Gernika es va fundar el 28 d’abril de 1366, a la cruïlla dels camins de Durango i de Bilbao. En aquell any encara governava, al regne de Castella, Pedro I, dit el Cruel. El nom no li ve de casualitat: després de ser coronat, va fer una cosa bona: recopilar els drets històric dels pobles de Castella Vella; i una de dolenta: ordenar impostos sense tenir en compte les Corts de Burgos. Com que els burgalesos no hi van estar d’acord, s’hi va desplaçar i va cloure la discussió ordenant l’execució de molts nobles castellans, entre els quals destaca Garcilaso.
El mateix any 1366, tenim a Carlos II com a sobirà de Navarra. A Catalunya el sobirà del Principat era Pere III, personatge que també disposava dels títols de rei d’Aragó (com a Pedro IV), de València, de Sardenya, de Mallorca i duc d’Atenes i de Neopàtria.
Uns rètols ens informen del camí. Cal seguir els camins, ja que la massa forestal no permet seguir cap ruta sense senders per transitar.
Parlant de Gernika, cal afegir que les ferides emocionals del terrorífic atac contra la vila encara perduren. Va ser la Operació Rügen, sota l’auspici del bàndol franquista, que es va encarregar de destruir la ciutat el 26 d’abril de 1937. La legió Còndor de Hitler i l’Aviazione Legionaria de Mussolini donaven suport al bàndol de Franco que s’havia aixecat en armes contra la Segona República d’Espanya.
Hem pujat 130 metres de desnivell en 1,6 quilòmetres i trobem una cruïlla. A l’esquerra el camí segueix amunt per anar a l’ermita de Sant Pere. És el nostre objectiu, però abans volem baixar una mica per anar a visitar l’ermita de Sant Martí i cal girar a la dreta en direcció a SO. Una mica més avall tenim una ample vista de la ria de Gernika, que forma part del Parc Natural d’Urdaibai.
En 400 metres hi arribem. Es tracta d’un temple molt senzill, avui en dia sense un campanar que la distingeixi i amb un petit teulat, sobre el portal, sostingut per dos troncs que li fan de columnes. Desfem el camí fins a la cruïlla d’abans i seguim amunt, de cara.
Dos quilòmetres després hem pujat els quasi 300 metres que ens han portat fins dalt del tot, on hi ha l’ermita de Sant Pere d’Atxarre (en euskera: Atxerreko San Pedro Baseliza).
Atxarre és el turó dalt del qual hi ha l’ermita. Estem a 311 metres d’altitud. El municipi del qual depèn aquest temple és Ibarrangelu (que significa praderia profunda). Sembla que antigament era coneguda com San Pedro de Aguirre i es calcula que va ser construïda el segle XV. Hi havia un ermità que en tenia cura i durant el segle XVII s’hi van instal·lar ermitanes.
Dalt de les roques calcàries del turó quedem quasi amagats dins la boira espessa. L’ermita està en un indret lliurat als fenòmens meteorològics. Hi havia la creença (i tradició) que la sal que es portava a beneir a Sant Pere calia escampar-la pels camps i a les barques de pesca; d’aquesta manera s’aconseguia una bona collita i una bona pesca.
Mirant a baix resulta evident el desnivell que hem pujat, i tot i la boira podem veure bé el càmping que hem deixat en començar.
Després seguim baixant en direcció SE, sempre envoltats de la gran vegetació del massís.
Per tancar el record de l’atac a Gernika, hem d’esmentar l’article d’Imanol Fradua, al diari Deia, on diu que cada cop són més les veus que es pregunten perquè el Govern Espanyol (potser cal dir “els” governs espanyols) no reconeixen l’autoria ideològica del règim de Franco en aquell bombardeig del 1937. Potser la raó és la mateixa que explica perquè, tot i la Llei de Memòria Històrica, encara hi ha molts desapareguts durant la Guerra Civil (i de després de la guerra) que encara estan escampats en molts enterraments col·lectius, per camins i boscos. Com a record de l’atac a Gernika, hi ha un vídeo que afegeixo al final.
Arribem a Akorda uns 35 minuts després. Sembla que hi ha unes tres-centes dones al món que duen el nom d’Akorda, però no he pogut trobat el significat etimològic.
Passem pel costat de moltes mates de pericó o herba de Sant Joan (“Hypericum perforatum), una planta de la família de les clusiàcies, utilitzada com antidiarreica i amb efectes antiinflamatoris, tot i que té efectes hipnòtics i sedants. Té un cert nivell de toxicitat. Anys enrere, es cremava dins de les cases quan es creia que hi havia entrat el dimoni.
En el nostre descens se’ns presenta al davant la gran mola de l’Ogono.
Finalment anem fins a la platja de Laga i aquí s’acaba aquesta curta excursió. Euskadi són les tres provincies Alaba, Bizkaia i Gipuzkoa. Quan els bascos parlen del poble basc utilitzen el terme Euskalherria, que incorpora Iparralde i Egoalde.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18117869
Seguidament hi ha un vídeo publicat el 2012 per “bestsellerespana” a youtube: