1671, Hondarribia, far Higer

(Gipuzkoa) Ruta 1671 el 30/05/2025; 3 km; +56 -56; 1,5 hores.    Passejada entre el Cap Higer i el port.     Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil.  

FA ANYS:  Els orígens poblacionals de Hondarríbia es consideren del segle VII.

    Començo aquesta primera excursió pels fars. Estic al cap d’Higer, amb un aparcament ple de vehicles. Quan ja esta marxant, veig un cotxe que surt i aparco.

    Tinc el far quasi al davant, però als voltants hi ha tres o quatre restaurants, el que explica la gentada. Els pals indicadors mostren informació del GR-11, conegut com Sender pirinenc.

    Unes passes més endavant i ja el veig sencer. Aquest far d'estil neoclàssic va ser construït al segle XIX, concretament el 1878, per Antobio Lafarga, encara que antigament va existir un altre far al mateix lloc que va ser destruït el 1874 per les tropes carlines.

    L'oliverat, també anomenat Ligustrina o Troanilla (“Ligustrum ovalifolium”) és un arbust de la família Olaceae de ràpid creixement. És compacte, vigorós, perennifoli o semiperennifoli que floreix a la primavera i està considerat una de les bardisses més populars. amb centre de diversitat a la Xina, Himàlaia, Japó i Taiwan, pertany a la família de l'olivera, les oleàcies. Però atenció, ja que els fruits, en grups, són drupes petites porpres o negres, verinoses per a humans, però ben assimilades per moltes aus.

    Aquestes roques són el Cap Higer. Estem a  Hondarrabia, Guipúscoa, al País Basc, i marca l'inici (o final) del sender de Gran Recorregut GR 11 que travessa els Pirineus fins al Cap de Creus a la mar Mediterrània.

    Uns pals antics i uns cables potser ens expliquen un antic carregador que devia permetre l’arribada de material des del mar.

    El sender va ara per entorn arbrat. Hi ha algun senyal blanc i vermell del GR-11. Aquesta ruta és un camí senyalitzat de llarga distància que des del Cap Higuer s'estén al llarg d'uns 800 quilòmetres fins al nord de Catalunya, on la serralada geològica s’endinsa al mar.

    Arribo a un pas amb passera de fusta després de la qual s’observa una curiosa formació rocosa calcària de color mostassa.

    Segons m’ha aclarit l’amic Alfred Montserrat, mestre de roques, coves i muntanyes, que es tracta de gresos calcaris de l'eocè (40-35 Ma) i el color és degut al ferro, en aquest cas sembla hidròxid de ferro (limonita). El forats s'anomenen tafoni i son producte de la meteorització (pluja, vent). Aquests, que estan prop del mar, també es veuen afectats per un procés anomenat haloclastia: la sal de l'ambient marí penetra als porus de la roca on cristal·litza augmentant el volum i trencant la roca.

    El sender va a parar a la carretera que puja a les instal·lacions del far, on he aparcat abans, i entra ja en la zona urbana d’Hondarribia. Al costat hi ha, tancat, l’antic castell de Sant Telm. Hondarribia, com tota Gipuzkoa, va pertànyer al regne de Navarra. Els reis navarresos van ser els primers a comprendre la importància estratègica d'aquest promontori sobre la badia, ubicat en la confluència de diversos regnes. A la part més alta van aixecar una fortalesa, probablement ja al segle X. Dos segles després, al vell regne li havien sorgit poderosos enemics, sobretot l’incòmode regne de Castella, que miraven amb cobdícia les seves possessions costaneres.

    Una foto del port i al fons de les cases d’Hondarribia. Afegim que se sabia que si es perdia Gipuzkoa, amb la seva sortida al mar, Navarra es convertiria en un regne interior, tancat entre Castella i Aragó. Abans o després això suposaria la seva mort. Per evitar-ho, Sancho el Savi va decidir repoblar i fortificar la costa Gipuzkoana mitjançant la fundació de viles. L'any 1180 fundà la vila de Donostia i poc després les de Hondarribia i Getaria. Tot i que alguns historiadors senyalen l’existència de signes poblacionals des del segle VII.

    Segueixo pel costat del port fins que, al final, donaré mitja volta per tornar. Potser la millors idea hauria estat aparcar per aquí i fer la caminada a peu des d’aquest punt. Cal afegir, potser, que ‘Hondarríbia’ etimològicament, en basc, significa "gual de sorra" o "lloc de sorra". Es compon de les paraules "hondar" (sorra) i "ibi" (gual).

     Tornant, poc a poc, entre els arbres puc tenir aquesta vista del Cap d’Higer.

    Finalment torno a ser al davant del far. Ara només em queda arribar a la camper, deixar la motxilla i pensar en el dinar.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1671farhiger-216321495

Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/euskadi/1057-arantzazu-aizkorii-parc-gorostiaran-urbia-refugi-urbia-dolmen-visita-santuari