(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Camiño de Santiago Inglés) Ruta 1418 el 5/05/2022; 23 km; +521 -529; 7 hores. Camí Anglès a Santiago en 7 etapes. Un total de 133 km i 36,5 hores. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
FA ANYS: El segle XIV es va construir el monestir de Sant Francesc de Betanzos.
Surto de l’alberg Rio Eume fins a trobar la primera fita a la dreta. Indica 84,549km fins a Santiago, dada que em sorprèn i no lliga gaire. El cas és que han modificat rutes, però no deuen haver canviat les fites. Avui la ruta és més exigent, especialment al principi ja que en només 2km puja a 175 metres. La calma i la fresca ajuden.
Els carrers en pujada, ahir plens de gent, avui estan silenciosos. El ‘clap, clap...’ de les passes trenquen el silenci i acompanyen els carrers costeruts.
Passo pel davant de l’església de Santiago, que ahir ja vaig fotografiar. Aquesta serà una etapa amb pujades i baixades que, amb els seus 23km ja es pot considerar llarga. Clar, que pels que fan ultratrails els hi semblarà una tonteria. Trobo que amb els anys cada cop hi ha més gent que fa etapes més llargues; comprenc que les limitacions de la feina condicionen el temps disponible, però llavors es perd la màgia del Camí.
Al costat, cal pujar l’escala de la raconada que, diu un rètol, havia estat antiga porta de la muralla. Els Andrade molt preocupats per la seguretat van fer emmurallar la Vila fins que va ser un cercle amb tres portes, la que donava al pont de la vila (la Porta do Ponte); la coneguda com Porta do Porto, al davant de la capella de Sant Miquel; i la Porta da Vila, que està per damunt d’aquestes escales i que anava a l’església de les Virtuts. Durant uns quants segles va separar el centre del poble dels ravals. Així que jo marxo ara cap el raval; ‘raval’ (‘arrabal’, en castellà) és un terme de que prové de l’àrab “rabat” (amb el significat de ‘a fora’).
Pel camí coincideixo amb un grup d’italians, de Verona i de Trento. No ho sé ara, perquè porten un ritme diferent, però al final resultarà que ens retrobarem i també a Santiago.
El camí compta amb espais tant per la gent del país com pels caminants; aquí bancs, taules i una barbacoa. El pelegrinatge jacobeu, a l'edat mitjana, va atreure gent i societats d'arreu d'Europa; i també de "l'Europa llunyana", dels països anomenats escandinaus, com Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia o Islàndia, i sobretot anglesos, escocesos, irlandesos i flamencs. Tots ells van contribuir a arreglar el que avui coneixem com el camí anglès .
Hem anat baixant. Hi ha trams molt agradables de bosc. Sovint camino sol. Estic seguint, ara, la Senda Dos Muiños, un nom que sembla relacionat amb ‘molins’.
El caminant continua pujant fins a les cases de O Outeiro. Després tornarà a baixar.
Passat Outeiro hi ha una cafeteria, al mig del no res. La més adequada per aturar-se i esmorzar una mica. Aquí m’aturo i coincideixo amb l’amic Santi, que ja ens havíem saludat i faré part del camí fins al final. En Santi resulta un amic de Múrcia, que viu a Barcelona i amb qui passaré bones estones. També s’aturen els cinc italians i tots plegats fem una taula en comú. La propietària és molt amable i ens obsequia amb una pedra a cadascú, amb una paraula que si sembla que representada a cada persona. La meva pedra diu “Ledicia” (felicitat).
Aquests moments són espais de llibertat molt satisfactoris. Després seguim el camí en moments diferents... ja ens trobarem.
No gaire més enllà passem el petit pont d’origen medieval, el Ponte Baxoi. Fins aquí he estat uns 9km i passo per damunt del riu del mateix nom. Estem en la zona baixa i planera de l’etapa i a només 15 metres sobre el nivell del mar. Convé una menció especial, ja que forma part de la xarxa de ponts manats construir per Fernán Pérez d'Andrade "O Boo", al segle XIV, a més de ser punt de pas obligat a la ruta de caràcter medieval.
La ruta segueix i esquiva tot un nus de carreteres, des d’on veiem la badia de Bañobre, per més endavant vorejar la població dispersa de Miño, quan ja portem 12km de ruta. Hem de saber que el riu Baxoi desemboca a la badia de Bañobre, després de recórrer 10km des de l’unió dels rius Vilariño i Andoriña al concello de Vilamajor.
Dos quilòmetres més endavant trobem aquesta creu al Ponte do Porco. El bonic ‘cruceiro’ amb la imatge d'un porc senglar amb la creu a sobre, podia considerar-se com a senyal de victòria sobre el mal, ja que aquest animal va ser de vegades demonitzat. Al cruceiro, una inscripció recorda Fernán Pérez d'Andrade com a benefactor de la comarca Birgantina i també hi ha esculpit l'escut dels Andrade. Al costat hi ha el pont actual, edificat amb materials de l'antic; data de l'any 1862, regnant Isabel II. Aquell un regnat convuls i una reina que va rebre moltes crítiques de falta d’honradesa, fins que el 18 de setembre de 1868, l'Armada, des de la badia de Cadis, es va pronunciar al crit de «A baix els Borbons! ¡Visca Espanya amb honra!». I la reina va ser destronada.
El dia és agradable i ara la ruta torna a pujar una mica, amb suavitat, per territori de Lambre. Poc a poc vaig avançant i per entre les cases d’aquest carrer veig com el propietari d’una d’elles hi ha posat una aixeta d’aigua a l’exterior; un oferiment als pelegrins. Avui he trobat alguns pelegrins més, encara que pocs: L’Alfonso de Tenerife, la parella de Cantàbria que havia trobat i també la Cris, de Califòrnia.
La ruta ha anat guanyant altura i tornem a estar a 140 metres. Aquí una parada en favor dels pelegrins: neveres de gel amb aigua i begudes, taula, cadires, fruita... i una capseta per deixar-hi la voluntat. És cosa del ‘Angel del Camino’, que no sé si és una persona o un grup i que sembla que posen aquesta parada per ajudar els pelegrins, especialment a l’estiu.
El camí, en descens, arriba a la zona de Betanzos Vello, on hi trobo aquesta bonica església rural de San Martiño de Tiobre. Alguns autors fixen la data de construcció de l'església de Tiobre al segle VIII, atribuint-la als sueus, a causa del ‘drac’ que va figurar al seu campanar.
Quinze minuts després ja veig l’església de Sant Francesc de Betanzos. És un temple d'estil gòtic construït a la segona meitat del segle XIV, sobre un monestir del XIII.
El seu magnífic portal demana una fotografia. La portada principal representa l'Adoració dels Reis i a l'exterior de l'església es distribueixen rosasses i vidrieres gòtiques, així com mènsules figurades. Al capdamunt de la teulada d'un dels braços de l'església, hi ha una creu sostinguda per un porc senglar, al·ludint als Andrade. Al seu interior, a la capella major, hi ha un relleu que representa Déu al capdamunt envoltat dels quatre evangelistes. Als nervis de la volta, àngels tocant diferents instruments, i entre ells un (una veritable curiositat) tocant la gaita. També convé destacar l'àmplia col·lecció de sarcòfags de diferents membres de la família dels Andrade, fins a un total de setze, que constitueixen l'element històric artístic més interessant del temple.
Per la tarda Betanzos, una volta de tarda pel poble. Avui ha fet força calor; no sembla que estiguem a Galícia i al mes de maig. Camino i penso amb el mar i els mariners, els gallecs. Uxío Labarta (‘lavozdegalicia.es’) va escriure que “els grecs, o Plató, diferenciaven entre els morts, els vius i els qui anaven a la mar. A aquests darrers van pertànyer sempre una gran part dels gallecs, que atrets per la necessitat i per la prosperitat relativa davant de la terra d'escassetat i pobresa, optaven per la mar. O a l'emigració”.
L’alberg Casa da Pescaderia és de la Xunta i exclusiu per pelegrins. Dient-se “Pescaderia” esperava trobar-lo a tocar del riu; doncs no, cal pujar i pujar cap el centre, ja que el nucli antic es forma damunt d’un turó. Anar sol, ofereix molts moments per deixar aflorar pensaments i recordant els mariners gallecs em ve a la memòria la història d’aquells altres mariners, els catalans que pescaven i comerciaven a la mar Mediterrània des de molt antic i que a partir del segle XII ja arribaven fins a Constantinoble i Alexandria. D’aquella època ve el naixement de les normes del Consolat del Mar; els consolats catalans d'ultramar més primerencs van ser els establerts per Gènova, Pisa, Venècia i Florència, entre 1098 i 1196, al Llevant, a Constantinoble, a Palestina, Síria i Egipte. Èpoques aquelles que Galícia i Catalunya eren sobiranes.
Distància Acumulada: 57,5
Desnivell positiu acumulat: 1005
Desnivell negatiu acumulat: 991
Hores acumulades: 17
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1418pontedeumebetanzos-102941825
Etapa anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1145-cami-angles-et2-neda-a-pontedeume
Etapa posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1147-cami-angles-et4-betanzos-a-presedo