1644, Tenerife, Volcanes de Fasnia, Corral del Niño, Los Llanos

(Tenerife) Ruta 1644 el 9/02/2024; 8,4 km; +162 -162; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Aparcament Muntanya Cabezón, Corral del Niño, Ruta 20, Los Llanos, Volcanes de Fasnia. Participants: Veronica i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: La última erupció va ser la del Chinyero, el 1909.

P1040415 Aparcam Estem a l’extrem nord-est del Parc Nacional del Teide. Aparcats en un petit espai proper a l’Observatori Astrofísic del Teide. Convé saber que El 2 de juliol de 2007, el Parc Nacional del Teide va ser inclòs a la llista de Patrimoni Mundial com a Bé Natural.

P1040416 Endvant Comencem a caminar per un camí/ruta que és ben evident, en direcció ponent. Anem un tram pel costat de la carretera TF-24.

P1040418 Instalacions futuristes Si ens girem veiem al darrera, pel damunt de la Muntanya del Cabezón, com sobresurten alguns dels edificis de l’Observatori. L'Observatori del Teide, també conegut com a Observatori d'Izaña, pertany a l'Institut d'Astrofísica de Canàries. Està localitzat en el massís d'Izaña, a 2400 metres d'altitud.

P1040592 Mapa relleu Aquest mapa, que mostra les dorsals de l’illa, l’he obtingut del museu d’Història de La Laguna. Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma. Té 2.034 km² de superfície i una curiosa forma triangular. Al centre de l'illa s'alça el pic del Teide. Tenerife és una illa molt abrupta i volcànica, el relleu de la qual ha estat esculpit per successives erupcions al llarg de la història (la més recent va ser la del Chinyero el 1909). La serralada Dorsal és la de més desenvolupament altitudinal i longitudinal de l'arxipèlag canari, amb 1.600 metres d'altura i 25 quilòmetres de longitud. En aquest mateix espai cronològic (fa 800.000 anys) van tenir lloc dos lliscaments gravitacionals que van motivar l'aparició de les valls de La Orotava i Güímar.

P1040419 Incendi Arafo La ruta va per un sender marcat entre un terreny que va patir l’incendi d’Arafo, el qual va començar el 15 d’agost de 2023. Va ser un any terrible, en que durant l'estiu vam veure cremar illes de la Mediterrània com Rodes o Corfú, a Grècia, i un greu incendi a l'illa canària de La Palma que va arrasar 2.900 hectàrees al juliol.

P1040421 El Teide sempre present La ruta gira ara en direcció sud per la zona del Corral del Niño. Ara ja tindrem tota l’estona el Teide de cara. És un volcà que, amb els seus 3.718 m d'altura, és el punt més alt de l'Estat espanyol. Primer convé saber que es tracta d’un estratovolcà, és a dir un volcà l'estructura del qual està constituïda per l'acumulació de colades de lava i de piroclasts en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans prenen una forma cònica a causa de la seva lava pastosa que circula difícilment, fent dipòsits de cendres i d'escòries preferentment prop de la xemeneia volcànica i dels dipòsits deixats per les colades piroclàstiques que surten pel cràter del volcà.

P1040422 Sender clar i matolls El sender es torna clar entre matolls verds. Aquí no hi va arribar el foc. Potser cal afegir que el nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura, dita Guayota, que era una mena de guardià de la porta d'aquell inframón.

P1040423 Els futuristes lluny Hem anat pujant i ens tornen a girar per veure els edificis futuristes i espectaculars de l’Observatori Astrofísic. Fundat l'any 1959, l'any 1964 s’hi va instal·lar el primer telescopi professional. Després es va internacionalitzar l'any 1979 amb la signatura dels tractats de cooperació entre diversos països. L'any 1985 va tenir lloc la inauguració oficial de les instal·lacions del Institut Astrofísic de les Illes Canàries, entre elles la de l'Observatori del Teide.

P1040426 Mes senderrs Un rètol indica els diversos senders pel parc.

P1040427 Pujant ho veiem millor Seguim pujant. Estem a 2310 metres i tornem a mirar enrere, on la quantitat d’edificis astronòmics s’ha fet més evident. Les instal·lacions compten amb 10 telescopis; un, el VTT, pertany a l'Institut Kiepenheuer de Física Solar de Friburg de Brisgovia, instal·lat l'any 1989. Un altre, el THEMIS: telescopi Heliogràfic per a l'Estudi del Magnetisme i de les Inestabilitats Solars, instal·lat en 1996 té 9 m de diàmetre i s'utilitza per mesurar la intensitat i la direcció del camp magnètic del sol, és una col·laboració entre Itàlia i França. El Gregor, pertany a un consorci alemany; el OGS de la ESA; El MONS és belga;... i així successivament.

P1040424 Sender 20 Un altre pal amb rètol ens indica que estem anant exactament pel sender 20, que ve des del Portillo, un punt concret de la carretera.

P1040429 Ara baixem Com que ja hem pujat prou, ara toca anar baixant per la vall que es forma entre les muntanyes Abreu (2406m) i De Las Vacas (2363m).

IMG 4719 Amb la Vero Un moment de relax, en aquest entorn uniforme i sorrenc on només hi som nosaltres. Al darrera, l’inseparable Teide que, amb 3715 metres és el volcà més alt del món, si es compta des de la seva base al fons del mar (cosa que certament fa mal de dir ja que ens podem preguntar què és el que es considera la base sota el mar?). La muntanya més alta de la península és el Mulhacén que té 3.478 metres. El cim més alt dels Pirineus és l’Aneto, amb 3404 metres i està al massís de Posets i la Maladeta.

P1040430 Muntanya Abreo 2403m Ara que baixem, fem doncs una foto a la muntanya que tenim a la dreta, el Abreu, que abans ja he esmentat, que veig indicat al topogràfic però que no aconsegueixo informació específica per internet. Coses que passen. No ho podem saber tot.

P1040611 Leopold de Buch 1815 Un dibuix de Leopold de Buch, del 1815, ja era molt més precís pel que fa a la representació topogràfica de l’illa. Christian Leopold Freiherr von Buch (1774-1853) va ser un naturalista, geòleg i paleontòleg alemany, recordat principalment per les seves importants contribucions a la geologia durant la primera meitat del segle XIX. Actualment és conegut sobretot per la seva definició científica del sistema juràssic.

P1040431 De cop ens adonem que al nostre entorn totes les graves s’han tornat molt negres. No hem d’oblidar doncs que es tracta d’un procés volcànic de fa només 300 anys.

P1040435 No tots els volcans Són molt variats els factors que condicionen les formes dels volcans. Alguns estan formats per una sola erupció, altres de diverses. El cas del Fasnia és tracta d’erupció monogènica, que vol dir única.

P1040432 Volcans de Fasnia Ja el tenim al davant: Fasnia. “L'erupció de 1705 va tenir inicialment un dinamisme de trets hawaians, amb la formació de fonts i cortines de lava, que fins i tot van donar lloc a la formació d'un petit toll de lava, i que van evolucionar cap a estils eruptius estrombolians. Aquest comportament va determinar la desaparició dels trets hawaians als punts on va continuar l'activitat volcànica”. Tal com s’explica en el treball realitzat per Daniel Cano Sierra i dirigit per María del Carmen Romero l’any 2017 (Universitat de la Laguna).

P1040433 Graves negres de volc jove La carretera vol evitar que la gent, ni els cotxes, no surtin del camí. “L'erupció del 1705 va suposar una gran alteració en el disseny de les lleres i de les conques hidrogràfiques prèvies, canviant la seva dinàmica natural. Aquests canvis van afectar tant la mida de les conques com a la seva xarxa hidrogràfica. El volcà, en situar-se al sector de sortida de la capçalera de la conca, va causar l'obstrucció de les aigües que venien des del Corral del Niño”; del mateix treball mencionat.

P1040434 Contrast de sorres i graves Un detall ens permet observar com les sorres prèvies de la vall són de color beix mentre que les laves i graves del volcà Fasnia són negres. En alguns punts és possible localitzar vegetació que sorgeix sobre material detrític. També és veu vegetació al camp de lapil·li per l'escorrentia difusa i amb aportació de material sedimentari. El contacte entre la bugada i el seu entorn és evident en els trets de la vegetació.

P1040436 Accs al OA Iznaga Finalment hem tornat al punt on havíem aparcat el cotxe i pugem fins a l’Observatori, on hi ha una barrera i no s’hi pot passar excepte que s’hagi reservat alguna visita guiada. Així doncs, aquí s’acaba aquesta excursió d’avui. Potser només he d’afegir que la Radiació de Fons de Microones és la radiació més antiga que es pot observar en l'univers i conté informació sobre l'origen dels objectes que en ell es troben. L'any 1994, gràcies a l'Experiment de Tenerife, es van descobrir les ‘cosmosomes’, que són l'origen de les macroestructures de l'univers actual.