Vall de Tena
Ha estat una setmana fent excursions per la Vall de Tena, el mes de juliol de 2011. El nostre “camp base” va ser a l’hotel Aguas Limpias a Sallent de Gállego on, tot s’ha de dir, vam comptar amb la gran amabilitat de la Susana i una cuina extraordinària.
La Vall de Tena està situada dins de la comarca de l’Alto Gállego, a Hosca i està recorreguda, de nord a sud, pel riu Gállego. Al nord hi té l’estació hivernal de Formigal que toca el port d’El Portalet que fa frontera amb França i des d’on baixa la vall d’Ossau.
La Vall de Tena, al sud té una altitud de només 600 metres i s’enfila fins als 3.000, amb cims com el Balaitus (en occità Vathleitosa), Gran Facha, Argualas i els pics de l’Infern.
Hem fet diverses excursions. La primera, el dia d’arribada i ja per la tarda, va ser una curta volta fins a l’Ibon Piedrafita d’unes 2:30 hores.
La segona excursió va ser cap el balneari de Panticosa. Vam sortir del costat del refugi Casa de Piedra i vàrem anar seguint el GR.11 amunt amb la intenció d’arribar als llacs, fins que la pluja va recomanar la tornada.
Així que després, per la tarda, amb un petit grup vam anar a visitar el parc de fauna Lacuniacha, que va resultar força interessant.
El dimecres, la tercera excursió es va dirigir cap a tocar els peus del Midi d’Ossau, cim francès, punxegut i amb dues banyes, de 2.884m, que per arribar a dalt, requereix tres passos d’escalada II i III.
Nosaltres vam quedar-nos al llac als seus peus, després de baixar per un potent pedregar per on calia anar en compte.
El quart dia, dijous, l’objectiu va ser el llac d’Artouste, primer amb un telecabina, fins a l’estació de Sagett i després amb el trenet d’Artouste en un viatge ventilat i fred d’uns 45 minuts tot deixant un constant precipici al costat.
L’excursió a peu comença a l’estació final del trenet (un trenet recuperat de l’època minera) El trenet circula planerament a uns 2.000 metres d’altitud , per sobre del llac Fabrèges. Pel camí, amb unes vistes aèries espectaculars, anem veient alguns forats de les mines de ferro que havien estat explotades. El tren, però, es va a construir el 1924 amb la finalitat de servir per portar material i gent per a la construcció de l’embassament que connectés els alts llacs del Pirineu amb les centrals elèctriques de la Vall d’Ossau.
L’excursió ens permet arribar al refugi d’Arremoulit, uns 400 metres més amunt per un sender perfectament marcat i ben accessible.
Els dos últims dies, es van repartir entre una excursió fins al llac dels Asnos, a l’estació d’esquí de Panticosa i l’endemà , que me’n vaig anar amb un grup per la vall d’Osseau fins a l’embassament de Fabrèges, que va resultar força agradable i que vam començar una mica més endavant del coll de Portalet.
A Sallent estaven fent el XX Festival Internacional de les Cultures, amb tot de paradetes, bars i música als vespres i fins a les 12 de la nit. Potser el dia millor va ser l’últim amb l’actuació del grup vasc “20 Hatz Proiekt” d’uns txalapartaris: Iñaki Plaza i Ion Garmendia.