(Solsones) Ruta 1674 el 7/06/2025; 5,7 km; +138 -138; 2 hores. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: molt fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’estació d’esquí va començar l’any 1974, ara fa 50 anys.
He dormit molt bé a l’aparcament de Port del Comte a uns 1700 metres d’altura. El Port del Comte és un massís del Prepirineu català, situat a cavall de les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell. Fa també de divisòria d'aigües entre les conques del Cardener i el Segre. El seu cim més alt és el Pedró dels Quatre Batlles, de 2383 metres.
Pujo unes escales i faig aquesta foto de la serra per on hi ha algunes de les pistes de l’estació d’esquí, cap al Tossal d’Estivella, i per on ahir vaig fer una curta caminada seguint una de les pistes de raquetes.
En aquesta estació tot està pensat per l’esquí. Tot i que a peu de pistes hi ha dos hotels, dos albergs i una zona de serveis, no compta amb una zona realment urbana. Port del Comte pertany al municipi de la Coma i la Pedra i de Guixers, però el poble de referència és Sant Llorenç de Morunys i la capital de comarca és Solsona.
Camino pujant suaument en direcció sud i passo pel costat de les instal·lacions pensades per a infants, amb una ampla pista suau per a trineus. Aquesta estació és fàcil i està molt orientada a turisme familiar.
A l’esquerra deixo l’alberg refugi. L'estació d'esquí de Port del Comte (Lleida), oberta el 1974, va suposar la construcció d'una urbanització amb més de 300 xalets i 300 apartaments.
Aquesta ruta que faré és també una caminada floral. Hi ha moltes flors, com aquestes grogues. M’agrada la botànica però no soc expert, per això utilitzo les aplicacions que ens permeten identificar flors... però no sempre obtinc el resultat, com en aquest cas.
També trobo aquesta “Globularia cordifolia”. La lluqueta de roca (nom català) estén les tiges llenyoses i tortuoses damunt de les roques assolellades. És present a diverses muntanyes catalanes amb substrat calcari, entre les quals Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Una mica més endavant m’aturo a fer una altra foto, aquest cop és d’un astràgal (“Astragalus nuttallianus”) . Una espècie la “mongholicus”, en medicina tradicional xinesa s'utilitza l'arrel en el tractament de la diabetis, hipertensió, al·lèrgies, insuficiència renal i dels símptomes associats a la menopausa.
La pista és molt agradable i planera, el que facilita dedicar temps a veure detalls i plantes. Els materials d’aquest massís, d'època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics. La vegetació arbòria és de roure i pinassa a la base i de pi roig a la major part del massís. Als sectors alts (2000-2100 m), hi ha pi negre, amb alguns avets, fins que són substituïts per prats alpins.
Els avets (“Abies alba”) són, però, els grans dels boscos. Com sabem és un arbre alt que pot arribar als 50 metres d'alçada. Es reconeix per les fulles curtes (fins a 3 cm de longitud), linears, comprimides i emarginades a l'àpex. També és característica la pinya erecta i cilíndrica, de fins a 20 cm de llarg.
Aquí tenim una lleteresa de fulla estreta (“Euphorbia cyparissias”). La família Euphorbiaceae és la cinquena família més gran de plantes amb flors i compta amb aproximadament 7500 espècies organitzades en 300 gèneres, 37 tribus i tres subfamílies: Acalyphoideae, Crotonoideae i Euphorbioideae.
Ara deixo a un costat una “Vicia pirenaica”. Es troba als marges de rierols, prats humits i herbassars megafòrbics, a una altitud de 750-2400 metres a Europa, des de la península ibèrica i la Gran Bretanya.
Mentre, al costat, hi ha una formós boix (“Buxus sempervirens”). El boix és generalment un arbust ramós i sempre verd, que si es deixa créixer pren el port d'un arbret que arriba fins als 5 metres d’alt i de vegades arriba als 8 m. Hi ha flors masculines i femenines sobre el mateix peu de planta, però estan separades en diferents branquillons. Aquesta espècie habita al centre i al sud d'Europa, al nord d'Àfrica, al Caucas, a l'Àsia menor i al sud de l'Himàlaia. A la Península, fonamentalment a la meitat nord associat sobretot a les muntanyes calcàries. És molt abundant als Pirineus i els seus voltants.
I ara aquest gran pom de flors blaves que em criden molt l’atenció. En aquest cas no he trobat el nom, però si algú més expert el sap, potser em deixarà un comentari. Gràcies.
El bosc a l’esquerra, pel rocam, queda més baix i permet unes bones vistes, com aquesta de Sant Llorenç de Morunys.
O aquesta altra del santuari de Lord. Està situat dalt de la Mola de Lord, que domina tota la vall del mateix nom. Documentat des de finals del segle X com un antic centre eremític, al segle XI va passar a dependre del monestir de Sant Llorenç de Morunys. Al segle XV s’hi va construir una església, i entre 1582 i 1634 s’hi va establir una comunitat de frares dominics.
Aviat tinc a tocar el Mirador de l’Art. No sé l’origen del nom però hi ha una gran lletra A. Més enllà es deuen veure la Serra de Bastet i encara més difuminada la serra del Rasos de Peguera i la Roca d’Auró.
Estic dalt d’una elevació de roques trencades. Al damunt hi ha la A i jo em faig una autofoto, que ara en diuen una “selfie”. Estic a la Roca de Querol, a 1840 metres d’altitud.
Baixant, m’aturo per fer aquesta fotografia d’una lliçó geològica: permet observar com la roca s’ha fraccionat en trossos grossos; aquests després en petites roques, les quals s’han anat fraccionant en pedres més petites; i al final va quedant una grava que es transforma en sorra més avall, ja en el camí.
Vaig desfent el camí, de tornada. Al fons la silueta de la Serra del Verd.
Arribo a la zona de l’estació central d’esquí, on hi ha una estació meteorològica automàtica. Una mica més avall tornaré a trobar l’alberg i podré entrar-hi a fer un cafè.
Ja hi soc, ja tinc els edificis de l’estació de Port del Comte més a baix. Al costat, a la dreta, hi ha el refugi alberg propietat del Centre Excursionista del Bages. El Refugi disposa de 44 places repartides en habitacions de 4, 6 i 8 places. També hi ha servei de bar-restaurant, llar de foc central al menjador, calefacció, aigua calenta, sala polivalent i wifi.
Jo, ara, hi podré arribar pel damunt d’un bonic prat florit.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1674-port-del-comte-mirador-de-lart-roca-de-querol-sender-floral-219325393
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/solsones/776-sant-llorenc-de-morunys-la-pedra-la-coma-fonts-del-cardener