(Ripollès) Ruta el 13/09/2019; 12 km; +700 -700; 5,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Setcases, torrent Vall Llobre, pista coll Costabona, Coll de la Balmeta, Refugi Jaume Ferrer. Participants: Alfred, Josep, Carles H, Carles M, Pica, Josep Maria, Anna, Toni i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: L’any 985 Almansor va portar a terme l’atac contra Barcelona i la va incendiar.
Avui ve de gust una volta per l’Alt Ripollès, a sota mateix del Costabona, a tocar de la frontera amb França. Per això estem a Setcases, a la plaça Major. Estem en un poble amb cases i carrers de pedra, amb un fort regust tradicional. L’origen de Setcases es pot situar l’any 965 i està documentat en la donació del comte Sunifred de Besalú al monestir de Sant Pere de Camprodon; és a dir uns 20 anys abans de l’incursió d’Almansor a Catalunya.
Uns metres més amunt tenim l’església de Sant Miquel, rural, antiga, romànica, entranyable. Se sap que el temple era originalment d’estil visigòtic, ja consolidat el segle XII, encara que avui presenta pocs elements procedents d’abans del segle XV.
Sobre el portal, una fornícula amb una curiosa imatge acolorida de sant Miquel. Es calcula que es tracta d’una imatge de producció popular ja que presenta unes cames i uns braços gruixuts i curts, més pensats pel que treballa el camp que pel qui pensa en la imatge elevada i potent de l’Arcàngel. La llança i l’espasa amb la que el sant estaria atacant el dimoni (estirat als seus peus) estan desaparegudes.
Comencem doncs a 1265 metres d’altitud. Ens dirigim per creuar el pont d’en Xecó. Per sota transcorren les aigües del Ter, encara discretes i tranquil·les. Voltem pel sud el barri de la Creueta, ens encarem a nord i un pal amb rètols informadors ens diu que hem d’anar amunt.
El califat Omeia no havia fet incursions contra el territori català perquè es temia que Catalunya rebria el suport del regne Francès o de l’imperi Bizantí. Però Almansor va intuir que Lotari I de França no faria res i es va decidir. Primer, el 978, en una expedició va atacar el regne de Navarra (Alfaro i Pamplona) i després va girar cap a Catalunya.
Deixem a l’esquerra la font del Boixat. El nom em sembla lògic que provingui de boix, o de boixeda, del llatí ‘buxus’ referint-se a l’arbre perenne que tots coneixem. Però em surt el dubte quan trobo el terme ‘boixar’, aquest prové del llatí vulgar ‘buixida’ i que fa referència a l’acte sexual. Girem amunt, a nord, ja que ara pujarem tota la Vall Llobre. El terme llobre podria venir de ‘llòbrega’, que té el significat de vall fosca, poc acollidora o que no dóna confiança. Haurem de seguir amunt a veure si ens dóna confiança o no.
De moment anem per pista, còmoda. Pugem suaument. Certament la vall és d’una densitat arbòria considerable i per tant és fosca.
Més amunt la pista es va tornant camí i deixem a l’esquerra una caseta de pastors, amb les vaques que, soles, s’hi estan pels voltants.
La referència són uns senyals grocs. També n’hi ha uns altres, rodons, de color blau. Parlàvem d’Almansor, però no va ser l’únic en obtenir recursos de Catalunya. Avui per avui els catalans per dir-se espanyols paguem, en conjunt, entre 16 i 18.000 milions d’euros l’any.
Durant 10 anys són entre 160 i 180.000 milions d’euros. De mitja, cada persona -per dir-se espanyol- paga a l’any 2.250 euros (família de 4 persones: 9.500 euros). (Dades de ‘assemblea.cat’) Què tenim a canvi?
El riu el travessem més de vint cops. En algun tram es puja dret per entre roques de fàcil agafar.
No ho veiem, però a la dreta tenim el Puig Sistra de 1990 metres. Però ara la vall s’obra una mica i al fons sembla que treu el cap el Costabona.
Què tenim a canvi? Doncs, que les polítiques de l’Estat, respecte a Catalunya, li aporten el següent pel que fa a benestar social: Veiem que el 30 % de les famílies catalanes estan al llindar de la pobresa. Uns 60.000 jubilats sobreviuen amb uns ingressos d’uns 13 euros per dia. Tenim un gran dèficit en tot el que fa referència a la dependència i a la sanitat. Tenim una manca de residències per a la gent gran. Només un terç dels ancians hi poden accedir. Tenim una falta d’habitatges per a la gent jove. Fem un pagament excessiu de peatges, i en algunes autopistes s’ha prorrogat la concessió.
Una esllavissada en el camí permet observar el subsòl. Té tot l’aspecte de estar format per una antiga morrena glacial.
Anem trobant, ara, plantes de tora blava. Coneguda també com acònit blau o matallops, cal tenir en compte que es una planta molt verinosa i fins i tot letal. S’acostuma a trobar prop dels cursos d’aigua i entre roques. El principi actiu és l’aconitina, un alcaloide responsable de la toxicitat extrema de la planta; de fet és considerada la planta més tòxica d’Europa. Sabem que s’havia utilitzat, durant l’edat mitjana, en algunes execucions.
Ara es va aplanant una mica. Ja hem superat uns 600 metres de desnivell, però que s’han fet passa a passa. Més ràpid del que em pensava. Estem al Jaçal de l’Altrigar. Recordem que ‘jaça’ és el lloc obert o tancat, a muntanya, on jeuen els animals per dormir. Però no he pogut trobar cap referència al terme ‘altrigar’.
Finalment arribem a la pista que va des de Setcases a Espinavell i a Molló. Aquí els senyals grocs marxen per la pista a la dreta i nosaltres ara ja anirem a oest. Un gran bloc de roca té una placa clavada en record d’un accident i dels que el van patir: pocs dies abans d'acabar-se 1953 un avió Noratlas 2501 de la companyia L'Armée de l'Air va estavellar-se al Pla de la Balmeta, molt a prop del Costabona, després d'impactar contra el cim de Coll de Pal. Els onze tripulants que hi viatjaven van aparèixer carbonitzats i glaçats al cap d'una setmana, el 6 de gener. L'avió havia sortit d'Alger i viatjava en direcció a Mont de Marsan, al País Basc sota jurisdicció francesa.
Ara ens hem apartat de la pista i pugem encara més per una altra pista pedregosa. Mirant a la nostra esquena cap a nord-est, on hi ha Prats de Molló, poble que pertanyia a l’antiga subcomarca catalana de l’Alt Vallespir.
Poc falta per arribar al refugi Jaume Ferrer, també conegut com de la Balmeta. El Coll de la Balmeta és el replà que està uns cent metres més endavant. El refugi està format en dues parts, una pels animals i l’altra per refugiar-s’hi.
Estem a 1970m. L’interior, com la majoria dels refugis lliures, està relativament bé, però la pols i el fum s’hi acumulen. Hi ha una llar de foc amb un sofà i un llit que no semblen gaire còmodes. Però un refugi no és un hotel, ja se sap.
El Costabona el veiem net i clar. Per sota s’endevina la pista que duu a la collada Fonda i on s’hi arriba bé en cotxe des d’Espinavell. És un bon lloc per pujar al Costabona (2465m), muntanya granítica que fa frontera entre el Ripollès i el Vallespir.
Des del refugi, la pista (o camí ample) segueix a oest cap el Serrat de Ventallola. Nosaltres ara només ens toca seguir un sender estret i evident que baixa directe a sud. Més avall entra dins del bosc.
Anem seguint senyals blaus. A vegades el camí no es veu, però la direcció és clara i evident i el senyal del gps és exacte.
Més avall encara fem aquesta altra foto de part de la serra del Catllar. A l’esquerra sembla ser el Cerverís i potser a la dreta el Balandrau.
Ja tenim Setcases a baix del tot. La vista ens permet entendre que la baixada està sent molt dreta i encara ho serà més, però cal afegir que les llaçades del sender estan força ben traçades.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/setcasestrack-actual-13-sep-2019-09-35-41230259