(Pla de L’Estany) Ruta 1260 el 25/09/2020; 10 km; +200 -200; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Miquel de Campmajor, Mare de Déu de Loreto, ermita Sant Esteve de Briolf. Participants: Anna G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. IBP: 30.
![]() |
![]() |
FA ANYS: L’any 1607 la ermita de la Mare de Déu de Loreto va passar a dependre de la parròquia de Sant Miquel.
Aquesta és la primera excursió d’aquesta tardor al Pla de l’Estany. Unes excursions tranquil·les després dels confinaments del Covid-19. Estem a Sant Miquel de Campmajor; realment 1 quilòmetre més amunt, després de desviar-nos per una pista per poder aparcar.
Seguim el camí en direcció nord i deixem a la nostra dreta la masia de Can Jan que, al mapa topogràfic, figura com Can Soler. Es tracta d’una masia que té el seu origen en segle XVIII i posteriorment molt modificada. En l’actualitat es casa de turisme rural i està molt ben restaurada. Sant Miquel de Campmajor consta documentada des de l’any 866 (ja fa més de 1150 anys). Té dins de la seva demarcació l'antiga església parroquial de Sant Martí de Campmajor, avui més coneguda com Santa Quitéria.
De moment la pista està asfaltada, però sense transit. Cal destacar la densa arbreda i saber que Sant Miquel de Campmajor comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort; aquest acaba desguassant al Ser. Estem en una depressió del terreny, al sector nord-occidental del Gironès als voltants de la ruta que va des de Banyoles a Olot, per Santa Pau. Geològicament estem a l’extrem oriental del massís de la Garrotxa i concretament al Pla de l’Estany, dit d’una altra manera: el Sistema Transversal Català.
Aviat (un quilòmetre més endavant) passem el riu Ritort. La Riera de Campmajor és una riera del Pla de l'Estany que neix a la serra de Rocacorba i aflueix, per la dreta, al Ritort, aigua amunt de Sant Miquel de Campmajor.
Al costat unes roques molt erosionades expliquen les èpoques de riuades potents.
Arribem, encara tres quilòmetres més amunt, al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Loreto. El 1607 l’ermita va passar a dependre de la parròquia de Sant Miquel. L’any 1916 va ser reconstruïda perquè fos la nova seu de la parròquia de Briolf; però Briolf va quedar abandonat.
Ja fa molta estona que la pista era de terra i també ara segueix així, més còmoda per caminar. Parlem de religió per ampliar la nostra perspectiva; l’Església Catòlica no és pas la primera; l’origen està en que el s’anomena Església Ortodoxa. Durant els primers tres segles en que es va anar formant l’Església cristiana es va organitzar en tres Patriarcats. El d’Antioquia quina jurisdicció va ser Síria, Àsia Menor i Grècia; el d’Alexandria, centrada en Egipte; i el Patriarcat de Roma, que cobria Occident. Va ser el segle IV (any 325) quan en el Primer Concili de Nicea es va considerar el bisbe de Roma com a “primer” entre els bisbes. Però l’Església seguia sent la mateixa i seguia la tradició antiga.
Envoltat de la Serra de Cadamont i del Serrat de Boquià, totes plenament arbrades, les vistes panoràmiques queden llunyanes i poc definides.
Alguns pals de senyals, ens confirmen la ruta. Aquest mes fa dos anys que va morir del capellà i activista Josep Dalmau. Fou un històric lluitador contra el franquisme i va ser jutjat per l’extingit Tribunal d’Ordre Públic arran d’un escrit en què denunciava les tortures a Jordi Pujol. Actualment pel contingut de cançons (Valtonyc ‘publico.es’) o per portar un nas de pallasso (Pesarodona ‘elpuntavui.cat’) també hi ha persones processades. Després de la transició espanyola, mossèn Dalmau participà en nombroses iniciatives del moviment independentista. També va formar part del grup promotor que va impulsar el retorn del president Josep Tarradellas com a president de la Generalitat. Fundà la Convenció per la Independència Nacional el 1986.
Als 5 quilòmetres hem arribat a Sant Esteve de Briolf. Antic despoblat que tenia el nom de Brió o Briolf. Briolf és un topònim d’origen germànic.
L’antiga església està parcialment coberta de vegetació. L’absis és molt maco i discret. Em temo que si no s’hi apliquen recursos per consolidar l’església i el seu entorn potser d’aquí a uns anys es començarà a ensorrar. Parlant de mossèn Dalmau, afegim que es va publicar el primer volum, d'un total de tres, de les seves memòries. Un llibre (el primer) que amb el títol d'<Un capellà rebel, un sacerdot lliure> ja ens revela la seva extraordinària personalitat. Capellà rebel perquè és un inconformista nat que no ha claudicat mai davant del poder civil ni de l'eclesiàstic, sacerdot lliure perquè només la plena llibertat permet poder discernir, decidir i comprometre's segons la pròpia consciència siguis home o dona, capellà o monja.
L’interior es pot veure ja que la porta és oberta. És evident que necessita una bona restauració. Cal tancar bé la porta al sortir. L’església de Sant Esteve, romànica, és força desfigurada al seu interior. El lloc és esmentat al testament del comte-bisbe Miró, on consta com a Briulfo, i va ser llegat a l’església de Sant Pere de Besalú durant el segle X. Se'n conserva una torre de defensa del segle XII.
També podem observar, a l’interior, la pila baptismal. Per cert mossèn Dalmau va escriure de Catalunya: “... és una nació militarment ocupada, políticament sotmesa, econòmicament espoliada, lingüísticament substituïda, ideològicament colonitzada i artísticament despullada” (‘diaridegirona.cat’).
Abans de marxar encara faig una foto més de la façana i del campanar, encara que amb dificultats per fer la fotografia.
Després de la visita, ens ha tocat desfer el camí de tornada cap al sud. Al cel els núvols comencen a fer-se més evidents. Per la tarda ens plourà.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-miquel-de-campmajor-mare-de-deu-de-loreto-ermita-sant-esteve-de-briolf-57478561
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/