(Garrotxa) Ruta mes de maig de 2015; 14 km; +330 -330; 5 hores. Excursió amb el següent itinerari: Càmping La Fageda, Centre Informació Can Serra, volcà El Croscat, volcà Santa Margarida, Sant Miquel de Sacot, Fageda d’en Jordà. Tipus de sortida: travessa circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Quan es va documentar Sant Miquel de Sacot, el 1009, era sobirà de Catalunya Ramon Borrell III, qui va ampliar les fronteres fins al Segre i fins a l’Ebre, es consolidava la nació catalana.
Hem començat a caminar al Càmping La Fageda, fem 100 metres de carretera fins al Centre d’Informació de Can Serra i comencem una de les diverses rutes senyalitzades. Estem sobre uns 580 metres d’altitud. A la totalitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha 28 itineraris a peu que permeten visitar els indrets més interessants del parc natural. Es poden trobar a http://parcsnaturals.gencat.cat . El Pla pel Parc Natural va ser aprovat per la Generalitat el 1982. Al centre hi ha diversos espais per a reunions i xerrades sovint utilitzades per les escoles que hi porten els infants. També diversos plafons amb informació sobre el parc i el vulcanisme.
El primer tram, planer, és ombrívol i agradable. Parlàvem del 1009, quan Ramon Borrell III sobirà de la Catalunya vella eixamplava fronteres. En aquella època a Castella hi havia un comte, Sancho García; a Navarra era rei Sancho Garcés II i a Lleó Ramiro III. Uns eren comtes, altres reis. Quina és la diferència? La única diferència és si el seu paper era sobirà o no. Tots els esmentats eren sobirans del seu territori i això era important, encara que després s’ha volgut identificar el “regne” com un fet polític superior. Per exemple, el rei Felipe VI (actual rei d’Espanya) té aquest títol, però també altres com el de Rei de Jerusalem i quina importància té això? És un document que reconeix una història, unes arrels, però no és sobirà de Jerusalem. Els títols són títols, però el que compta és la capacitat d’exercir la sobirania.
Sortint del bosc deixem les masies de Cal Gueny i de la Pomereda al darrera i veiem a l’esquerra una plana de cereal. Estem al costat del Pla de Maçandell i la masia que es veu al fons és La Cànova, un gran mas que actualment s’utilitza com a casa de colònies. El nom de la masia és un exemple de noms per contracció (Casa Nova= Cànova). Els turons que es veuen darrera del mas i més enllà són els volcans Pujalós i Puig de la Garsa.
Caminem per pista recta en direcció a llevant. A la dreta tenim el Croscat, un volcà famós perquè es pot veure part de l’interior del seu con. Comentem amb el Joan el tema de les nacions. El concepte “natio” llatí especifica que una nació és un conjunt social i territorial amb una llengua, unes tradicions i una cultura pròpies i diferents de les altres. La cultura i tradicions andaluses són igual a les gallegues o a les catalanes? No caldrà afirmar l’existència d’una nació andalusa, donat el concepte de nació? Així doncs és Espanya una nació o és un estat?
Fa uns 3 km que hem començat a caminar. A la dreta la pista ha deixat al descobert els gresos inferiors del volcà Croscat. Una mica més endavant començarem a girar cap a sud, pujant una mica i deixarem a l’esquerra els vessants del volcà Puig de Martinyà. Normalment anem caminant sobre 600 metres, però els cons volcànics no passen de 660. Són cons clars i evidents de poca altura. Excepte els dos que avui anem a visitar: el Croscat (790m) i el Santa Margarita (766m).
Vista a prop de les graderes del Croscat, un espai museïtzat que cal protegir. El Croscat és el volcà més alt de la Garrotxa, té forma de ferradura i el seu con és el més alt de península Ibèrica, amb 160 metres d’altura. Segons els geòlegs és el més jove de tots. Aquest volcà va estar dedicat a l’explotació de greda durant 25 anys. Aquella explotació ens ha deixat una vista molt interessant de la formació de les gredes interiors i això és el que es pot veure perfectament i evitar que no es degradi més.
Sembla que les erupcions més importants es van produir fa uns 17.000 anys i després 3.000 anys més tard. Es calcula que la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats i devia ser molt perillosa per al agent que ja vivia pels voltants.
La vida vegetal és espectacular i es caracteritza per la seva diversitat. Es tracta d’una flora molt rica on s’hi han identificat 1173 espècies de plantes superiors i algunes molt rares en el conjunt de la flora catalana. Predominen les espècies mediterrànies i centre europees, ocupant gairebé el 65% del parc natural. Especialment podem admirar alzines, roures i faigs, però també boscos mixtos i vernedes. Passem pel costat del mas Caselles, que tant podria significar casetes com cases velles.
El camí, molt ample, puja en pendent constant durant un desnivell d’uns 100 metres on s’aplana i comença a baixar. Hem arribat dalt del perímetre de la boca del cràter. A baix, al fons, es veu el fons del cràter com un pla al mig del qual hi ha la magnífica ermita de Santa Margarita de la Cot. A la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha 40 volcans catalogats, amb 10 cràters d’explosió fratomagmàtica: el de Can Tià, on vam pujar ahir (veure la crònica en aquesta web), el volcà Garrinada, el Traiter, el Racó i el Santa Margarita, que són els més ben conservats. A més hi ha 23 cons d’escòries producte de l’activitat estromboliana en bona conservació, com poden ser el Croscat, Montsacopa, Bisaroques, Rocanegra i altres.
Arribem al centre, al costat de l’ermita, sota el sol lluent i busquem l’ombra del portal per seure i menjar una mica. L’ermita és de traça romànica amb campanar d’espadanya i està situada al fons del cràter del volcà de Santa Margarita. Ja era romànica en la seva construcció però va ser destruïda pel moviment sísmic del febrer de 1428. Aquest terratrèmol va tenir l’epicentre a Camprodon i va assolir una intensitat de 9. Va ser l’últim després d’una sèrie que havia començat l’any anterior. Se’l considera el de més intensitat que ha sofert Catalunya des del primer documentat que va ser el 1373. Aquest del 1428 va causar més de mil morts i va afectar des de Camprodon fins a Barcelona. Aquesta ermita del volcà del Croscat va tornar a ser reedificada el 1865 i recentment restaurada.
Seguim després el camí que puja un altre cop i des d’on podem fer la foto més tradicional del volcà de Santa Margarita. Es pot apreciar l’ample boca de més de 2000 metres de perímetre. Aquest volcà és un dels més ben conservats i bells de la comarca.
Anem baixant i seguint les indicacions, junt amb els senyals del GR que aquí coincideix una estona. Al Pla de Sacot trobem una gran pedra, com una fita, dalt de la qual hi ha una creu de terme. Una imatge representa a Sant Isidre Llaurador. No ho podem identificat massa clarament però a l’esquerra tenim el volcà del Torrent i per sobre d’aquest hi ha la collada de Colltort, on ahir vam pujar per visitar les pedres abandonades del castell.
Una breu pujada i ja estem al costat de Sant Miquel de Sacot. Aquesta església, d’origen romànic, consta documentada el 1009 amb motiu d’una donació a Sant Pere de Besalú. L’església va ser profundament reformada el segle XVIII en estil grecoromà. El nom de Sacot prové de salar el nom Cot (La Cot, Sacot). Cot provindria del llatí i voldria dir “pedra” i alguns autors consideren que probablement provingués d’Occitània, d’alguns dels comtats del que eren les comarques catalanes del nord.
Seguim en direcció oest. El camí baixa per un terreny pedregós on, si plou, caldrà anar en compte de no relliscar, però no plou i baixem perfectament. Tot aquest territori es va formar entre 700.000 anys enrere i els més propers 8000, com a conseqüència del vulcanisme interplaca de tipus alcalí originat per magmes basàltics relacionats amb el Rift europeu. El Rift és una zona de moviment de placa que, en el nostre cas, encara es considera actiu i s’estén quasi en línia recta des de l’extrem oriental de la península Ibèrica fins Alemanya. Aquest moviment és el que provoca falles i zones enfonsades i permet l’ascensió de material magmàtic.
Quan arribem a la plana, voltem les instal·lacions de la Cooperativa La Fageda, envoltada de flors i és que la cooperativa disposa d’una secció de jardineria formada per trenta treballadors amb discapacitat, un encarregat especialista i vuit monitors.
Aviat ens endinsem en el món màgic de la Fageda d’en Jordà. Es tracta d’un bosc de faig excepcional perquè creixen en un terreny pla i baixa altitud. Tota la fageda s’assenta sobre una colada de lava procedent del volcà Croscat, que presenta un relleu accidentat amb prominències de fins a 20 metres d’altura que reben el nom de tossols. Ara té un verd esplendorós, però a la tardor pren les tonalitats dels arbres caducifolis: grocs, marrons, rogencs i és per tant aquest és un lloc on venir-hi, al menys, en dues oportunitats.
Un exemple de tossol. Es tracta d’una curiositat geològica. El procés va ser el següent: primer la colada del volcà va ocupar una zona d’aiguamolls. Després l’aigua, que havia quedat a sota, s’evaporava amb la lava (1000 ºC) i el vapor d’aigua va ascendir. Les bombolles de vapor d’aigua deformaren la crosta de la colada que ja estava parcialment endurida i es formaren diversos abombaments. Finalment aquest turonets es fraccionaren en el substrat ondulat i molt pedregós característic de la Fageda d’en Jordà. Aquests trencaments i amuntegaments de pedres són els tossols.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9647524