(Cerdanya) Ruta 1734 el 9/09/2026; 5,3 km; +84 -84; 1,5 hores. Caminada seguint el Camí de Sant Marc, a Puigcerdà. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Sant Marc és del segle XVI
Arribant a Puigcerdà, he aparcat un cop passant el pont a ma dreta. Des d’aquí es pot començar una passejada tranquil·la pel conegut com Camí de Sant Marc. M’endinso on a l'edat mitjana i moderna, la zona entre Puigcerdà, Bellver i els camins de fusta que creuaven la plana tenia una gran fama de terreny de bruixeria. Es deia que en les nits de lluna plena, quan la boira baixa s'estenia pels prats del Pla de Sant Marc, les bruixes de la comarca es trobaven en els camins aïllats abans d'enfilat-se cap a la muntanya. L'erecció de creus de terme i petites capelles en aquests camins rurals (com la de Sant Marc) responia també a la voluntat de "sacralitzar" i protegir els viatgers d'aquests fenòmens i de les presències nocturnes.
Hi ha diverses naus industrials, que esquivo i trobo aviat camps de conreu, de color verd brillant. El sender és de fet un camí estret asfaltat que apunta en línia recta al sud. Si tiréssim un cordill aquest passaria just per La Molina i connectaria exacte pel Coll de Pal i s’enfilaria al cim del Puigllançada, a 2409 metres.
La distància és curta, el camí planer (ja que estem a la Plana de Sant Marc i el nom no enganya) i deixem a l’esquerra el camp tancat on hi ha diversos cavalls de bon aspecte i bonics colors.
I ja hi som. Només un quilòmetre caminant per aquest pla a 1117 metres d’altitud en aquest dia tapat i en que cauen algunes gotes, poques. A mi ja em va bé ja que he vingut fugint de la calor a Sant Pere de Ribes, al sud de Barcelona, en un estiu de temperatures per damunt dels 35 graus quasi cada dia d’aquest mes d’agost.
L’ermita de Sant Marc mostra una bona estampa, però no té ni una petita finestreta per intentar mirar a dins. Construïda originàriament entre els segles XVI i XVII al costat d'un mas privat, l'ermita destaca per la seva portada adovellada i el seu petit campanar d'espadanya. Va ser reconstruïda/restaurada a principis del segle XX (1912) i està protegida com a bé d'interès local. Cada 25 d'abril, amb motiu de la diada de Sant Marc, s'hi celebra un aplec popular.
Cal seguir una mica per poder-la veure pel darrera, amb el curiós absis que té un rectangle afegit. A la Cerdanya, Sant Marc era invocat com a protector de les collites contra les gelades tardanes i les pedregades. Segons la tradició local, l'ermita es va construir a finals del segle XVI en aquest punt elevat del pla precisament per "beneir els quatre vents" i protegir els camps de blat i farratge que l'envolten.
Miro cap a l’horitzó, cap les serres que abans esmentava, tot cobert de núvols que semblen voler deslliurar arbres i prats de xafogors de dies passats. Potser convé afegir que fins fa unes dècades, durant la festa de Sant Marc (25 d'abril), es mantenia la tradició de repartir el pa beneït als pagesos de la comarca. Era un ritual de veïnatge on es feia una subhasta de cocs i cocasses per recaptar fons per al manteniment del camí i la capella.
Segueixo una mica més, amb intent inútil de fer una mica de circular, envoltat de magnífics arbres del que em semblen pollancres, potser el “Populus nigra”, encara que em sembla que també és conegut com àlber negre.
Té propietats medicinals. Gràcies a la salicina (precursora de l'àcid acetilsalicílic o aspirina), ajuda a reduir el dolor articular, muscular i la inflamació. També afavoreix l'eliminació d'àcid úric i líquids, essent útil en casos de gota o artritis. Però fins i tot té propietats ecològiques ja que l’estructura radicular dels arrels fixa els marges dels rius i evita l'erosió del sòl en zones de crescuda.
De cop em trobo al costat d’un cap de golf: és el Golf Sant Marc, totalment immers entre bosc i que ha de ser molt agradable a l’estiu perquè les ombres hi deuen sovintejar.
Finalment i ja de tornada, una foto de Puigcerdà. Per cert, lligada directament a l'ermita i al camí, diu la tradició popular que quan els pagesos van construir la capella al segle XVI, no ho van fer en un lloc qualsevol, sinó al punt exacte on bufaven els "quatre vents maleïts" de la plana cerdana (el del Cadí, el de la Tosa, el del Carlit i el del Pimorent). La llegenda diu que Sant Marc va quedar "plantat" al mig del pla com un guàrdia invisible: quan les pedregades o les gelades intentaven baixar de les muntanyes per arruïnar els conreus, la benedicció del Sant des de l'esplanada feia que les tempestes es dividissin i passessin de llarg pels costats, salvant el blat.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1734-puigcerda-cami-de-sant-marc-285895056
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/cerdanya/918-queixans-riu-segre-vilallobent-arboretum-esglesia-sant-cosme-i-sant-damia