(Dolomites de Fassa) Ruta 1676 el 6/07/2025; 9,5 km; +831 -831 (Amb telecabina). Ruta a peu: 6 km; +130 -130. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pas Pordoi, funivia a Rifugio Maria, Rif Forcella Pordoi, camí 627 de Rif Boé. Participants: Maria G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil. NOTA: Track inclou Funivia/Telecabina.
 |
 |
FA ANYS: Al Pordoi hi ha un museu de la 1a Guerra Mundial.
Hem pernoctat al parking campers i des d’aquí comencem. Estem a 2.227 metres i hem dormit molt bé. Aquesta ruta és famosa perquè permet fer l’ascensió fins al cim del Piz Boé. El Paso Pordoi (en italià: Passo Pordoi, en ladí: Jof de Pordou), està ubicat a la frontera de les regions del Vèneto i Trentino-Alt Adigio i connecta Arabba al Val Cordevole (província de Belluno) amb Canazei al Val di Fassa (província de Trento).
Amb el telecabina es puja fins dalt de la paret del Sass Pordoi, on hi ha el refugi Maria, que està a 2950 metres d’altitud, amb la temperatura freda com convé recordar. La vista des de dalt del telefèric que puja al Sass Pordoi revela els característics revolts de la Forcella Pordoi, una ruta de senderisme de gran encant i intensitat, feta única pel seu fort pendent i l'extraordinari entorn natural.
Des del mirador, avui emboirat, es veu el cim del Sass Forcia Occidentale (2923m). És un dels dos cims que formen la Forcella Pordoi, per la qual passarem d’aquí a una estona.
Com sempre per aquestes muntanyes hi ha diversos rètols indicadors, molt detallats i útils, res a veure amb la poca i mala indicació de rutes per Catalunya i amb els rètols de colors, formes i sistemes variats i confusos.
Comencem a baixar suaument. Hi ha diverses grans fites que ajuden en dies de boira i que semblen piràmides.
Seguim una baixada dreta i rocosa com tot el territori, però no incòmoda, i aviat veiem el refugi de la Forcella Pordoi, a 2848 metres.
El refugi cada cop més proper és molt agradable i a la tornada ens hi quedarem a dinar.
Ja hi som. Una bonica imatge del refugi. Els Dolomites estan plens de refugis en els llocs més impensables i tots en perfecte estat.
Un refugi, un banc i un missatge: “Un uomo senza difetti e una montagna senza fessure”. Curiós.
Ara toca anar seguint la ruta ben marcada i fàcil que va en direcció est. El Piz Boè (3.152 m) és el cim més alt del Gruppo del Sella. Aquest imponent cim és un dels més icònics i accessibles de les Dolomites... però conté un dret i llarg tram amb ferrada. La seva ruta és molt popular és també una de les més transitades, així que si busques una mica de pau a la cimera, et convé matinar.
Com és habitual els senyals indicadors, amb el número, van recordant per on anem. De las pujada al Piz Boé convé recordar que tot i que molta gent el fa, no s’ha de subestimar. Per algú no habituat a fer grimpades i vies ferrades, pot ser complicat i delicat. I per descomptat: és una barbaritat pujar-hi amb gossos. No només és perillós per els animals sinó també per l’altra gent que hi puja o baixa.
Molt més amunt, el terreny dolomític d’altura presenta un aspecte molt diferent que les valls verdes, però és igualment magnífic. La pedra dolomítica sembla brillar amb el color blanc.
Arribem a una part del sender que mostra uns ferros. No és l’inici d’una ferrada com es podria pensar, sinó senzillament un parell de passos estrets on, en cas de pluja o gel, poden ajudar a anar amb més seguretat. Avui, certament, no cal.
Més amunt es consolida la visió d’un món mineral, sense contemplacions.
Un altre tram de cables per assegurar, però avui es camina molt be i segur. Cal saber que a uns 600 metres després del Refugi Forcella, ja es veu la desviació, a la dreta, del sender que s’enfila pel vessant sud del Piz Boé.
S’ha posat a ploure. La idea era arribat fins al refugi Boè, que està seguint més o menys aquesta altitud, entre el Col Turont (2927m) i la Cresta Strenta (3125m); aquesta última que baixa pel nord el Piz Boé (3152m).
Amb la pluja, la boira és més densa i decidim anar tornant cap al refugi Forcella. Recordo que l’agost de l’any 2014 (ara en fa 10) vaig fer el cim del Piz Boé amb uns amics (era la segona vegada que hi pujava). Al final deixo la crònica d’aquella ascensió.
Algunes plaques de neu, pròpies d’aquestes altures als Alps i als Dolomites.
Al refugi la cambrera, molt simpàtica com quasi totes, se’ns posa al costat per fer-nos junts una foto. He de dir que als refugis es menja molt bé i a preu molt raonable.
Sortim del refugi i enfilem el camí que ha baixat a la Forcella, ara en direcció a l’estació superior del telecabina i al refugi Maria.
Al davant del refugi Maria, de cop i sorprenentment, com passa sovint a la muntanya, ja no plou i algunes boires s’aparten perquè puguem fer aquesta fotografia del Piz Boé.
Des del telecabina una última foto del Paso Pordoi, on ens hi espera la camper. Des d’aquí seguirem ara la ruta cap a Corvara. Afegim, un moment, per explicar que el Pas Pordoi va ser escenari d'intens combats durant la Primera Guerra Mundial, i una ossera al mateix pas de muntanya conté les restes de milers de soldats alemanys i austríacs que van morir a la zona. Hem visitat el museu que hi ha i certament fa angúnia en veure la quantitat d’armes i bombes que es fabricaven (i es fabriquen) que, després, governs radicals fan servir per matar milers de persones: què fàcil que és declarar la guerra mentre no hi vagis tu i els teus fills! Aquests dies encara esta passant a molts llocs, com Palestina o Ucraïna. És trist veure que vivim en una humanitat molt poc humana.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1676-pas-pordoi-funivia-sass-pordoi-rifugio-maria-rif-forcella-pordoi-cami-627-de-rif-boe-221314676
Aquí, la crònica del 2014 al Piz Boé: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/315-sas-pordoi-refugio-forcella-piz-boe