(Cervinia) Ruta 1597 el 1/08/2024; 5,5 km; +74 -74; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Le Breuil, torrent Marmore, llac Marmore, Llac Bleu. Participants: Carme, Conxita i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’església parroquial de Breuil es va construir el 1955.
En ruta de Ginebra als Dolomites va bé fer una aturada a Breuil per tenir una bona vista del vesant sud-est del Cerví.
Tot i que el Cerví no és tant bonic o destacat com des de Zermatt, ofereix, des d’aquí, una magnífica vista del circ glacial. Breuil-Cervinia forma un punt central que té a ponent els cims de Punta Giordano (3878m) i Punta del Cors (3849m). A l’extrem nord-oest hi ha la Dent d’Herens (4171m) i després la serra gira per posar-se al nord i presenta els cims de la Testa del Leone (3715m) i a continuació la piràmide del Matterhorn -Cerví o Cervino- (4478m), el gegant de la serra.
Més a la dreta hi ha el Furggen (3492m), el Furggenhorn (3451m)... i els que no es veuen al mapa: el Kleine Matterhorn (3883m) i el Breithorn Occidental (4164m) on hi vaig pujar el 2010 des del Plató Rosa, amb tres amics i guiat per en Xavi Arias. Deixo una micro-crònica al final.
Avui, tenim el propòsit de fer una caminada més senzilla des de l’aparcament per autocaravanes fins a Breuil, on farem un cafè, i després un volta planera i circular fins al llac Blau. Breuil és un centre turístic situat a la capçalera de la vall de Cervinia, a la regió de la vall d'Aosta. Actualment és una important estació d'esquí, connectada per telefèric amb la veïna Zermatt, situada al vessant oposat del Cerví. Val a dir que un decret, del 2023, del Consell Regional va formalitzar oficialment el canvi de nom. Ja no és Breuil-Cervinia sinó un retorn al nom original pre-feixista de “Breuil”.
Breuil és un bonic poblet amb cafeteries i restaurants, que s’omple a l’hivern per aprofitar les pistes d’esquí que arriben fins al plató Rosa, a tocar de Testa Grigia i al refugi Guide del Cervino (3468m). L'Església parroquial, moderna, es va acabar de construir el 1955, mentre el campanar és del 1957. A l'interior de l'església destaquen els baix relleus esculpits en fusta per l'escola del Beat Angelico de Milà.
Comencem a caminar seguin el Torrent Marmore que deixa veure un camp de golf a l’altre vesant. El 29 de juny passat, una forta tempesta va descarregar a la zona i el torrent es va desbordar provocant moltes desgracies materials a Breuil i al llarg del curs del torrent, per això avui ens trobarem algun tram ple de pedres que va deixar, sobre el camí, la potència del corrent de l’aigua.
El Torrent Marmore, presenta un format que nosaltres en diríem “riu”. Amb seguretat el nom de “marmore” ha de provenir del color marmori de l’aigua; color que es forma per la quantitat de calç en suspensió, ja que les pluges l’arrosseguen en baixar pels torrents de les vies normals de les glaceres. La calç s’acumula per l’efecte d’erosió de les glaceres sobre les roques que troba als costats.
Pel camí que seguim estan treballant per millorar el traçat, malmès per les tempestes. Esperem que l’operador de la màquina s’aturi un moment i després ens deixa passar. La Vall d’Aosta és una Comunitat Autònoma italiana que es recolza en el seu estatus autònom a llarg termini, el que proporciona un alt grau de autonomia financera i flexibilitat pressupostària. Per tant el seu marge financer brut és sòlid i fort. Penso que a Catalunya no podem dir el mateix, ben al contrari ja que es pateix un dèficit fiscal brutal sotmès a la política de l’estat espanyol.
És una excursió curta i aviat arribem al llac Marmore, on sembla, segons els indicadors, que hi venen pescadors i per tant hi ha un refugi restaurant. Potser, per perspectiva comparativa, podem dir que l’ANC va posar, l’abril del 2024, una pancarta on es veia que la despesa en Salut per habitant a Catalunya era només de 1432€, mentre que al País Basc era de 1753€. Això passa en una terra (Catalunya) que pateix un dèficit fiscal de 20.000 milions cada any. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿què? ¿estàs satisfet? Si ets un lector d’un altre territori espanyol o d’una altra regió d’Europa, ¿no exigiries també ser independent? Hi ha qui pensa que Espanya tracta a Catalunya com una colònia.
Hem arribat al final de la nostra ruta i ara toca creuar la carretera per tornar per la banda de llevant. També toca gaudir de la vista del Matterhorn, a la capçalera de la vall.
Pugem suaument una mica i arribem al magnífic entorn del llac Bleu (blau). Estem en una conca molt verda, per vessants coberts de brucs rosats i de nerets vermells i entre boscos d'avets foscos s'estén un petit llac alpestre. Es tracta del “Llac Bleu”, anomenat així pel color de les seves aigües, intensament cerúlies, que diuen recorda el turquesa i que es veu que deriva d'un mineral present al fons, però a mi em sembla més aviat de color verd.
Aquí ens hi estem una estona menjant una fruita i admirant aquest màgic llac, que té una intensa tonalitat. Hi ha noms dels llacs que es repeteixen sovint: verd, blau, blanc, negre, rodó, tort, llarg... Els trobem arreu de les serralades de muntanyes.
Després anem tornant fins a l’àrea per les autocaravanes. Ara seguirem la nostra ruta per mirar d’arribar avui al Càmping Catinaccio Rosengarten, a Poza de Fassa, on ens hi estarem els cinc dies que voldrem gaudir d’algunes excursions en aquella vall. Afegim que el nom històric de la localitat és, en realitat, només Breuil, d'origen francès, derivat de la paraula arpita breuill (o braoulé), que indica un altiplà muntanyós pantanós. Va ser en l’era feixista de Musolini, el 1934, quan es van italianitzar els noms francòfons prop de les fronteres i la localitat va ser anomenada Cervinia, en referència a la muntanya Matterhorn. Una cosa semblant va fer Franco, a Espanya, castellanitzant tots els noms de pobles i prohibint que la gent tingués en nom en català; per això el meu document d’identitat encara diu “Miguel” i no “Miquel” com sempre em van dir els meus pares, familiars i amics. Igual; de forma semblant a com va fer el feixista Mussolini de qui, sembla, eren molt amics.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1597-le-breuil-cervinia-vista-matterhorn-lac-marmore-lac-bleu-181280686
Aquí, una altra crònica anterior; el Matterhorn (Cerví) des de la banda Suissa: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/suissa/1164-1432-zermat-dia-5-schwarzsee-aresta-refugi-hornli
Micro-crònica ascens al Breithorn: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/94-breithorn